Eug??ne Delacroix

De Viquip??dia

Ferdinand-Victor-Eug??ne Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, Fran??a, 26 d'abril de 1789 - Par??s, 13 d'agost de 1863); pintor franc??s.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obra
3 Quadres representatius
4 Galeria
5 Refer??ncies

[edita] Biografia

Segons nombrosos historiadors, Delacroix va poder ser fill biol??gic del pol??tic Talleyrand. Pel que sembla, el seu pare "oficial" havia quedat est??ril a causa d'una malaltia. De totes maneres, Eug??ne va ser registrat com fill de Charles Delacroix, pol??tic de professi??, i de Victorie Oeben pertanyent a una fam??lia d'artesans i dibuixants. Va ser el m??s emblem??tic pintor del moviment rom??ntic aparegut en el primer ter?? del segle XIX, la influ??ncia del qual es va estendre fins als impressionistes. Etiquetat inicialment com neocl??ssic, encara que oposat totalment a Ingres, ambd??s s??n criticats en els diferents Salons en els quals exposaven.

A partir de l'exposici?? de 1855 Delacroix es va convertir en la figura que va saber sobrepassar la formaci?? cl??ssica per a "renovar" la pintura. A la seva defunci??, els artistes contemporanis li van rendir sentits homenatges, especialment Gustave Courbet.

[edita] Obra

Aut??ntic geni, va deixar nombroses obres que tenien molt a veure amb l'actualitat de la seva ??poca (Les matances de Quios o la Llibertat guiant al poble). Tamb?? va destacar com pintor religi??s malgrat les seves cont??nues declaracions d'ateisme. Les seves obres manifesten un gran mestratge en la utilitzaci?? del color. Als 18 anys va ingressar en l'Escola Superior de Belles Arts, en l'estudi de P. Gu??rin, on Th??odore G??ricault i el Bar?? Gros van ser els seus mestres. Visitava freq??entment el Louvre, estudiant i copiant als grans pintors que admirava: Rubens, Vel??zquez, Rembrandt, Paolo Veronese, i es va debatre entre la tradici?? i el classicisme i el desig de trobar, despr??s de les aparences, la realitat.

La mort de Sardan??pal. El quadre representa un episodi tret de l'obra de Lord Byron, en que el llegendari rei assiri, sabent-se derrotat, fa que els seus esclaus i eunucs degollin les seves dones, els seus patges i els seus cavalls^[1]

El pintor paisatgista Bonington elva ensenyar a pintar la natura. Raymond Soulier el va iniciar en l'aquarel??la. El 1827 exposa La mort de Sardan??pal, un quadre on fa gala d'una de les seves m??s espl??ndides combinacions del color, ple de daurats i vermells. Amb un tra??at ple de vigor, despr??s d'un esb??s al tremp va fer una s??rie d'estudis parcials al past??s i, despr??s, al natural. El quadre va ser venut el 1847 a M. Wilson, que l'instal??la en el seu castell de Brie, el que va provocar una greu deterioraci?? del quadre, i va requerir una dif??cil restauraci??.

L'artista freq??enta els salons literaris on coneix a Stendhal, M??rim??e, Victor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire. Mel??man apassionat, es relaciona amb Paganini, Fr??d??ric Chopin, Franz Liszt, Franz Schubert, entre d'altres; Delacroix prefereix l'amistat de m??sics, escriptors (George Sand) i poetes a la dels pintors de la seva ??poca.

El 1822, Delacroix exposa, per primera vegada, Dante i Virgili als inferns, una obra plena de for??a, d'una composici?? ambiciosa i colors molt treballats: la llum es llisca sobre les musculatures inflades, un incendi consumeix una ciutat (en segon pla), les capes onegen al vent. La fantasia, el macabre i l'erotisme s'entremesclen. Dos anys m??s tard pinta Les matances de Quios, una obra en??rgica i amb un colorit molt m??s viu. Ambd??s quadres concretitzen la seva ambival??ncia interior que es debat entre el romanticisme i el classicisme, entre disseny i color, pol??mica interna que li acompanyar?? durant tota la seva vida.

