Transici?? democr??tica espanyola
De Viquip??dia
La Transici?? democr??tica espanyola, transici?? espanyola o simplement, transici??, ??s el per??ode de temps compr??s entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democr??tiques a Espanya, a trav??s d'una nova restauraci?? borb??nica.
Taula de continguts |
[edita] Context
[edita] Situaci?? pol??tica
Els darrera anys de la dictadura no van portar cap estovament a l'hora de reprimir els sindicats o associacions pol??tiques, o b?? de signar sent??ncies de mort en el casos de terrorisme, excepci?? feta del Proc??s de Burgos.
L'??nica resposta a les mobilitzacions de la que el Govern se sentia capa?? era la repressi??, com el proc??s 1001, al 1973, contra deu membres de CCOO acusats d'associaci?? il??l??cita. El judici s'inici?? el 20 de Desembre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja quinze minuts abans de la hora en que havia de comen??ar el judici, el president del govern, l'almirall Carrero Blanco era assassinat per un comando d'ETA. Aquesta figura havia de ser el garant de la continu??tat del r??gim a la mort del dictador, cosa que es va veure parcialment truncada. El nomenament a la presid??ncia del govern de l'anterior director general de seguretat, Carlos Arias Navarro no deixava dubtes sobre la resposta del r??gim: emprar la for??a si calia.
Les protestes estudiantils i vagues, totes ferotgement reprimides, van ser una altra constant de les acaballes del r??gim. El proc??s de gradual retirada del recolzament eclesi??stic - tret del d'excepcions malauradament notables - al r??gim del dictador es va convertir en un altre dels elements caracter??stics del per??ode 1969-1975.
Des del 22 de juliol de 1969, el dictador havia proclamat com a el seu successor oficial al pr??ncep Joan Carles de Borb??, n??t d'Alfons XIII, que a l'endem?? va prestar jurament de lleialtat a Franco, als principis del "Movimiento" i a les lleis fonamentals de l'Estat. Durant aquests primers anys de la d??cada de 1970 el paper del llavors pr??ncep va ser poc rellevant pol??ticament parlant.
[edita] Situaci?? econ??mico-social
La crisi del petroli del 1973, tot que silenciada oficialment en les repercussions que per Espanya podia tenir, va a comen??ar a deixar senyals de la seva arribada. La recessi?? a nivell europeu va incidir en dues de les principals fonts de divises estrangeres: el turisme i les remeses dels treballadors emigrats. La perspectiva d'un augment de l'atur i d'una davallada del nivell de vida avan??aven un augment paral??lel de la milit??ncia obrera.
Els increments salarials van ser limitats en un intent in??til d'aturar la inflaci??. L'increment real del cost de la vida va acostumar-se a estar marcadament per sobre de les xifres oficials d'inflaci??. Donat que molts treballadors necessitaven cada cop m??s de dues feines, o si m??s no de nombroses hores extraordin??ries , per tal de cobrir les seves necessitats, els conflictes socials van constituir el major problema al que s'enfrontava el govern de Carrero Blanco.
Els planificadors havien fracassat en el seu intent de resoldre el problema de l'habitatge, i el buit fou omplert per l'especulaci?? immobili??ria, que va anar acompanyada de construccions de baixa qualitat i fraus.
La protesta contra les deficients condicions socials - baix nivell sanitari i una inadequada organitzaci?? dels serveis educatius i m??dics - van servir per intensificar la consci??ncia de la classe obrera, que es va convertir en una part important del proc??s de polititzaci??.
Al llarg de 1975 es va refor??ar la censura, un cop m??s, i nombrosos diaris van ser "segrestats".
[edita] Mort al llit del dictador
Quan Franco va morir, el 20 de novembre de 1975, despr??s d'una llarga agonia i 36 anys de dictadura, el sector dur del r??gim ja havia perdut la partida. La soluci?? immobilista del franquisme sense Franco havia mort amb Carrero Blanco, i la soluci?? aperturista/continuista d'Arias Navarro va quedar destru??da per:
- Les maquinacions del propi sector dur del franquisme (b??nker), com p.e. el terrorisme d'Estat autom??ticament imputat al sector dur de l'esquerra (F.R.A.P.)
- Per les seves pr??pies defici??ncies.
Aix?? va dur a que coincidissin en l'inter??s pel canvi l'oposici?? democr??tica i una part de l'oligarquia econ??mica.
[edita] Tercera restauraci?? borb??nica
En virtut de la legislaci?? franquista, en morir el dictador es va anomenar per substituir-lo com a cap d'estat a Joan Carles de Borb??, el 22 de novembre de 1975. La legalitzaci?? de la majoria de partits pol??tics, pr??via a les eleccions generals de juny de 1977, va assegurar la composici?? d'unes Corts constituents on es tract?? de reflectir la pluralitat de la societat espanyola.
