Joan Arús i Colomer
De Viquipèdia
Joan Arús i Colomer (Castellar del Vallès 1891 - 1982) fou un poeta i assagista.
El 1928 guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb Sonets d'amor. Fou Mestre en Gai Saber. Arús, de tendències clarament conservadores, oferí un sonet elogiós a Franco en motiu de seva visita a Sabadell el 1942.
[edita] Obra
La seva producció poètica és molt extensa i comprèn els títols següents:
- 1914: Cançons al vent
- 1915: Sonets
- 1916: Noves cançons
- 1917: Llibre de les donzelles
- 1918: El cant dispers
- 1919: La mare i l'infant i altres poemes
- 1922: Llibre d'amor (reeditat el 1947)
- 1922: Idil·lis i elegies d'André Chénier
- 1924: Nous poemes
- 1926: Benaurança
- 1927: El dolç repòs
- 1936: Les absències (reeditat el 1952)
- 1955: Camins i paisatge
- Una Antologia poètica el 1956
- 1961: El vas transparent
- 1963: Les deus unides
La prosa, especialment l'assaig crític, ha estat també conreada per Arús als llibres:
- 1918: In memoriam
- 1919: La nostra expansió literaria
- 1922: Evolució de la poesia catalana
- 1925: Notes sobre creació poètica
- 1954: Poesia i snobisme i altres assaigs
- 1955: Les posicions extremes en l'art i la poesia actuals
- 1958: Un espectador ante la moderna pintura
- 1967: Carta a una poetessa
- 1976: Experiències i reflexions entorn de la poesia
Ha publicat també diverses traduccions de novel·les d'autors francesos.
