Setmana

De Viquip??dia

La setmana (del llat?? septimana) ??s un per??ode de temps de set dies consecutius.

Els noms dels set dies de la setmana s??n:

Taula de continguts

1 Hist??ria de la setmana
2 Comen??ament de la setmana
3 La setmana en els calendaris revolucionaris
4 Vegeu tamb??

[edita] Hist??ria de la setmana

[edita] El n??mero 7

Aquesta divisi?? de temps, sense cap correspond??ncia aparent amb els mesos i anys, ??s de les poques que no t?? un reflex en fen??mens que passen al cel. Altres esdeveniments com el dia (gir de la Terra sobre el seu eix), o l'any (gir de la Terra al voltant del Sol), s?? que en tenen. Aix?? ha generat que diferents autors tinguin opinions oposades respecte a la hist??ria de la quantitat de dies de la semana.

Hi ha diversos possibles or??gens:

Les antigues civilitzacions babil??niques ja utilitzaven la setmana de set dies. Cada dia estava dedicat a un d??u diferent, el qual estava associat a cadascun dels set cossos celestes visibles a ull nu: el Sol, la Lluna i cinc planetes: Mercuri, Venus, Mart, J??piter i Saturn.

La civilitzaci?? hind?? coneixia el concepte de la setmana de set dies amb diverses refer??ncies a la Ramayana, un llibre sagrat escrit en sanscrit als voltants del 300 aC, en el qual es fa menci?? de Bhanu-vaar que significa diumenge, Soma-vaar que significa dilluns... i aix?? successivament.

Les primeres p??gines de la B??blia expliquen que D??u va crear el m??n en sis dies i va descansar el set??.

Altres teories sostenen que el per??ode fix de set dies es deu a la simplificaci?? de la quarta part del mes lunar de 28 dies.

[edita] Nom dels dies de la setmana

Els antics hebreus simplement numeraven els dies de la setmana, excepte el set??, el s??bat (shabbat), que era el dia de descans.

En ??rab tamb?? es numeren els dies, i igualment, el set?? ??s el s??bat (asSabt). El sis?? dia actualment es diu al-Jum'ah, el dia de la reuni?? (jum), quan els musulmans resen a la mesquita (j??mi).

En grec modern, els dies tamb?? es numeren, i de la mateixa manera, el set?? ??s el s??bat (s??vvato), i el primer dia ??s el 'dia del Senyor' (kireak??). El sis?? dia, en grec s'anomena 'preparaci??' (paraskeu??). Aquest terme, en realitat, ??s d'origen hebreu, ja que f?? refer??ncia a la preparaci?? del shabbat.

Mentres que els llenguatges mediterranis orientals reflecteixen variacions de la numeraci?? dels dies de la setmana, els llenguatges d'Europa Occidental (excepte el portugu??s) reflecteixen noms basats en els noms dels planetes perceptibles a simple vista. Els noms llatins dels d??us s??n simples transliteracions dels noms grecs, els quals eren al seu torn transliteracions dels noms babil??nics, els quals es remunten als sumeris.

En catal??, el nom dels dies de la setmana tamb?? t?? com a origen el nom dels astres. Aix??, dilluns ve de dies lunis (dia de la lluna), dimarts de dies martis (dia de mart)... etc. Pel que fa al dissabte, aquest nom procedeix de la festa hebrea del shabbat (dia del s??bat), i el diumenge de la paraula llatina domus o domine (dia del senyor).

