Escut de Sabadell
De Viquipèdia
L'escut oficial de Sabadell té el següent blasonament:
- Escut caironat truncat: 1r d'argent, una ceba arrencada de sinople; 2n d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat.
Va ser aprovat el 26 de gener de 1993.
[edita] Heràldica
La ceba és el senyal parlant tradicional, des de 1560, referent al nom de la ciutat, i és també una al·lusió a l'origen humil de la població, amb el seu mercat agrícola (tot i que ara Sabadell sigui un important centre industrial i de serveis).
El document més antic trobat on apareix el segell amb la ceba és de 1468. Era signat pel procurador general de Barcelona, quan aquella ciutat va ser senyora de Sabadell. El primer segell propi del municipi no apareix fins l'any 1560, amb la ceba com a emblema.
El motiu de la ceba com a emblema de Sabadell s'ha de trobar en els costums d'aquella època. Una part considerable de poblacions catalanes tenen com a emblema heràldic les anomenades armes parlants. Aquest costum obeeix a la poca gent lletrada que hi havia. Posar a l'escut un signe gràfic que més o menys coincidís amb el nom de la població era facilitar-ne la lectura.
En el cas de Sabadell, el sistema va ser víctima de dues confusions ortogràfiques lamentables. La "a", com que es pronuncia neutra, els va semblar que tant podia ser "a" com "e". I que el so inicial tant podia ser "s" com "c".[cal citació]
Els quatre pals de Catalunya recorden que la ciutat va pertànyer a la Corona; de fet, va ser venuda per Roger Bernat de Foix l'any 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pere III. El rei la va tornar a vendre, aquesta vegada a la ciutat de Barcelona, i va tornar definitivament a la Corona el 1473.
