Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

De Viquipèdia

L'obra Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa consta d’una lletra dedicatòria i sis col·loquis.

La lletra dedicatòria serveix a Cristòfor Despuig per explicar quins temes tracta l’obra i l’estil i la llengua que utilitzarà. Dins aquesta dedicatòria, hi ha uns epigrames escrits en llatí humanístic plens d’al·lusions clàssiques i mitològiques tal i com diu Eulàlia Duran en la seva introducció.

Els sis col·loquis introdueixen diferents temes que s’aniran composant a partir dels interlocutors. En quasi tots hi ha al·lusions clàssiques però el més representatiu és el col·loqui IV, que es centra entorn la civilització clàssica. Tal i com diu Josep Solervicens, al començament del segon col·loqui, quan els interlocutors de l'obra estableixen quin és el seu concepte de l’amistat, Despuig té ben presents passatges del Laelius. De amicitia de Ciceró (autor clàssic). En aquest cas, tots tres interlocutors estan d’acord amb el concepte d'amistat.

En aquest segon col·loqui discuteixen sobre l'inici d'aquesta ciutat (Tortosa) i fan referència a els pobles grecs i romans, entre altres. Quan parlen de la conquista per part dels cristians enfront dels moros l'any mil cinc-cents cinquanta-set, expliquen que es va fer gràcies a un enginy de fusta en el qual s'hi van introduir una sèrie d'homes per poder-se introduir a la ciutat i guanyar als moros. Això podria fer referència a la història de Paris (guerrer troià) i Helena (heroïna grega, filla de Zeus i Leda); segons una llegenda, Paris va raptar Helena i això va causar la guerra entre els grecs i els troians. Per poder entrar a la ciutat de Troia, els grecs van construir un gran cavall de fusta i a la seva panxa s’hi van introduir els guerrers. Van fer veure que era un regal i, quan el cavall va ésser dins la ciutat, els guerrers van sortir i van guanyar. Aquesta va ser la causa de la destrucció de Troia.

En el col·loqui tercer fa referència directe a aquesta història sobre Troia i els grecs ja que ho compara amb l'invent que van usar els cristians contra els moros.

En el següent col·loqui, quart, Lúcio parla del descobriment d'unes medalles, monedes i altres troballes arqueològiques que ajuden a explicar el naixement del nom i de la ciutat. Introdueix el nom d'un geògraf i historiador grec que ens dóna molta informació sobre els Països Catalans a l'època antiga. Diu que de medalles anomenades Dertosa no en queden, però que sí que n'hi ha d'antiquíssimes on hi ha retrats de personatges clàssics (referència a Bruto i a Roma). I torna a fer referència a Tubal com a primer fundador de Tortosa. En el col·loqui cinquè cita a Neró (emperador romà), Herodes (rei de Judea i gran partidari de Roma), Aristòtil (filòsof grec),... En el col·loqui sisè, no hi ha referències clàssiques.

Pel que fa a la forma que utilitza Despuig en aquesta obra, el diàleg, s'ha de remarcar que és un gènere que pertany a una tradició que prové de l'època clàssica grega i llatina, i podem citar noms d’autors destacats com Aristòtil, Plató, Ciceró, Plutarc o Llucià de Samòsata. El diàleg s'havia anat utilitzant però el seu renaixement serà durant l'època del Renaixement. Durant l'Edat Mitjana també es va utilitzar però d'una manera diferent a l'estil clàssic i el que proposa el Renaixement és tornar als cànons clàssics del diàleg però amb alguns canvis. Torna a ser un gènere narratiu en prosa, torna a optar per les ficcions versemblants i, finalment, torna a voler semblar més una conversa que no pas un florit debat teòric; tal i com ens explica Josep Solervicens en El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Com ha he dit el diàleg renaixentista es basa en el diàleg clàssic però amb certes innovacions.

Per crear un diàleg és necessari crear uns personatges que parlin entre ells i discuteixin sobre diversos temes per poder exposar diferents opinions. És un recurs que serveix a l’autor per poder expressar les seves idees i contraposar-les amb unes altres per tenir diferents visions d'un mateix tema. En el cas de Despuig també li va servir per poder parlar sobre temes tabú en la seva època i dir la seva opinió sense que la Inquisició el fes cremar, ja que al mateix temps que dóna una opinió la contraresta amb l'opinió contrària, per tant no el poden acusar d'heretge ja que no diu quina és la seva opinió.

El que pretenia Despuig era fer una obra amb intencions polítiques basant-se amb la Història, centrada a Tortosa per fer apologia de la mateixa i també criticar-la, com assenyala Josep Romeu i Figueras. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa són una síntesi dels corrents toscà i erasmià, els quals utilitza tant per la forma literària com per la temàtica i la manera com aquesta és tractada. Aquests dos corrents que he esmentat són de l'època renaixentista. Podem afirmar, igual que Eulàlia Duran, que aquesta obra es pot considerar l’obra en català més representativa del Renaixement.