Setge de Barcelona (1705)
De Viquip??dia
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successi?? Espanyola, en la que els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descend??ncia, les principals pot??ncies europees van proposar un pr??ncep elector de Baviera, amb el conseq??ent repartiment de possessions entre aquestes pot??ncies, per?? aquest mor i Carles II, que mor el 1700 proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
El 27 de maig de 1704 es produeix ha un primer intent de desembarcament aliat a Barcelona, amb Jordi de Darmstadt al front amb part de 30 vaixells brit??nics i 18 holandesos, per?? ??s un estol insuficient doncs nom??s compta amb 1.200 soldats d'infanteria, doncs es contava amb el suport dels conspiradors per?? la ciutat es posa a les ordres del virrei i els aliats fugen bombardejant el 31 de maig. Pres Gibraltar pels brit??nics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci?? al Mediterrani. S'atura a Altea on ??s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'est??n liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, alenats constantment pel pr??ncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borb??nics a la plana de Vic.
La flota de l'Arxiduc, composada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austr??acs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holand??s Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arriba a Barcelona el 22 d'agost.
[edita] El setge
Les autoritats de la ciutat es posen al servei de Felip d'Anjou i proposen formar la mil??cia armada de la ciutat, la Coronela, mentre la poblaci?? vacil??la, i els vigatans s'aixequen i baixen uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que en la Batalla de Montju??c capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat.
Barcelona, envoltada de les tropes aliades va capitular el 9 de octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fern??ndez de Velasco i Tovar signa la capitulaci?? el 9 d'octubre de 1705. ??s aleshores quan la ciutat s???aixeca contra Velasco i cal calmar la revolta, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, o ??s nomenat Carles III.
[edita] Conseq????ncies
L'ofensiva aliada per ocupar els pa??sos catalans continua i Val??ncia no cau en mans aliades fins a finals de desembre i el castell d'Alacant aguanta fins al 1706.