Batalla de Prats de Rei
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_-_Emperor's_banner_(1410-1806).png/25px-Reichsbanner_(HRR)_-_Emperor's_banner_(1410-1806).png){kind=small}
La Batalla de Prats de Rei fou un dels episodis de la Guerra de Successió.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
Els carlistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austríac entrà a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la població catalana que el proclamà el seu rei Carles III. Catalunya queda definitivament en mans austríaques després del fallit setge de Barcelona de 1706. A la península, la guerra continuà entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer les de l'Arxiduc i això precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya.
L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i venç als borbònics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però la impossibilitat de mantenir-la, els fa retirar, sent derrotats els exèrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña i perdent definitivament Aragó.
La desastrosa situació militar de Catalunya no podia fer altra cosa que millorar. Les tropes de Guido Starhemberg es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius[1]. El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia.
[edita] La batalla
Les operacions van guanyant d’intensitat fins al enfrontament de Prats de Rei, en que els aliats aguanten les posicions.
[edita] Conseqüències
L'exèrcit de Lluis Josep de Vendôme es veu obligat a recular fins a Cardona, que fou assetjada però resistí en la fortalesa.
[edita] Bibliografia
- Francesc Serra i Sellarés, La Batalla de Prats de Rei [1]
