Luci Quinti Flaminí
De Viquipèdia
Luci Quinti Flaminí (Lucius Quintius Flamininus) fou el germà del gran Tit Quinti Flaminí I.
Era un magistrat romà que fou edil curul el 200 aC i el 199 aC fou pretor urbà. Quan el seu germà va iniciar el 198 aC la Segona Guerra Macedònica contra Filip V de Macedònia li va donar el comandament de la flota i la protecció de la costa italiana i Luci va sortir cap a Còrcira i a la propera illa de Zama on el seu predecessor Luci Apusti Ful·ló li va entregar el comandament. Es va dirigir a Malea i després al Pireu on es va unir als vaixells que havien estat estacionats en aquest port per la protecció d'Atenes, i aviat va rebre reforços enviats per Àtal I de Pèrgam i els rodis.
Amb les forces unides va atacar Erètria on hi havia guarnició macedònia, ciutat que fou ocupada per assalt. Va fer un gran botí en obres d'art. Tot seguit es va rendir Carist sense lluita. Després de dominar tot Eubea es va dirigir a Cenchreae (Cencrees), port de Corint, ciutat que es va disposar a assetjar. Se li van unir forces de la Lliga Aquea que havien passat a l'aliança romana. Abans de l'arribada d'aquests aliats ja havia conquerit el port i es va iniciar llavors el setge de Corint però en el primer atac el romans foren rebutjats; l'arribada dels aqueus va igualar les forces. Corint es va defensar com un gat panxa enlaire, especialment perquè hi havia a la ciutat molts desertors romans que no havien volgut lluitar contra Anníbal durant la Segona Guerra Púnica i s'havien exiliat a la ciutat. Finalment Luci va haver de desistir del setge i se'n va entornar amb la seva flota cap a Còrcira, mentre la flota d'Àtal va anar al Pireu.
El poder (imperium) del seu germà fou prorrogat i Luci va conservar el comandament de la flota (197 aC). Va acompanyar al seu germà a l'entrevista amb Nabis d'Esparta que es va fer a Argos. Just abans de la batalla de Cinoscèfals, Luci va rebre noticies de que els acarnanis volien entrar a l'aliança romana i va marxar cap a Lèucada, ciutat principal dels acarnanis. Com que l'aliança no es va concretar va assetjar la ciutat que va resistir i va haver d'ocupar la ciutat per assalt; els habitants van resistir fins al final i es va produir una gran matança; tot i així al conèixer el resultat de la batalla de Cinoscèfals, totes les tribus d'Acarnània es van sotmetre.
El 195 aC Tit Flaminí va atacar a Nabis d'Esparta i Luci va anar a ajudar-lo amb 40 vaixells i va ocupar diverses places marítimes algunes per la força i altres sotmeses voluntàriament; llavors es va dirigir a Gythium o Gítion, el gran arsenal espartà. Tit també va atacar aquesta ciutat per terra i el comandant de la guarnició espartana, Gòrgopes, es va rendir sense lluita als romans.
El 194 aC va tornar a Roma i el 193 aC va aspirar al consolat i degut als seus èxits a Grècia fou elegit per l'any 192 aC junt amb Gneu Domici Aenobarb. Va rebre Gàl·lia com a província. De camí a la seva província fou atacat pels lígurs prop de Pisa, però els va derrotar i en va matar nou mil; el camp lígur fou assetjat però els lígurs es van escapar de nit i el matí següent els romans van ocupar sense lluita un camp buit. Llavors Luci va avançar cap al territori dels bois que va assolar en part.
A finals d'any va tornar a Roma per dirigir els comicis de l'elecció de cònsols per l'any següent i després encara va tornar a territori dels bois que es van sotmetre sense lluitar. Al retornar a Roma va entregar el comandament de l'exèrcit al senat que el va traspassar als dos nous cònsols que així van tenir forces llestes per lluitar contra Antíoc III el gran.
El 191 aC fou nomenat llegat del cònsol Marc Acili Glabrió I que dirigia la guerra a Grècia contra Antíoc el gran.
El 184 aC fou expulsat del senat pel censor Marc Porci Cató i fou acusat per aquest per crims comesos durant el seu consolat: emportar-se a la seva província al seu favorit, un jove noiet cartaginès de nom Filip, que volia ser gladiador i que fou obligat a practiques sexuals amb Luci sense tenir mai oportunitat de exercir com a gladiador; haver matat a un noble boi només per plaer quant el jove Filip va dir que mai havia vist morir a un gal; i el va acusar també de que a Grècia havia exèrcit la pederàstia contra infants. No devia ser condemnat o ho fou molt lleument.
El 170 aC va morir essent sacerdot.
