Setge de Barcelona (1706)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_-_Emperor's_banner_(1410-1806).png/25px-Reichsbanner_(HRR)_-_Emperor's_banner_(1410-1806).png){kind=small}
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'exté liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València
Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i per el mar en direcció a Barcelona.
[edita] Les tropes
Barcelona és assetjada el 3 d'abril de 1706 per 18.000 homes de René de Froulay de Tessé i l'estol del Comte de Toulouse, amb la presència del propi Felip d'Anjou que s’estableix a Sarrià.
Per defensar Barcelona l'Arxiduc Carles comptava amb 8.500 homes: 4.500 membres de la Coronela, 2.000 infants entre britànics, alemanys i holandesos, uns 1.000 catalans regulars enquadrats en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes i el regiment de Barcelona i un miler més de voluntaris catalans. A més uns 400 dragons, dels quals 250 catalans i la resta anglesos.
El 19 d'abril la fortalesa de Montjuïc és atacada, però resisteix fins el dia 26, quan cau en mans borbòniques. 2.000 homes de Lord Peterborough aconsegueixen entrar en la ciutat superant el bloqueig de la flota del Comte de Tolosa en barques de pescadors. La muralla de la ciutat és atacada amb artilleria a la zona de Sant Antoni, on es produeix una important fissura, però el 8 de maig, quan l'assalt ja era imminent, en conèixer la inmediata arribada de la flota aliada anglo-holandesa comandada per John Leake que venia de Gibraltar amb 56 naus i uns 10.000 soldats, els borbònics, que podien haver presentat batalla, fugen en un complet desordre i abandonen l'artilleria, fins al punt que Felip d'Anjou ha de fugir cap a França i tornar a Espanya per Navarra.
[edita] Conseqüències
Catalunya estarà doncs a partir d’ara definitivament en mans dels aliats.
