Setge de Barcelona (1705)
De Viquipèdia
.gif/25px-Bandera_de_España(1701-1748).gif){kind=small}
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències, però aquest mor i Carles II, que mor el 1700 proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
El 27 de maig de 1704 es produeix ha un primer intent de desembarcament aliat a Barcelona, amb Jordi de Darmstadt al front amb part de 30 vaixells britànics i 18 holandesos, però és un estol insuficient doncs només compta amb 1.200 soldats d'infanteria, doncs es contava amb el suport dels conspiradors però la ciutat es posa a les ordres del virrei i els aliats fugen bombardejant el 31 de maig. Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estén liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, alenats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic.
La flota de l'Arxiduc, composada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arriba a Barcelona el 22 d'agost.
[edita] El setge
Les autoritats de la ciutat es posen al servei de Felip d'Anjou i proposen formar la milícia armada de la ciutat, la Coronela, mentre la població vacil·la, i els vigatans s'aixequen i baixen uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat.
Barcelona, envoltada de les tropes aliades va capitular el 9 de octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signa la capitulació el 9 d'octubre de 1705. És aleshores quan la ciutat s’aixeca contra Velasco i cal calmar la revolta, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, o és nomenat Carles III.
[edita] Conseqüències
L'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continua i València no cau en mans aliades fins a finals de desembre i el castell d'Alacant aguanta fins al 1706.
