Usuari:Quel
De Viquip??dia
Marcus Tullus Cicer??.
Cicer?? fou un orador, pol??tic, escriptor i fil??sof llat?? d'orientaci?? ecl??ctica. Va n??ixer a Arpinum el 3 de gener de l'any 106 aC, i va morir assassinat en Gaeta el 7 de desembre de l'any 43 a.C. De jove, va estudiar filosofia a Atenes, Alexandria i Rodes. Va ser deixeble dels epicuris Fedre i Zen?? i, m??s tard, de Fil?? de Larisa i de l'acad??mic esc??ptic Ant??oc d'Ascal??; tamb?? va rebre ensenyaments de l'estoic Diodot. A Rodes va rebre una gran influ??ncia de l'estoic Posidoni d'Apamea i, en els seus escrits, es manifesta tamb?? la influ??ncia de Paneci, encara que la seva major influ??ncia la representa l'intent d'Ant??oc d'harmonitzar i sintetitzar el pensament dels grans fil??sofs antics i dels grans corrents del pensament, de les que nom??s es va separar de forma radical de l'epicureisme, encara que va tenir l'honradesa intel??lectual de fer publicar el De rerum natura de Lucreci. En general, era fonamentalment esc??ptic pel que fa a la filosofia natural, es va orientar cap al esto??cisme en ??tica i va practicar un eclecticisme tenyit de l'escepticisme propi d'Ant??oc.
En la seva agitada vida pol??tica Cicer?? -que amb el seu esfor??, els seus dots d'orador, el treball com a advocat i la seva carrera en diversos c??rrecs p??blics, va arribar a ser c??nsol de Roma-, va viure la turbulenta ??poca de la fi de la Rep??blica romana i de les abusives imposicions senatorials.
Cicer?? va fer p??blica la conjuraci?? de Catilina , cosa que va fer guanayr a Cicer?? una gran fama i el van nomenar pare de la p??tria. Va prendre partit per Pompeu el Gran , enfront el sublevat C??sar, encara que, a la mort d'aquest, va atacar Marc Aureli en unes Fil??piques que van reprendre l'estil de Dem??stenes. De fet, Brutus , en assassinar C??sar, va aixecar l'espasa i va cridar el nom de Cicer??, encara que aquest no era un dels conjurats, per?? la seva influ??ncia i la seva oposici?? a la dictadura de C??sar, i la seva defensa de la Rep??blica, estaven a la ment dels conjurats que durant els idus de mar?? (15 de mar?? de l'any 44 a.C.) van acabar amb la vida de Gai Juli C??sar.
Tres anys abans del final de la seva vida i davant la impot??ncia pol??tica de conduir els destins de Roma, segons els criteris que ell volia justos, va dedicar tots els seus esfor??os a la filosofia, va reprendre els ideals ecl??ctics forjats en la seva primera formaci?? filos??fica, i es va proposar fer accessible a la cultura llatina la gran riquesa de la filosofia grega. Aquesta tasca de divulgaci?? de la cultura filos??fica grega en el m??n llat?? ??s un dels m??rits de Cicer??, encara que no l'??nic, ja que, si b?? les seves obres no s??n pr??piament originals, la difusi?? que va fer del pensament grec no es limita a l'obra d'un simple dox??graf, traductor o divulgador, sin?? que est?? mediatitzada per una fecunda feina de sistematitzaci?? i interpretaci??. En aquest sentit, a m??s de ser d'una gran import??ncia per al coneixement de la filosofia de l'antiguitat, l'obra de Cicer?? es caracteritza per crear les bases d'una terminologia filos??fica llatina de gran influ??ncia i elaborar importants reflexions per a la filosofia pol??tica. A m??s d'aix??, encara que l'obra ciceroniana sigui la d'un ecl??ctic, en la mesura que concep la filosofia com un saber socialment ??til i necessari, sempre est?? orientada cap a la pr??ctica pol??tica i cap a la comprensi?? de la hist??ria. D'altra banda, com a mestre de Agust?? d'Hipona, l'obra de Cicer?? ha penetrat les m??s ??ntimes escletxes de la cultura europea posterior.
Les seves obres estan generalment escrites en forma de di??leg, per?? m??s inspirades en els perduts di??legs d'Arist??til que en els di??legs plat??nics. En De republica (Sobre l'estat), obra escrita entre els anys 54 i 51 aC, defensa com a millor forma de govern un estat en qu?? existeixin en forma combinada la monarquia, l'aristocr??cia i la democr??cia, que vindria a ser de fet la constituci?? de la Rep??blica romana. Aquesta obra s'inspira tant en Plat?? com en Arist??til. Obra incompleta, el seu llibre VI va portar el t??tol de Somni d'Escipi??. En De legibus (Sobre les lleis), escrit l'any 52, defensa la idea que el dret es funda en la llei natural i no en el simple consens dels homes, i intenta donar una justificaci?? te??rica de tipus iusnaturalista al dret rom??. En Dels deures, defensa que l'??til no es contradiu amb l'honest. En Acad??mics (any 45), tracta dels principals problemes de filosofia, tal com es van presentar en la Acad??mia despr??s de Plat??, i es vincula als plantejaments de Carn??ades i Arcesilau. La seva obra m??s important ??s Tusculanae disputationes (Discussions tusculanes, any 44): cinc di??legs sobre la manera d'alliberar l'??nima de la por a la mort, del dolor, del domini de les passions i de la recerca del plaer. En Paradoxa Stoicorum (Paradoxes dels estoics, obra dedicada a Brut), analitza les teories dels estoics. En Hortensius (obra perduda, inspirada en el Protr??ptic d'Arist??til, escrit l'any 45) Cicer?? fa una exhortaci?? a la filosofia i defensa la seva utilitat. A m??s d'aquestes obres, va escriure: De legibus (any 52 aC), De finibus bonorum et malorum, De natura deorum, D'amicita, De gl??ria, De senectute, (totes de l'any 45), D'adivinatione (any 44), i altres. Sol prendre's com a obra de refer??ncia l'edici?? de les obres de Cicer?? efectuada per Orelli-Baiter-Halm: Ciceronis Opera, reeditada en 8 vols. a Zuric, 1845-1861.