En el cas de la llengua anglesa, els noms dels dies de la setmana tenen algunes similituds i algunes difer??ncies amb l'origen llat??: El primer, segon i set?? dies segueixen tenint el mateix origen: Sunday, Monday i Saturday (Sol, Lluna i Saturn respectivament). El sis?? dia, Friday, sembla relacionar-se amb Freya, una deesa germ??nica de l'amor que es podria correspondre amb Venus. El cinqu?? dia, Thursday, prov?? de Thor, el d??u del tro en la mitologia n??rdica, que t?? el mateix significat que J??piter en la mitologia llatina. El tercer dia, Tuesday, prov?? de Tiw, un d??u de la llei o de la guerra, el qual podria tenir el seu hom??leg en Mart. El quart dia, Wednesday, prov?? del rei dels d??us Wotan (mitologia germ??nica) i/o Odin (mitologia n??rdica). La correspond??ncia en aquest cas no ??s tan clara, encara que Odin com a d??u de la sabiduria podria prendre el paper de Mercuri en el cas de l'aprenentage i el coneixement esot??ric.

[edita] Ordre dels dies de la setmana

La teoria m??s coneguda sobre l'origen de l'ordre dels dies de la setmana ??s la seg??ent:

Alguns pobles mediterranis pensaven que cada hora del dia era regida pel Sol, la Lluna o un dels cinc planetes coneguts aleshores (els quals eren presos per d??us, i que giraven eternament al voltant de la Terra).

Si es disposen els planetes d'acord amb el coneixement erroni que els antics tenien de les seves respectives dist??ncies a la Terra, l'ordre (de m??s lluny?? a m??s proper) era: Saturn, J??piter, Mart, Sol, Venus, Mercuri i Lluna. Assignant aquests planetes a cada hora del dia, i fent la llista cont??nua, de manera que la primera hora del dia seg??ent pren el valor consecutiu del planeta que ocupa la darrera posici?? del dia en curs, es t?? la seg??ent taula:

1	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus
2	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
3	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna
4	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn
5	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter
6	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart
7	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol
8	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus
9	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
10	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna
11	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn
12	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter
13	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart
14	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol
15	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus
16	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
17	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna
18	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn
19	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter
20	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart
21	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol
22	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	J??piter	Venus
23	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
24	Mart	Mercuri	J??piter	Venus	Saturn	Sol	Lluna

Si s'observen els planetes assignats a la primera hora de cada dia (ja que el dia rebia el nom de la seva primera hora), es pot veure que v??nen en aquest ordre: Saturn, Sol, Lluna, Mart, Mercuri, J??piter i Venus, que ??s exactament l'ordre dels dies de la setmana associats a aquests planetes: dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres.

[edita] Continu??tat del cicle de set dies

No hi ha registres que el cicle de set dies s'hagi trencat algun cop. Els importants canvis i reformes de calendari mai van interrompre aquest cicle. ??s bastant probable que el cicle provingui almenys des dels temps de Mois??s (a l'entorn de 1400 aC aproximadament).

[edita] Comen??ament de la setmana

L'est??ndard ISO 8601 identifica el dilluns com el primer dia de la setmana. En quasi tots els pa??sos del m??n la setmana comen??a el dilluns, mentre que a Portugal, Brasil i en alguns pa??sos anglosaxons (com EUA i Regne Unit), la setmana comen??a el diumenge.

La B??blia jueva establia el diumenge com el dia seg??ent al Sabbath de descans, o sigui, com el primer dia de la setmana. A Israel, estat actual dels jueus, es practica el descans laboral el dissabte, en els pa??sos tradicionalment cristians, el diumenge, i en els musulmans, el divendres.

[edita] La setmana en els calendaris revolucionaris

En alguns calendaris revolucionaris la duraci?? de la setmana canvia, aix?? com el seu nom:

En el calendari republic?? franc??s, l'any es dividia en 36 decad??s (d??cades o per??odes de 10 dies) i 5 ?? 6 dies suplementaris.
En el calendari revolucionari sovi??tic, es va substituir la setmana de set dies per una de cinc, amb la finalitat de suprimir les connotacions religioses del diumenge com a 'dia del Senyor'. Aquesta iniciativa nom??s va durar dos anys: durant els nou anys restants que es va utilitzar aquest calendari, es va emprar una setmana de sis dies.