Monestir de Sant Llorenç del Munt
De Viquipèdia
Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic situat al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental, al terme municipal de Matadepera.
Hi ha dades que fan referència a l'existència de construccions dedicades al culte religiós, com la donació que va fer Borrell II, comte de Barcelona, a l'abat de Sant Cugat del Vallès de diverses esglésies de la muntanya de Sant Llorenç. Per a alguns historiadors això és una prova de l'existència d'aquestes construccions prèvies; altres creuen que es refereixen al monestir i a les diverses ermites de la muntanya. De l'any 957 n'hi ha una altra referència: dos ciutadans de Terrassa, Ansolf i la seva muller Rímula, fan una donació, a "la casa de Sant Llorenç, de Santa Maria i de Sant Miquel, esglésies fundades en el mont més alt sobre Terrassa".
Durant aquest període de temps, la plana del Vallès fou envaïda en diverses ocasions pels sarraïns, que provocaren la destrucció i el saqueig de les poblacions i les esglésies existents. No obstant això, no hi ha constància de cap atac contra les construccions que hi ha al cim de Sant Llorenç del Munt i això segurament va ajudar a la consolidació del monestir i a la construcció d'un edifici de més categoria.
La primera referència formal del monestir data de l'any 1014, amb un escrit en què el comte Ramon Borrell i la seva muller fan una permuta de terrenys amb l'abadia de Sant Llorenç.
El monestir fou habitat d'una forma continuada per una comunitat de monjos benedictins fins a l'any 1608, encara que com a mínim fins al 1637 hi ha constància de l'existència d'un sacerdot a càrrec del monestir.
Tradicionalment s'ha afirmat que les tropes invasores franceses de l'exèrcit de Napoleó van destruir, el 30 de març de 1808, gran part del monestir i les seves dependències i en van profanar les sepultures abacials. Ara bé, hi ha referències anteriors (el relat de Francisco de Zamora escrit el 1786) que ja descriuen el Monestir en un estat de destrucció total:
| « | Vaig pujar a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en el cim de la qual hi havia un monestir de benedictins. La pujada és molt aspra, però pot pujar-s'hi a cavall. Aquesta muntanya forma una serralada amb la de Montseny i Montserrat, i és una elevació mitjana entre les dues. Aquesta mateixa serralada serveix de divisió civil i natural als territoris del Vallès, pla de Bages, Vic, etc... i als corregiments de Mataró, Vic i Manresa, i als bisbats de Vic i Barcelona. Com que l'elevació d'aquesta muntanya és molt gran, també les vistes d'ella són summament esteses i agradables. En el seu cim estava el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l'església construïda a la manera antiga, sense cap adornament, però sumament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal conservada, en què vivia fa poc anys un monjo i ara un ermità. |
» |
|
—Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, 1973. pàgines 38-39.' |
||
[edita] Arquitectura
El monestir és una còpia exacta del de Sant Cugat del Vallès, ja que els promotors de la seva construcció eren precisament monjos d'aquest monestir.
L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals. És, doncs, un exemple de la construcció religiosa catalana del romànic. Per a la construcció es van utilitzar pedres de la mateixa muntanya, de color rogenc. No té cap mena de luxe pel que fa a ornaments artístics. L'edifici actual, reconstruït entre el final del segle XIX i mitjan segle XX, respecta l'estructura original construïda al segle XI. Això el converteix en un dels pocs monestirs romànics purs existents en l'actualitat.
 Planta del Monestir |
 Perfil |
 Perfil |
 Secció longitudinal |
[edita] Relació d'abats
| Nom de l'abat | Inici abadiat | Hi ha noves | Fi abadiat | |
|---|---|---|---|---|
| Borrell | 1017 | |||
| Odeguer | 1020 | 1021 | ||
| Bonuci | 1021 | |||
| Odeguer | 1029 | 1071 | ||
| Gerbert | 1078 | 1082 | ||
| Sanç Berenguer | 1088 | 1091 | ||
| Arnau | 1094 | 1095 | ||
| Guillem | 1101 | 1107 | ||
| Guillem Ramon | 1120 | 1126 | ||
| Bernat Eimeric | 1126 | 1169 | ||
| Llorenç | 1170 | 1187 | ||
| Ramon | 1188 | 1192 | ||
| Ponç | 1193 | 1207 | ||
| Pere Gàsoros | 1208 | |||
| Guillem | 1210 | 1217 | ||
| Bernat de Soler | 1218 | |||
| Berenguer | 1223 | 1252 | ||
| Guillem | 1262 | |||
| Ramon de Poses | 1265 | 1288 | ||
| Pere de Guardiola | 1290 | |||
| Bernat de Vallromanes | 1291 | 1292 | ||
| Pere Bofill | 1292 | 1302 | ||
| Guerau de Tallada | 1302 | 1314 | ||
| Bernat de Soler | 1314 | 1318 | ||
| Guillem de Santmanrtí | 1318 | 1337 | ||
| Pere | 1337 | 1349 | ||
| Jaume Rovira | 1349 | 1359 | ||
| Marc de Santmartí | 1361 | |||
| Mateu | 1365 | |||
| Ramon | 1382 | |||
| Marc | 1387 | |||
| Berenguer de Santmnartí | 1393 | 1410 | ||
| Francesc Roure | 1412 | 1422 | ||
| Valentí Safont | 1423 | 1437 | ||
| Marc de Fortià (administrador) | 1437 | |||
| Manuel de Cruïlles (administrador) | 1447 | |||
| Joan Rripoll (administrador) | 1465 | |||
| Joan de Valls | 1487 | 1493 | ||
| Bernat de Vilalba | 1496 | 1505 | ||
| Climent (cardenal) | 1505 | 1507 | ||
| Bernat de Vilalba | 1508 | 1536 | ||
| Domènec de Vilalba | 1537 | 1561 | ||
| Pere de Santjoan | 1565 | 1596 | ||
| Francesc Olivó d'Alvèrnia | 1598 | 1608 | ||
[edita] Enllaços externs
- Monestirs de Catalunya. Sant Llorenç del Munt
- Digitalització del llibre «Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider», de mossèn Anton Vergés i Mirassó, publicat a Barcelona l'any 1871 sent el primer llibre monogràfic sobre la muntanya i la seva història
- Digitalització del llibre ««Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva», d'Elies Rogent.
