Batalla de l'Hort de les Bombes
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'exté liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III.
València caigué en mans de dom Carles el 15 de desembre de 1705. Els partidaris filipistes es defensaren al principi assetjant Sant Mateu entre el 28 de desembre de 1705 i el 9 de gener de 1706 i atacant Vila-real el 12 de gener de 1706 al pas de les tropes del comte de les Torres, però acabaren fugint a Castella.
Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i per el mar en direcció a Barcelona. Catalunya queda definitivament en mans austríaques després del fallit setge de Barcelona que intenten els francoespanyols el 1706, del que Felip d'Anjou ha d'acabar fugint per França i reentrant a Espanya per Navarra.
La sublevación austracista de Cartagena marcà l'inici efectiu de la guerra al Regne de Múrcia. La rebelió de la flota de Galeres Reials, que tenia al port de Caratagena la seua base naval, creà tal desconcert polític a la ciutat que facilità als líders austriacistes la ocupació del poder local.
La sedició del Comte de Santa Cruz, Capità General de Galeres, així com l'arribada pocs dies després de l'aramda anglesa de l'Almirall Leack, precipitarán els aconteixements militars.
El 24 de juny es proclamava a Cartagena, enmig de les salves dels canons i els crits de la multitud, a l'Arxiduc Carles com a nou Rei de la Monarquia Hipànica. I al cap d'un mes després aproximadament, es repetia l'escena a Oriola, un cop el seu Governador, el Marquès de Rafal, es decidí a unir-se a la sublevació.
Des de l'aleshores, els enfrontaments entre ambdos exèrcits es tornaren més freqüents a l'entron de la Ciutat de Múrcia, el reducte més important i alhora més dèbil de la causa borbònica. Tot i així, ni a la mateixa Ciutat de Múrcia existia el consens. Bona part dels seus nuclis dirigents optaren de manera més o menys explícita per unir-se a la sublevació. El dirigent més destacat en fou Don Diego Rejón de Silva, Marqués de Alcantarilla, qui esdevindria un dels generals més destacats de l'exèrcit austriacista.
L'adhesió de la jerarquia noble murcia a la causa austriacista arrossegà gran part dels hortolans de la Vega Baja, degut als lligams de vasallatge. Això, unit a la manca d'un sistema de defensa adecuat i la debilitat de l'Exèrcit Borbònic feia pressagiar que Múrcia seria la següent ciutat en donar obediència a Carles III.
[edita] La batalla
Però la reacció per part borbònica va venir del Bisbe Luis Belluga y Moncada, qui movilitzà les elits socials i enardí els veïns per a resistir l'avenç austriacista, alegant la legitimitat de Felip V. Tota aquesta labor propagandística cristal·litzà en la "Gazeta de Múrcia", apareguda entre agost i setembre de 1706. D'altres de les seues maquinacions foren les d'interpretar les llàgrimes de la Verge dels Dolors que es trobava en un caserío prop de Monteagudo el 8 d'agost de 1706, com aprova irrefutable de la malícia de la causa austriacista.
Durant el mes d'agost molts murcians abandonaren la capital mentre n'entraven milicians de la resta del regne i d'Andalusia. Molts enfrotaments es propuïren, però el què tingué més ressò propagandístic fou el del combat de l'Hort de les Bombes.
El 4 de setembre de 1706, un regimient anglo-holandès de 6.000 homes d'infanteria, diverses peces d'artilleria i una secció d'enginyers amb un pont portàtil de fusta per travessar les sèquies, va avançar des d'Espinardo, amb la intenció de prendre Múrcia.
Luis Belluga y Moncada va tenir la idea de deixar anar l'aigua de les sèquies per inundar l'horta, fent impracticable l'avanç de la infanteria atacant, de manera que abans de retirar-se, els aliats van obrir foc d'artilleria.
[edita] Conseqüències
L'ofensiva borbònica contra el sud del Regne de València s'inicià l'octubre de 1706 quan les forces de Luis Belluga y Moncada s'uniren a les del duc de Berwick, el comandant en cap borbònic, i feren caure Cartagena, Oriola (dia 11) i Elx (el 21), però la presència de l'exèrcit aliat a Alacant no permetia continuar cap al nord.
[edita] Referències externes
- Región de Murcia [1]
- Regiment d'Infanteria de Don Diego Rejón, Marqués de Alcantarilla
