La Fundació (novel·la)

De Viquipèdia

La Fundació és una novel·la de ciència ficció escrit per Isaac Asimov que fou publicat el 1951, el primer de l'anomenada Trilogia de la Fundació, que més endavant fou expandida al que es coneix com la Sèrie de La Fundació), la qual consisteix de cinc novel·les.

Aquesta obra es situa en el context d'un Imperi Galàctic en un futur llunyà, i tracta temes tant variats com política, religió, interaccions socials, economia i física.

[edita] Resum del llibre

La novel·la se situa en un futur llunyà, en el que existeis un Imperi Galàctic que ha governat tots els mons coneguts per l'ésser humà durant uns 15 mil·lenis. Tot i que en aparença l'imperi està més fort que mai, en realitat ha començat una fase de decadència. L'únic home que se n'adona és Hari Seldon, un científic de molt renom que ha creat una disciplina anomenada psico-història. La psico-història és una ciència basada en probabilitats i matemàtiques que permet predir el comportament de les masses humanes. La idea fonamental és que el comportament d'un home és massa erràtic com per ser predit amb acuracia, però el comportament d'un elevat nombre d'individus sí que permet un tractament estadístic.

És precisament gràcies a la psico-història que Hari Seldon se n'adona, o més ben dit demostra matemàticament, que amb una molt altra probabilitat l'Imperi desapareixerà i deixarà la galaxia sumida en el caos durant molts mil·lenis. Per aquest motiu, Hari Seldon crea La Fundació, un grup d'enciclopedistes que serà enviat a viure a un món llunyà, Terminus, amb l'objectiu de recopilar tot el coneixement en una gran enciclopèdia, de tal forma que a l'arribar la decadència aquest coneixement no sigui perdut. Secretament, Hari Seldon fa càlculs psico-històrics per garantir que aquesta Fundació anirà augmentant el seu poder progressivament al llarg dels anys, fins que acabarà convertint-se en un Segon Imperi galàctic en un marge de 1000 anys. Això suposa una dràstica reducció del període de caos en que en absència de La Fundació cauria la civilització humana. Aquest llibre relata la història dels primers 175 anys d'història de La Fundació. Hari Seldon també crea una misteriosa Segona Fundació, de la qual només diu que està localitzada "a l'altre extrem de la galaxia". Mai revel·la quina és la seva localització exacte, qui la composa ni quin és el seu proposit.

Hari Seldon ha predit, gràcies a la psico-història, que al llarg del temps hi haurà diverses crisis importants a las que La Fundació (primera) s'haurà d'enfrontar. En cadascuna d'aquestes crisis, Seldon ha calculat que La Fundació només disposarà d'una posible sol·lució a la crisis, i per tant se n'ha assegurat que La Fundació no es desviï del camí cap a esdevenir el Segon Imperi.

Al llarg dels 175 primers anys d'història, La Fundació passa d'ésser formada majoritàriament per enciclopedistes a tenir una població pròpia que desitja l'auto-govern. El poder polític és per tant traspassat a Alcaldes, els quals aprofiten la seva superioritat tecnològica en vers els sistemes solars veïns per dissenyar una religió que predica que Terminus és un lloc sagrat. És precisament gràcies a aquesta religió que La Fundació aconsegueix imposar-se als sistemes solars veïns, que ja no estan sota el control de l'Imperi i que son militarment molt superiors a La Fundació. En una següent fase, La Fundació comença a exportar els seus productes tecnològics avançats a altres indrets de la galaxia, a través d'agents que s'anomenen Els Mercaders. Sovint, aquests Mercaders són espies o enviats especials de La Fundació. Gràcies a la seva superioritat tecnològica, La Fundació expandeix el seu radi d'influència fins arribar a un punt en que Els Mercaders esdevenen Els Princeps Mercants. Aquests Princeps Mercants sovint són menys patriòtics que Els Mercaders, i estan interessats principalment a obtenir beneficis. Els Princeps aconsegueixer extendre encara més el braç d'influència comercial de La Fundació, doncs ofereixen mercaderia sense haver de pagar el preu de caure sota el control polític directe de La Fundació. Amb el temps, aquesta dependència econòmica acaba esdevenint també política, però aquesta és una elecció que no és imposada per La Fundació.

El llibre finalitza amb una Fundació que, tot i estar molt lluny d'assolir el poder que havia tingut l'Imperi Galàctic, està extenent ràpidament el seu control així com el seu prestigi.