Regne d'Elam
De Viquipèdia
Elam fou un regne de la part sud-oest de l'actual Iran, constituit per una federació de regnes o regions de població elamita.
El concepte d'Elam ha anat canviant amb el temps. Avui es pot establir que Susa (o Susiana) i Elam eren dos entitats diferents quant sempre es van considerar la mateixa, i nomes amb el temps s'arriben a superposar.
Al tercer mil·lenni les fonts sumèries permeten establir els límits d'Elam amb certa precisió: comprenia tot l'altiplà persa des Mesopotàmia al desert i des la mar Càspia al golf Pèrsic. L'influencia elamita era política i cultural i s'estenia encara mes lluny, fins a l'Àsia Central i Pakistan i a la costa sud del Golf Pèrsic. Susa pel contrari era una dependència de Mesopotàmia que va pertànyer al regne d'Akkad i després a estats mesopotàmics, especialment a Ur, i només per un breu període va ser part de la confederació elamita formada pels regnes d'Awan (als Zagros), el de Simashki (de Kerman a la mar Càspia) i Anshan (Fars fins el golf Pèrsic). Per la gent d'Awan i Simashki, Elam era equivalent a Anshan.
La primera menció d'Elam es produeix a un text del rei Enmebaragesi de Kish vers la meitat del segle XXVII aC.
Els elamites es van aliar a Susa i a finals del segon mil·lenni van posar fi a la dinastia d'Ur. Susiana va passar llavors a Elam i es va fundar la dinastia d'Eparti o Sukkalmah, que fou fundada pel novè rei de Simashki. Al segle XVIII aC la decadència del regne li va fer perdre els seus territoris orientals.
Els reis d'Anshan i Susa del període mitjà (1500-1100 aC) dominaven les províncies actuals de Fars i Khuzestan, incloent Busher.
No fou fins al primer mil·lenni que, pressionats per les poblacions indoiràniques de l'altiplà els elamites van quedar reduïts a Susiana, i es aquest reduït territori al que els assiris (Assurbanipal) fan referència quant parlen d'Elam, i també les inscripcions aquemènides i la Bíblia.
Al primer període elamita (període antic vers 2400-1500 aC) van governar tres dinasties elamites:
- Dinastia d'Awan, dotze reis a la llista de Susa
- Dinastia de Simashki, dotze reis
- Dinastia dels epàrtides (del rei Eparti) coneguda per Sukkalmah (per el titol que van portar els reis).
Les llistes reals de Susa no donen referències ni de les relacions familiars entre els reis ni del temps dels regnats, però alguns son coneguts per fonts bàsicament sumèries.
Va seguir el període mitjà (vers 1500 aC-1100 aC) en el qual la cultura elamita es va estendre a Susiana i es va retornar al titol de "rei d'Anshan i Susa" deixant el de sukkalmah o de sukkal. Amb la primera dinastia, els Kidínuides o Quidínuides, encara el llenguatge a Susiana era l'acadià, però després amb els igihàlquides i els Sutrúquides, les inscripcions en acadià pràcticament desapareixen. Els deus elamites s'imposen a Susiana i arriben a la cimera amb la construcció del complex religiós de Doga Zanbil (Dur Untash).
Finalment el període neoelamita dividit en tres parts, entre el 1100 aC i el 644 aC i de fet fins el 536 aC:
A la primera part es caracteritza per l'arribada massiva d'elements iranians al altiplà, que va reduir els límits ètnic-culturals del estat elamita que ja s'havia reduït constantment. Als texts assiris els invasors son anomenats medes, i distingeixen els " medes poderosos" i els "medes llunyans", els segons vivien mes enllà del mont Bikni la muntanya del lapislàtzuli i el primer grup les muntanyes de la regió d'Ecbatana (Hamadan); dels medes llunyans (entre la moderna Teheran i Afganistan al est i Elam al sud) casi no es sap res, però posteriorment van originals els parts, sagartis, arians, margians, bactrians, sogdians i altres. El país del lapislàtzuli seria al Badakshan.
Els iranians van arribar al altiplà d'Anshan i els elamites van anar lentament desplaçant-se cap a la Susiana, a la plana. Així Anshan va esdevenir el país dels perses i Susa el dels elamites. Els reis neo-elamites no obstant es van titular "reis d'Anshan i Susa" excepte els tres darrers Ummanunu, Silhak-Inshushinak II, i Tepti-Humban-Inshushinak.
El període aquemènida d'Elam va des la dominació del perses d'Anshan (vers el 536 aC) a la conquesta d' Alexandre el Gran quant l'elamita es deixa d'escriura.
Els dos petits regnes elamites que subsistien a Susiana foren sotmesos per la força emergent d'Anshan governada per la dinastia persa dels aquemènides. Des llavors Susa va tornar a ser una ciutat important especialment sota Darios I el gran (521-486 aC), però la reialesa a Susiana fou abolida i va esdevenir la tercera província (les altres dues eren Persis i Mèdia).
En aquesta època Elam es deia en elamita Hatamtu, en acadià Nim, i els perses l'esmentaven com Susiana. Susa va esdevenir capital i va eclipsar a Pasargada i Anshan, les altres capitals dels aquemènides, i després va rivalitzar amb Persèpolis (fundada per Darios I) i Ecbatana, la capitals dels medes. Les noticies d'ambaixades estrangeres sempre arriben a Susa i surten de Susa segons les tauletes trobades a Persèpolis, i aquestos documents son escrits en elamita i rarament en antic persa (amb el que apareixen les inscripcions reials, trilingües amb l'acadià i l'elamita). No obstant en aquesta època l'elamita havia ja agafat fortes influencies perses en estructura i vocabulari.
El panteó elamita va reviure sota Darios I el gran i sota el seu successor Xerxes I de Pèrsia però després va desaparèixer.
[edita] Vegeu també
- Arqueologia d'Elam
- Llista de reis d'Elam
- Escriptura protoelamita
- Elamita lineal
- Elamita cuneïforme
- Llengua elamita
- Religió elamita
- Dur Ilu
- Huhunuri
