Joan Vilacasas
De Viquip??dia
Joan Vila i Casas, conegut com Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007) fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col??leccionista catal??.
Considerat un dels pintors catalans m??s destacats de l'abstracci?? dels anys 50. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del m??n i qualsevol suport era v??lid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als Encants. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra liter??ria: novel??les, teatre, guions per a la r??dio i per a la televisi??.
[edita] Biografia
Estudia a l???Escola Industrial d???Arts i Oficis de Sabadell, formant-se en el m??n postnoucentista estroncat per la guerra civil. Acabada la guerra fou membre destacat fins el 1941 del grup sabadellenc El Cenacle. Despr??s d'algunes exposicions i enmig de la grisor d'aquells anys, el 1949 es trasllada a Par??s, on s'hi instal??la l'any seg??ent per estudiar a l'??cole du Louvre i a l'Atelier Canivet.
Durant els anys 50 exposa sobretot a Barcelona i Par??s, per?? tamb?? a Madrid, Washington, Taipei, Frankfurt, Londres i Rio de Janeiro. En aquest decenni va rebent diverses influ??ncies, passant d'un cert fauvisme a una abstracci?? d'influ??ncia neoplasticista.
El 1954 publica el seu primer llibre, Escrits, amb pr??leg de Joan Oliver, i amb il??lustracions del propi autor. Al llarg de l'any 1957 dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades Planimetries, imatges conformades a base de l??nies i configuracions espacials, g??nere pel qual ser?? conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, Sis Contes.
El 1960 torna a Barcelona i funda la revista O Figura, i junt amb Tharrats, Hern??ndez Pijuan, Claret, Santos Torroella i Subirachs formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.
Amb el pseud??nim de Carles Valls, ha escrit com??dies ir??niques, com Jo, el serial i la gallina, El funerari, L'enterrament ??s a les 4, Merc?? dels uns, Merc?? dels altres, etc.
En els anys 60 va destacar especialment per les seves novel??les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el m??n de l'art i els seus grups de pressi??: Doble blanc (1960), Mat??ria definitiva (1961), Operaci?? viaducte (1962), Nnoba fygurassi?? (1965), Jourdain 65 (1966) i Aiguafort del XII (1966).
Per a la televisi??, ha escrit guions per Marta sempre, Marta tothora i per Joan Capri.
???Joan Vilacasas ha exhibit la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la Biennal de Ven??cia, el Museu Guggenheim de Nova York i la Fundaci?? Joan Mir?? entre d'altres. Les seves obres formen part de col??leccions d'institucions com el MACBA, la Tate Gallery, i la Fundaci?? Joan March.
