Cristòfor Despuig
De Viquipèdia
Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510-1574?), escriptor i humanista.
Cristòfor (o Cristòfol) Despuig va néixer a Tortosa. Els seus pares, Joan Despuig (que era procurador en cap de la ciutat) i Francesca (filla de Berenguer Pinyol, doctor en lleis), pertanyien a l'oligarquia de la ciutat. Cristòfor fou educat en un ambient cortesà, amb preceptors particulars, com era habitual entre la noblesa, probablement a la casa valenciana del comte d'Aitona, Joan de Montcada (al fill del qual dedicà els Col·loquis). La seva educació fou la pròpia d'un cavaller de l'època.
L'any 1530 Cristòfor es casà amb Marianna Curtó, amb la qual tingué tres filles. Durant aquesta època, els Despuig es relacionaven amb algunes de les personalitats més importants de Tortosa, àdhuc del Principat. El 1549 Cristòfor Despuig sabem que era procurador general de la baronia d'Alfara de Carles per la ciutat de Tortosa, i que el 1557 ja havia estat armat cavaller. A partir de 1563, però, ja no tenim més dades del nostre autor, i el 1580 sabem que ja havia mort.
La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és l'obra catalana en prosa més interessant del segle XVI. Escrita en forma dialogada (gènere típic del Renaixement), pretén fer història de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya. Aquestes històries de caràcter pretesament localista que amaguen una ambició molt més general, són habituals en l'època: és el cas, també, del Llibre de les grandeses de Tarragona (1573) de Lluís Ponç d’Icard o el dels Discursos históricos de la fundación y nombre de la ciudad de Barcelona (1633) de Rafael Cervera, entre molts altres.
L'obra consta de sis col·loquis que mantenen, per una banda, el ciutadà Fàbio i el cavaller Líbio (que representa l'autor), i per l'altra, el cavaller valencià Pere, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. En la dedicatòria del llibre hi ha una defensa de l'ús del català que és de gran interès per a la seva època, tan conflictiva lingüísticament: “No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera”. L'estil d'aquesta obra és directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes.
[edita] Bibliografia
- Joan Tres (ed.) Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa Barcelona: Curial, 1996.
