Paolo Veronese
De Viquipèdia
Paolo Caliari o Paolo Càller (Verona, 1528 - Venècia, 1588), conegut com el Veronès, va ser un pintor italià, conegut per ser el gran decorador del manierisme venecià.
[edita] Biografia
Fill d'un picapedrer, va néixer a Verona, on es va formar com pintor i ciutat de la qual pren el seu apel·latiu. El 1556 es va establir definitivament a Venècia, on va desenvolupar el seu art, sent una de les figures destacades de l'escola veneciana. Des de 1541 va ser deixeble i ajudant del veronès Antonio Badile, amb la filla de la qual Elena va contreure matrimoni. El 1555 o 1556 rep a Venècia el seu primer encàrrec representatiu: la decoració de la sagristia i els sostres de l'església de Sant Sebastià. Allí crea un cicle de pintures amb perspectiva "sotto in ù".
El 1560 viatja a Roma per a estudiar els sostres de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, la influència de la qual es deixa notar en les obres posteriors, com els frescos de la Vila Barbaro, a Maser. A principis dels anys 1570, la família Cuccina li va encarregar una sèrie de quadres de gran format sobre tema bíblic: La Verge i la família Cuccina, Adoración dels Reis, Noces de Canà i Camí del Calvari, en els quals Veronès representa un estil renovat, aprofundint en el color i incrementant-se el clarobscur. Els quatre es troben en la Galeria de Dresden i no ha de confondre's aquestes Noces de Canà amb la versió anterior que del mateix tema es guarda al Museu del Louvre.
El 1573 va ser dut davant el tribunal de la Inquisició, degut al fet que en els seus quadres els temes religiosos es representaven d'una manera profana.
[edita] Estil
Va aprendre dels grans venecians, Tintoretto i Tiziano, així com els pintors de Emilia, com Parmigianino. Se'l considera creador, juntament amb Tiziano, d'un gust suntuós i colorista, que a Venècia es va perllongar fins al segle XVIII. Prefereix els grans formats. El seu estil es caracteritza pel luxe, l'arquitectura clàssica que emmarca les seves escenes i el ric encara que suau colorit. Amic de Palladio i altres grans arquitectes de l'època, emmarca les seves escenes en àmplies arquitectures, tret que ho fa precursor del barroc.
En els seus quadres apareixen columnes, arcs i escalinates. El seu tractament del color s'anticipa a la pintura francesa del segle XIX. Prefereix els tons freds i clars: gris, plata, blaus i grocs. La seva temàtica és religiosa, però representa les escenes bíbliques a la manera de les grans festes venecianes, reflectint així l'alegria de viure i l'esplendor de la república dels dogos. Els vestits són fastuosos i l'ambient, suntuós. Pobla les seves obres de multitud de personatges en grandiloquents arquitectures.
Quant a la seva tècnica, usa un empastament lleuger, el que permet innombrables transparències. Li interessa la perfecció del dibuix. Es considera un dels artistes més destacats de l'escola veneciana, encara que d'un manierisme innegable. La seva transcendència en l'estil posterior permeten classificar la seva obra de prebarroca, en particular per l'elegància de la forma, el seu gust per les atmosferes diàfanes i el sentit decoratiu de la composició. Veronés va influir en pintors posteriors, com Rubens, Tiépolo i altres pintors del barroc. Aquest pintor i Rubens són els grans mestres del passat que admirava el pintor romàntic Eugène Delacroix.
