Antoni Vila i Arrufat
De Viquipèdia
Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental 1894 - Barcelona 1989) fou un pintor i gravador català, fill de Joan Vila i Cinca, co-fundador de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l'any 1876.
Es va formar principalment amb el seu pare i a l'escola Llotja de Barcelona, per acabar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid, gràcies a una beca concedida per l'ajuntament de Sabadell.
Va rebre una pensió de l'ajuntament de Sabadell i viatjà a París i a Itàlia, on va rebre la influència de Mela Muttermilch. El 1919 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona, però va viure fins el 1920 a París, on dibuixà paisatges urbans. Tornà a Barcelona i exposà individualment a les galeries El Camarín (1922) i Syra (1932), alhora que participava en algunes exposicions col·lectives. Al seu retorn es va dedicar sobretot a la pintura mural, especialment amb temes religiosos com els primers plafons que va pintar representant a Sant Cosme i Sant Damià, per a la farmàcia Benessat de Sabadell i per al Santuari de la Salut d'aquesta mateixa ciutat o l'altar del Santíssim a l'església de la Trinitat de Vilafranca del Penedès l'any 1935.
Després de la guerra civil espanyola va participar a l'Exposición de Arte Sacro de Vitoria de 1940 i en la Biennal de Venècia (1940 i 1952). El 1942 va rebre la medalla d'honor de l'Exposició Nacional de Barcelona, i el 1948 la primera medalla de gravat a la de Madrid per El sopar. El 1954 exposà individualment a Buenos Aires i Rosario (Argentina), i més tard ho va fer a Barcelona (1971, 1979, 1980) i a Sabadell (1974, 1978, 1979). Ha fet murals a Sabadell, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sant Sebastià de Montmajor, El Escorial i Barcelona. La seva obra es caracteritza per la nitidesa i serenitat noucentista de l'ambient, centrada sovint en figures i maternitats. Uns dels seus murals més reconeguts són els que va executar per a la Sala de Comissions de la Casa de la Ciutat de Barcelona l'any 1950. El Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, disposa de diverses obres de l'artista.
Alhora, del 1949 al 1958 fou catedràtic de gravat a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i també fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
[edita] Obres
- Mural de l'altar de Sant Sebastià al Gremi de Fabricants de Sabadell (1925)
- Retrat de l'abat Marcet, al Museu de Montserrat (1944)
- Mural de la Sala de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona (1964)
[edita] Bibliografia
- Volum 20 (2004), Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5448-2