[edita] La transici??
La durada de la transici?? varia segons les fonts:
- Alguns consideren, en una lectura curta, el per??ode 1975-1978, compr??s entre la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, i l'aprovaci?? de la constituci?? democr??tica en que el Regne restava definit com a monarquia constitucional.
- Altres consideren el per??ode 1975-1979, any de l'aprovaci?? dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats hist??riques que ja van gaudir d'Estatut durant la Segona Rep??blica Espanyola. S??n, per ordre d'aprovaci??, els estatuts del Pa??s Basc, Catalunya i Gal??cia.
- Nombroses fonts coincideixen tamb?? en designar com a culminaci?? de la transici?? les eleccions del 28 d'octubre de 1982, en produir-se l'altern??ncia pol??tica i guanyar-les per majoria absoluta el P.S.O.E.
[edita] Dates i fets destacats
- Despr??s de prendre possessi?? com a cap de l'Estat, el Rei Joan Carles I ratifica en el seu c??rrec al President del Govern del r??gim franquista, Carlos Arias Navarro, per?? aquest, massa vinculat al r??gim anterior, presenta la seva dimissi?? l'1 de juliol de 1976.
- Adolfo Su??rez es nomenat President del Govern, i ??s l'encarregat d'entrar en converses amb els principals l??ders dels principals partits pol??tics i forces socials emergents.
- El 15 de desembre de 1976, es celebr?? el Refer??ndum per a la Reforma Pol??tica, que en teoria derog?? de forma t??cita el sistema pol??tic franquista en nom??s cinc articles, i que es promulg?? com a Llei per la Reforma Pol??tica el 4 de gener de 1977. En aquesta llei es preveu la redacci?? d'una Constituci??.
- La aprovaci?? d'aquesta norma obre pas a la celebraci?? de les primeres eleccions democr??tiques, el 15 de juny de 1977. La Uni??n de Centro Dem??cr??tico (UCD) ??s el partit m??s votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el proc??s de redacci?? de la Constituci??.
- El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional, ??nica instituci?? de l'??poca de la Segona Rep??blica que ser?? reinstaurada . El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Josep Tarradellas com President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola com a Conseller de Presid??ncia.
- El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una Llei de punt final, que eximia als participants en el r??gim feixista i als defensors i lluitadors pel restabliment del sistema democr??tic.
- El 6 de desembre de 1978 s'aprova en refer??ndum la Constituci?? Espanyola, que entra en vigor el 29 de desembre. Redactada per la pon??ncia integrada pels diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero y Rodr??guez de Mi????n (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), Jos?? Pedro P??rez Llorca (UCD), Miquel Roca Junyent (Pacte Democr??tic per Catalunya) i Jordi Sol?? Tura (PSUC). La nova constituci?? establiria el sistema de la monarquia constitucional, basada en un Cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democr??ticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder anomenat auton??mic.
- A comen??aments del 1981 dimiteix Adolfo Su??rez. Durant la celebraci?? de la votaci?? en el Congr??s dels Diputats per nomenar coma successor a Leopoldo Calvo Sotelo, es produeix l'intent de cop d'Estat (conegut com el 23-F) dirigit per un tinent coronel de la Gu??rdia Civil, Antonio Tejero, i uns generals de l'Ex??rcit -Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch- entre d'altres.
- La UCD, partit del govern, es desintegra entre 1981 i 1982.
- El Partido Socialista Obrero Espa??ol (PSOE) obt?? la majoria absoluta en les eleccions d'octubre de 1982, amb 202 diputats al Congr??s d'un total de 350 escons. ??s la primera vict??ria en unes eleccions a Espanya d'un partit d'esquerres des de la pre-b??l??lica vict??ria del Front Popular de l'any 1936.
[edita] Valoracions
Molts van considerar i consideren a la transici?? com una maniobra de distracci??, que va for??ar la prescripci?? amb total impunitat dels delictes comesos pel r??gim franquista, l'acceptaci?? de la voluntat del dictador del successor a la Prefectura de l'Estat, la forma d'organitzaci?? del mateix en forma de Regne, i un convenient canvi de jaqueta per als oligarques i alts funcionaris del r??gim . Molts catalans, per exemple Pere Quart i Llu??s Maria Xirinacs, van anar m??s enll?? considerant-la una mena de tra??ci?? als represaliats.
Altres la consideren l'??nica opci?? pragm??tica donat el fr??gil equilibri de l'??poca, i d'altres la consideren un model exemplar de tr??nsit entre dictadura i democr??cia.
[edita] Bibliografia
- Miquel L??pez Cresp??. No era aix??. Mem??ria pol??tica de la transici??. Lleida, Edicions el Jonc, 2001.
- Diversos autors. De l'esperan??a al desenc??s. La transici?? als Pa??sos Catalans. Lleida, Edicions el Jonc, 2006.
