Pont de Brooklyn
De Viquipèdia
El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que al 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Disseny
El pont va ser dissenyat per una sèrie d'enginyers de propietat de John Augustus Roebling, de Trenton, Nova Jersey. Roebling i la seva signatura havien construït anteriorment ponts penjants més petits, com l'Aqüeducte de Delaware a Lackawaxen, Pennsilvània, el Pont Penjat de Cincinnati, Ohio o el Pont Penjat de Waco, Texas, que va servir com a prototip per al disseny final del Pont de Brooklyn.
Durant el procés de construcció, Roebling es va fracturar greument un peu quan un ferro va xocar contra un moll; poques setmanes més tard, va morir del tètan a causa de l'amputació dels dits del peu. El seu fill, Washington Roebling, el va succeir en el càrrec, però va sofrir una malaltia causada pel seu treball en caissons, el síndrome de descompressió o "malaltia dels bussos". La dona de Washington, Emily Warren Roebling, es va convertir en el seu ajudant, aprenent enginyeria i comunicant les instruccions del seu marit als ajudants sobre el terreny. Quan el pont es va obrir al públic, ella va ser la primera persona en creuar-lo. El seu marit en canvi rares vegades va visitar la seva obra, ja que vivia a Trenton, Nova Jersey, durant el procés de construcció.
[edita] Construcció i obertura
La construcció del Pont de Brooklyn va començar el 3 de gener de 1870, i va finalitzar tretze anys més tard, el 24 de maig de 1883, quan va ser obert al públic. El primer dia el van creuar un total de més de 1800 cotxes i 150.300 persones. En la seva construcció es van gastar 15,1 milions de dòlars i vint-i-set persones van morir. El pont està construït amb pedra calcària, granit i ciment. El seu estil arquitectònic és neogòtic, amb els seus característics arcs apuntats en les dues torres laterals.
Malgrat que en l'època que es va construir no es realitzaven proves d'aerodinàmica als ponts (aquesta tècnica només va començar a emprar-se en els anys 50 del segle XX), l'estructura oberta del pont va evitar que hagués problemes d'estabilitat a causa del vent. A més, Roebling havia calculat que amb els suports de cable metàl·lic el pont era sis vegades més resistent de l'estrictament necessari, el que explica que encara es mantingui en peus quan gran part dels ponts penjants construïts en la mateixa època han hagut de ser substituïts. Per altra banda, durant la construcció es va descobrir que J. Lloyd Haigh, encarregat de proporcionar el cable per al pont, havia substituït el cable escollit originalment per un altre d'inferior qualitat. Quan es va descobrir que era més barat, era massa tard per a desmuntar la part ja construïda, amb la qual cosa la seva resistència es va reduir, segons els càlculs de Roebling, a només quatre vegades l'estrictament necessari.
En el moment de la seva inauguració, el Pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.
[edita] Atacs terroristes
L'1 de març de 1994 el libanès Rashid Baz va obrir foc sobre una furgoneta ocupada per membres del grup ortodox jueu Chabad-Lubavitch mentre circulaven sobre el Pont de Brooklyn. Una de les víctimes, Ari Halberstam, de 15 anys, va morir a l'hospital dies després. Aparentment, Baz va actuar mogut pel desig de venjar la Matança d'Hebron de 1994, el qual van morir 29 musulmans. Baz va ser condemnat per assassinat a 141 anys de presó; l'any 2000, el seu cas va ser requalificat com "atac terrorista". La rampa d'accés al Pont des de Manhattan duu actualment el nom d'Ari Halberstam.
Al 2003, un home anomenat Iyman Faris va ser condemnat a vint anys de presó per subministrar informació a Al-Qaida, després que es descobrís una trama per a fer caure el pont de Brooklyn tallant els seus cables metàl·lics amb bufadors.
[edita] El Pont de Brooklyn en la cultura popular
El Pont de Brooklyn s'ha convertit en una imatge habitual en diferents formes de la cultura popular, des dels còmics al cinema i la televisió.
[edita] Cinema
- El Pont de Brooklyn és una imatge habitual en moltes de les pel·lícules de Woody Allen, entre elles, òbviament, Manhattan.
- En la pel·lícula La Decisió de Sophie, l'escriptor Nathan Landau (interpretat per Kevin Kline) passeja pel pont amb la seva amant, Sophie (Meryl Streep) i el seu protegit Stingo (Peter MacNicol) recordant els noms d'escriptors de Brooklyn com Herman Melville o Hart Crane.
- En la versió americana de Godzilla, del 1998, el monstre ataca el Pont, destruint les seves torres i els cables metàl·lics.
- En la pel·lícula Deep Impact, del 1998, es pot veure com el gran tsunami provocat pel meteorit destrueix el Pont de Brooklyn.
- El Pont també apareix a la pel·lícula Gangs of New York, de Martin Scorsese
- A la portada del DVD de la pel·lícula Estat de setge, amb Denzel Washington, Bruce Willis i Annette Bening, es pot veure una imatge del Pont de Brooklyn sent atacat pels terroristes. Encara que aquesta escena no existeix realment en la pel·lícula, el Pont sí que apareix en repetides ocasions com a mitjà de comunicació entre Brooklyn i Manhattan.
- Al Superman Returns, el pont apareix diverses vegades, i molt especialment durant el vol de Superman i Lois Lane.
[edita] Televisió
- La CBS va emetre una sèrie titulada Brooklyn Bridge entre 1991 i 1993.
- El Pont apareix diverses vegades com a ambientació en sèries com Friends, What I like about you o El show de Bill Cosby
- A la sèrie CSI: Nova York, el capítol titulat "Gent amb diners" (1r capítol de la 3a temporada) se situa en el pont de Brooklyn, en el que una parella és atacada mentre mantenien relacions sexuals.
- Es pot veure una escena del pont nevat durant els crèdits inicials de Llei i Ordre
[edita] Còmics
- En un número d'Ultimate X-Men, el pont és destruït per Magneto i els sequaços
- A El Increïble Spider-man (número 121), Gwen Stacy, xicota de l'Spider-man és segrestada pel Follet Verd i retingud en el Pont (encara que l'editor el va identificar com "Pont de George Washington", també a Nova York).
- A l'anime Negima! una batalla es desenvolupa sobre un pont sospitosament similar, si no idèntic, al Pont de Brooklyn.
[edita] Altres mitjans
- El pont apareix en els videojocs SimCity 3000 i SimCity 4, com el "Pont Penjant Mitjà" per a avingudes i autopistes.
- En el videojoc per l'Xbox 360 Project Gotham Racing 3 el Pont està inclòs entre els escenaris.
- La imatge del Pont va ser seleccionada per aparèixer en un segell d'Alemanya al 2006.
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Informació sobre el Pont de Brooklyn a la pàgina oficial de l'Ajuntament de Nova York.
