Joan Abril i Guanyabens

De Viquipèdia

Retrat de Joan Abril

Joan Abril i Guanyabens (Mataró, abril de 1852 - Tortosa, juliol de 1939) fou un arquitecte mataroní, titulat el 1879, afincat a Tortosa. A més a més conreà l'arqueologia, el periodisme, el dibuix i fins i tot la pintura com a simple afeccionat.

Fou arquitecte municipal de Tortosa durant 4 etapes entre el març de 1882 i el juny de 1901 i el principal fundador el 1900 del museu de la ciutat, conegut com a Museu de la Ilercavònia. Per aquest motiu és un dels arquitectes històrics més coneguts de la ciutat de Tortosa juntament amb Pau Monguió i Segura. Participà en la construcció del Mercat Públic (1886) al costat de l'arquitecte Joan Torras i Guardiola i en el disseny dels eixamples de la ciutat i de l'actual parc municipal Teodor González (enfront d'aquesta zona verda es troba la seva antiga casa).

Durant molts anys, fins juliol 1926, també va ser l'arquitecte del bisbat de Tortosa, redactant diferents projectes de restauracions arreu del territori diocesà així com treballs per a la Catedral i el palau episcopal gòtic de Tortosa, el projecte per al campanar de Xerta l'any 1910, etc. Com a arquitecte diocesà bastí el Temple de la Reparació (1903 benedicció; carrer de la Mercé) i la imponent església del Roser (1914) al barri de Ferreries.

Va ser fundador del setmanari regionalista La Veu de la Comarca (després quinzenal) des del qual va reeditar en fascicles setmanals l'edició de Fidel Fita de l'obra Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (durant els anys 1906-1908) i va editar el 1905 les Reflecciones sobre los diálogos de Despuig d'Antoni Gil de Federich. Existeixen exemplars d'aquesta publicació editada entre 1903 i 1909 a les hemeroteques de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.

Malalt de diabetis, gràcies als seus esforços es va començar a conrear la soja a Espanya (en aquella època Europa la importava principalment de Manxuria; el 1888 es va començar a cultivar als Estats Units). El 1918 publicà al periòdic barcelonès La Veu de Catalunya els espectaculars resultats del cultiu d'aquesta planta de la familia de les lleguminoses i els seus saludables efectes nutritius.

Un carrer de Tortosa, al barri perifèric del Grup 13 de Gener, duu el seu nom en record i homenatge. La seva obra però resta per estudiar adequadament encara avui en dia.