El 1825, Delacroix es va a Anglaterra on passar?? tres mesos estudiant als pintors anglesos, de manera especial a John Constable, el major paissatgista europeu de l'??poca. Tracta de desvetllar la t??cnica i l'??s dels colors, analitzant els efectes ps??quics que aquests provoquen.

El 1832, realitza un llarg viatge al Marroc i Alg??ria, descobrint all?? l'enlluernadora llum i color dels seus paisatges, les seves gents, la sensualitat i el misteri, sensacions intenses que es reflectiran en tota la seva obra posterior. Quan torna del Marroc rep enc??rrecs oficials per a decorar i pintar diversos edificis p??blics: el Sal?? del rei del palau de Borb??, el palau de Luxemburg, la Galeria d'Apol??lo del Louvre... El seu quadre m??s popular La Llibertat guiant al poble, tamb?? conegut com La barricada (1831), li va valer la Creu de la Legi?? d'Honor.

El 1857 va ser adm??s a la Acad??mia de Belles Arts. Algunes de les seves obres m??s il??lustres es troben al Museu del Louvre. L'obra de Delacroix inspirar?? a un gran nombre de pintors, per exemple Vincent Van Gogh. A part de la seva producci?? pict??rica, va deixar una estimable producci?? gr??fica, majorment litografies.

El 1827 va crear una s??rie inspirada en la novel??la "Faust" de Goethe, a qui li va dedicar una litografia. La portada d'aquesta s??rie guarda similituds (segurament no casuals) amb "Els Capritxos" de Goya.

En el seu Diari exposa els seus pensaments i idees sobre art i els artistes, compara les seves pr??pies obres anteriors i posteriors, les analitza i dissecciona, i expressa les seves opinions sobre l'art, la pol??tica i la vida. Aquest diari constitueix una interessant font d'informaci?? respecte a la seva vida i la seva ??poca. Delacroix va morir el 13 d'agost de 1863 a Par??s.

[edita] Quadres representatius

La llibertat guiant al poble

La Barque de Dante ou Dante et Virgile (aux enfers), (1822), 189x241,5 cm., Museu del Louvre, Par??s
Aline la mul??tresse ou Portrait d'Aspasie la Mauresque, (1824), Museu Fabre, Montpellier
Jeune orpheline au cimeti??re, (1824)
Sc??nes des massacres de Scio, (1824), 417 x 354 cm, Museu del Louvre, Par??s
"El duc d'Orleans mostrant la seva amant" (h. 1825), Museu Thyssen-Bornemisza
La Gr??ce sur les ruines de Missolonghi, (1826), 213x142 cm., Museu de Belles Arts, Bordeaux
La Mort de Sardanapale, (1827-1828),Museu del Louvre, Par??s
La Libert?? guidant le peuple, (1830), 260x325 cm., Museu del Louvre, Par??s
Femmes d'Alger dans leur appartement, (1834), 180x229 cm., Museu del Louvre, Par??s
La Bataille de Taillebourg, (1835-1837), 485x555 cm., Museo del Castell de Versalles
Autoportrait au gilet vert (1837), 65x54,5 cm., Museu del Louvre, Par??s
Autoportrait, (1840), Galeria dels Oficis, Flor??ncia
Entr??e des Crois??s ?? Constantinople, (1840), 410x498 cm., Museu Louvre, Par??s
Paysage ?? Champrosay, 1849, Mus??e Malraux, El Havre
"El genet ??rab" (1854), Museu Thyssen-Bornemisza
La fianc??e d'Abydos, (1857), 47,7x40 cm., Kimbell Art Museum
Ovide chez les Scythes, (1859), 88x130 cm., National Gallery, Londres
M??d??e furieuse, (1838-1862), 260x165 cm., Museu de Belles Arts de Lille, 122,5x84,5 cm., Museu del Louvre, Par??s
La grande Gigue (1855-1856)

Des de 1980 una s??rie de segells de correu representen detalls del quadre La Llibertat guiant al poble. A la fi del segle XX es va expedir un bitllet de banc de cent francs commemorant a Delacroix i el seu quadre La Llibertat guiant al poble. Es tracta de l'??nic bitllet de banc en el m??n en el qual es representa a una dona amb els pits al descobert.