Cadme
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Cadme (desambiguació)». |
Segons la mitologia grega, Cadme fou un heroi, fill d'Agènor, rei de Fenícia, i de Telefaassa i germà d'Europa.
El pare li ordenà que busqués per on fos la seua germana Europa, raptada per Zeus, i que no tornés sense ella. Quan arribà a Delfos, va consultar l'oracle, que li aconsellà de seguir una vedella amb el signe de la lluna al flanc i fundar una ciutat allà on s'ajagués. Trobà l'animal a la porta del santuari i, per complir el que li deia l'oracle, li anà al darrera fins a Beòcia, on va fundar la ciutat de Tebes. Llavors, volgué fer un sacrifici i envià uns companys a cercar aigua. Com que trigaven, anà ell mateix a la font i descobrí que havien estat devorats per un enorme drac consagrat a Ares. Després de lluitar amb el monstre i de matar-lo, la deessa Atena li ordenà que li arrenqués les dents i les sembrés al camp. Així ho va fer, i de la terra sorgiren uns homes completament armats que començaren a lluitar entre ells fins que només en quedaren cinc, que foren coneguts com els esparts, fundadors dels més antics llinatges tebans.
Cadme es casà amb la deessa Harmonia, amb la qual va tindre cinc fills: Agave, Autònoe, Ino, Polidor i Sèmele.
Després d'un seguit de desgràcies esdevingudes als seus descendents, Cadme i Harmonia decidiren exiliar-se. Pel camí, els déus els varen convertir en colobres i foren traslladats als Camps Elisis.
Fou l'inventor mític de l'alfabet. Habità Thera amb la seva gent.
[edita] Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 39-40.
