Mes
De Viquipèdia
Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre 28 i 31 dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura 29 dies i mig. En un any hi ha 12 lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta.
Cada mes agrupa un mínim de quatre setmanes.
Tant en el Calendari Gregorià, com en el Calendari julià, l'any té dotze mesos. En català, cada un d'aquests mesos té un nom d'origen llatí:
| mes | nº dies | nom original |
| Gener | 31 | (XI) Ianaurius (de Janus, Déu de les portes) |
| Febrer | 28 ó 29 | (XII) Februarius (de Februus, antic Déu etrusc) |
| Març | 31 | (I) Mars (de Mars, Déu de la guerra) |
| Abril | 30 | (II) Aprilis (d'Apru, deessa etrusca) |
| Maig | 31 | (III) Maius (de Maia, deessa floral) |
| Juny | 30 | (IV) Iunius (de Juno, deesa del matrimoni) |
| Juliol | 31 | (V) Quintilis (cinquè mes) i Iulius (en honor a Juli Cèsar) |
| Agost | 31 | (VI) Sextilis (sisè mes) i Augustus (en honor a August) |
| Setembre | 30 | (VII) September (setè mes) |
| Octubre | 31 | (VIII) October (vuitè mes) |
| Novembre | 30 | (XIX) November (novè mes) |
| Desembre | 31 | (X) December (desè mes) |
Un codi mnemotècnic per recordar les longituds dels mesos és sostindre els seus dos punys amb el nuc de l'índex de la seva mà esquerra contra el nuc de l'índex de la seva mà dreta. Llavors, començant amb gener i el nuc xicotet de la seva mà esquerra, el nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt.
Taula de continguts |
[edita] El mes en Astronomia
El mes és una unitat de temps, usada en el calendari que és el període que tarda la Lluna a donar una revolució al voltant de la Terra. El moviment de la Lluna en la seva òrbita és molt complicat i el seu període no és constant. És més, en moltes cultures ( calendari hebreu i calendari musulmà ) el principi del mes coincideix amb la primera aparició del creixent lunar Lluna nova després de l'ocàs damunt de l'horitzó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la longitud geogràfica exacta així com la latitud, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent no poden predir-se el principi i longituds de mesos en estos calendaris amb precisió. La majoria dels jueus segueixen un calendari precalculat.
[edita] Mes sinòdic
El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de fase de la lluna. És el període de temps perquè la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase, val ~29.53 dies . La causa de les fases de la Lluna és que veiem la part de la Lluna que s'il·lumina pel Sol i això depèn de la seva posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este període més llarg s'anomena sinòdic . A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies. De les excavacions els investigadors han deduït que els nostres avantpassats comptaven el temps usant les fases de la Lluna ja en el Paleolític. El mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.
[edita] Mes sideral
El període real de l'òrbita de la Lluna, prenent com a referència les estreles fixes s'anomena mes sideral, perquè és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en la esfera celeste. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de mes ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia, i Xina de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracteritzant una constel·lació, durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.
[edita] Mes tròpic
És costum especificar posicions de cossos celestials amb respecte equinocci vernal. A causa de precessió dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Així el mes tròpic és lleugerament més curt que el mes sideral.
[edita] Mes anomalístic
Com totes les òrbites, la òrbita de la Lluna és una el·lipse en compte d'un cercle. No obstant, l'orientació (així com la forma) d'esta òrbita no és fix. En particular, la posició dels punts extrems (la línia dels àpsides: perigeu i apogeu), dóna una volta en aproximadament nou anys. La Lluna empra més temps a passar pel mateix àpside perquè aquest es va mou cap avant durant la revolució. Aquest període més llarg s'anomena mes anomálistic , i té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/2 dies. El diàmetre de la Lluna varia amb aquest període, i per consegüent este tipus de mes té alguna rellevància per a la predicció dels eclipsis (veure Saros) on la magnitud, duració, i aparença depenen en el diàmetre exacte de la Lluna.
[edita] Mes draconític
L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la eclíptica: té una inclinació d'aproximadament cinc graus. La línia d'intersecció d'este pla amb l'eclíptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els nodes ascendent i node descendent. Estos nodes no són fixos sinó que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és novament més curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): açò s'anomena el mes draconític mes que té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els eclipsis: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una línia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclíptica, mentres la Lluna segueix la seva pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una línia quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és a dir quan està prop d'un dels nodes. El terme draconític es refereix al drac mitològic que viu en els nodes i regularment es menja el Sol o Lluna durant l'eclipsi.
[edita] Les longituds dels mesos astronòmics
La duració mitjana dels diferents mesos lunars no és constant. Així junt amb la llista, es dóna la seva variació lineal secular.
Vàlid per a la època 2000 (1 gener. 2000 12:00 Temps d'efemèrides):
| mes sinòdic: | 29.530588853 + 0.000000002162 dies |
| mes sideral : | 27.321661547 + 0.000000001857 dies |
| mes tròpic : | 27.321582241 + 0.000000001506 dies |
| mes anomalístic: | 27.554549878 - 0.000000010390 dies |
| mes draconític | 27.212220817 + 0.000000003833 dies |
| Unitats de temps |
| segon | minut | hora | dia |
| setmana | mes | any | lustre | dècada | segle | mil·lenni | cron |
