Henry Hudson

De Viquipèdia

Pintura de John Collier que mostra Henry Hudson, el seu fill i un membre de la tripulació abandonats en un bot a la deriva després del motí de juny de 1911

Henry Hudson (Londres, 12 de setembre de 1570 - Badia de Hudson, Canadà, 1611) va ser un navegant anglès, famós per haver realitzat quatre importants viatges d'exploració. Un riu i una badia d'Amèrica del Nord porten el seu nom en el seu honor.

[edita] Primer viatge (1607)

De la seva vida es coneixen molt poques dades anteriors a 1607, any en què va fer el primer viatge per a l'English Muscovy Company. Al comandament d'una sola embarcació, la Hopewell, Hudson arribà a les costes de Grenlàndia i Svalbard, i va descobrir l'illa Jan Mayen, quan buscava el pas del Nord-est cap a Àsia a través de l'oceà Àrtic.

[edita] Segon viatge (1608)

El 1608 va viatjar amb el mateix vaixell i per a la mateixa companyia, i novament sense èxit buscà el pas cap a l'Índia, aquesta vegada navegant a través de les illes de Nova Zembla, pel mar de Barents. A la tornada, la Muscovy Company li retirà el seu suport, per la qual cosa hagué de buscar suport econòmic en la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i un nou vaixell per continuar la seva tasca.

[edita] Tercer viatge (1609)

El 1609, treballant per a aquesta companyia, va salpar de l'illa holandesa de Texel, en el seu tercer viatge, en el Half Moon, un navili de 73 tones mètriques, i una tripulació composta de divuit o vint homes entre anglesos i holandesos. Novament va començar la recerca del pas del Nord-est a Nova Zembla, intentant obrir-se camí a través del gel, però degut al fred intens i a les extremes condicions meteorològiques, la tripulació començà a inquietar-se i Hudson va proposar un pla diferent. Van posar rumb sud-oest a través de Nova Escòcia i van baixar per la costa d'Amèrica del Nord, amb la certesa que els oceans Atlàntic i el Pacífic estaven separats només per un estret istme.

El setembre de 1609 va arribar a la badia de Nova York, i durant els següents mesos va explorar el riu Hudson, ascendint 240 quilòmetres des de la seva desembocadura fins al lloc on actualment s'aixeca la ciutat d'Albany. Abans d'acabar l'any, Hudson i els seus homes van tornar a Anglaterra, sent detinguts pel govern. Hudson va rebre l'ordre de treballar a partir de llavors només per al seu país d'origen.

[edita] Quart viatge (1610)

El 1610, Hudson va partir en el que seria el darrer dels seus viatges. Aquest cop fou patrocinat per una recent companyia de cavallers anglesos i viatjà en un nou vaixell, el Discovery a la recerca del pas del Nord-Oest. A mitjans de l'any havia travessat l'estret de Hudson i assolit la badia de Hudson, on va passar tres mesos explorant les illes i costes orientals. Amb la creença que es trobava al Pacífic va navegar cap el sud fins a la badia de James, però en arribar el novembre el vaixell quedà atrapat pel gel. Després de passar un dur hivern, a causa del fred i l'escassetat d'aliments, la discòrdia es va generalitzar entre la tripulació, acabant amb un motí el juny de 1611. Hudson, el seu fill i altres set membres de la companyia van ser abandonats a la seva sort en un petit bot i mai més no se'n va saber res. Els pocs amotinats que van aconseguir sobreviure van arribar a Anglaterra on van ser empresonats.