Bicicleta
De Viquipèdia
La bicicleta és un vehicle de dues rodes que normalment són de la mateixa tossa. Serveix pel transport d'una o dues persones, degut a la força que es fa sobre els pedals, transmesa al pinyó de la roda de darrera per una cadena circular. Les modalitats esportives que es poden practicar amb aquest vehicle són anomenades ciclisme. Estan construïdes en ferro, alumini, fibra de carboni, de bambú o de Rotang.
Introduïda en el segle XIX a Europa, va tenir un impacte considerable en la història, tant en la cultura com en la indústria. En l'actualitat hi ha al voltant d'uns mil milions de bicicletes rodant, bé com mitjà de transport principal, bé com vehicle d'oci. És un mitjà de transport sa, ecològic, sostenible i molt econòmic, tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en gairebé tota Europa, sent en països com Holanda, Suïssa, Alemanya, algunes zones de Polònia i els països escandinaus un dels principals mitjans de transport. A Àsia, especialment a Xina i l'Índia, és el principal mitjà de transport.
Taula de continguts |
[edita] Historia
Els avantpassats de la bicicleta es remunten molt enrere en la història. Ja entre els egipcis trobem una màquina rudimentària composta per dues rodes unides per una barra. També a Xina vam trobar una màquina molt similar, però amb les rodes de bambú. Segles més tard apareix una autèntica bicicleta entre els dibuixos de Leonardo da Vinci. La veritable història de la dues-rodes comença a París en 1790, any en que el comte de Sivrac inventa el "celerífero", al que també es diu "cavall de rodes". Consisteix en un llistó de fusta, acabat en un cap de lleó, de drac o de cérvol, i muntat sobre dues rodes. No té articulació alguna i per a les maniobres cal tirar peu a terra; aquesta mateixa rigidesa feia que totes les variacions del terreny repercutissin en el cos de la seva muntura. Posteriorment, en 1813, aquest celerífero va sofrir una gran metamorfosi, gràcies a que el baró Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn, d'Alemanya, va inventar el vehicle d'una sola via, al que va cridar "màquina errant", precursora de la bicicleta i la motocicleta. Drais de Sauerbronn va començar per introduir uns ressorts sota selló i després va crear el manillar. Aquesta "màquina errant", consistia en una espècie de carretó de dues rodes, col·locades una darrere d'una altra. La persona es mantenia asseguda sobre una petita muntura, col·locada en el centre d'un petit marc de fusta. Per a moure's, empenyia alternativament amb el peu esquerre i el dret cap a endavant, en forma semblant al moviment d'un patinador. Amb aquest impuls, el vehicle adquiria una velocitat gairebé idèntica a la d'un cotxe. Els seus braços descansaven sobre recolza-braços de ferro, i amb les mans sostenia una vara de fusta, unida a la roda davantera, que girava en l'adreça cap a la qual volia anar el conductor.
Aquest invent, estava basat en la idea que una persona al caminar desaprofita molta força per haver de desplaçar el seu pes en forma alternada d'un peu a l'altre. Drais von Sauerbronn va assolir crear aquest senzill vehicle que li va permetre a l'home evitar aquest treball. Aquesta màquina, denominada "draisiana" en honor al seu inventor, va evolucionar ràpidament. Les primeres notícies que es tenen sobre una bicicleta daten de l'any 1490 aproximadament, en l'obra "Codez Atlanticus" de Leonardo da Vinci. En ells pot veure's un esbós d'una bicicleta amb transmissió de cadena impulsada per uns pedals, mateix mètode emprat per les actuals. La construcció de la primera bicicleta amb pedals s'atribuïx a Macmillán Kirkpatrick, en l'any 1839. Macmillán mai va patentar l'invent, que posteriorment va ser copiat en 1846 per Gavin Dalzell de Lesmahagow, qui ho va difondre tan àmpliament que va ser considerat durant cinquanta anys com l'inventor de la bicicleta. Una còpia de la bicicleta de Macmillan s'exhibeix en el Museu de Ciències a Londres, Anglaterra. Prop de 1890, l'anglès Dunlop (afeccionat al ciclisme i creador de l'empresa homònima) va inventar una cambra de tela i cautxú, que s'inflava amb aire i es col·locava en la llanda. Per a evitar punxades, Dunlop va inventar a més una coberta també de cautxú. Aquests invents de Dunlop gairebé no han sofert cap variació des de la seva invenció.
[edita] Activisme pro bicicleta
Hi ha associacions de ciclistes amb diferents interessos específics (obrir rutes, mantenir camins, planificació urbanística, clubs de competició, clubs de turisme, etc.) i altres amb objectius més globals (estalvi energètic, reducció de la pol·lució, promoció de la bona forma física).
A banda del lobby ciclista esportiu o turístic, l'activisme pro bicicleta inclou un corrent d'opinió obertament polític i sovint relacionat amb el moviment ecologista. Aquests grups promocionen la bicicleta com un mitjà de transport alternatiu pel seu potencial per a l'estalvi d'energia i els seus beneficis per a la salut.
Els activistes de tots dos corrents solen promoure una millora dels transports públics locals i interurbans, especialment el tren, i la disponibilitat per a dur bicicletes amb aquests mitjans.
Hi ha activistes pro bicicleta i algunes autoritats de control del trànsit que promouen la construcció de carrils bici segregats per a viatges de llarga distància. La tradició de l'activisme pro bicicleta sol preferir solucions basades en la millora de la planificació i el disseny dels camins, l'educació vial, i l'aplicació de les regles de trànsit que ja existeixen.
Un tema polèmic a Europa és l'oposició dels grups ciclistes a la legislació que obliga a portar casc.
[edita] Protestes
La Massa Crítica és un moviment global de protesta que promou manifestacions massives amb bicicleta per prendre lloc als cotxes als carrers de les ciutats.
- A Barcelona es munta cada primer divendres de mes a les 20:00 a la Plaça Universitat. Durant els anys 2004/2005 la participació a la Massa Crítica de Barcelona ha estat entre 10 i 40 bicicletes aproximadament.
- A la ciutat de València es convoca també el primer divendres de cada mes a les 19:30 h a la plaça de la Mare de Déu, una de les entitats convocants és València en Bici [1]
- A la ciutat de Mataró la trobada és el darrer divendres de cada mes a les 19:00 h a la Plaça de les Tereses. La convoca el col·lectiu "Bicia't" [2].
[edita] Enllaços externs
[edita] Articles relacionats
[edita] Referències
