Aminandre

De Viquipèdia

Aminandre (Amynander, Amúnandros Ἀμύνανδρος) fou rei dels athamans (vegeu Athamània) a finals del segle III aC.

Aminandre apareix a l'història com a mediador entre la Lliga Etòlia i Macedònia el 208 aC. Els romans el van informar de la seva intenció de fer la guerra a Macedònia i Aminandre va estar al costat dels romans, i se li va encarregar d'atreure als etolis. El 198 aC va ocupar Phoca i Gomphi i va assolar Tessàlia. Fou present a una conferencia entre Flaminius i Filip V de Macedònia i durant la treva el primer el va enviar a Roma. Va tornar poc després i va estar present també a la conferencia que va seguir a la batalla dels Cinoscèfals. Al tractat de pau se li va concedir la possessió de totes les fortaleses que havia conquerit a Filip durant la guerra.

Es va casar amb Apama filla d'un macedoni anomenat Alexandre Megalopòlites que deia ser descendent d'Alexandre el Gran. A la cort d'Aminandre la va seguir el seu germà gran Filip Megalopòlites.

El 191 aC Roma va iniciar la guerra contra Antíoc III el gran i Aminandre, influït pel seu cunyat Filip Megalopòlites va fer costat al selèucida. Filip V de Macedonia va envair el regne i Aminandre va haver de fugir (191 aC) cap a Ambràcia. Els romans van exigir als etolis l'extradició que no fou concedida i finalment, amb ajut etoli, va recuperar el regne (finals del 190 aC) i va enviar ambaixadors a demanar la pau que li fou concedida (189 aC). Llavors va convèncer als ambraciotes de rendir-se.

Va morir un temps després pero no es sap la data