L??ucada
De Viquip??dia
L??ucada (en grec ??????????????, Lefkada) ??s una de les illes J??niques, arxip??lag pertanyent a Gr??cia. Situada entre les illes de Pax?? i Ant??paxi al nord i Cefal??nia i ??taca al sud, a l'extrem nord-oriental est?? connectada a la costa d'Acarn??nia per un pont. T?? una extensi?? de 325 km?? i uns 21.000 habitants, anomenats lefkaditis (??leucadites??). La capital de l'illa ??s la vila hom??nima, L??ucada (Lefkada), al nord de l'illa, amb uns 10.000 habitants.
Tamb?? s'ha conegut amb els noms de Leuc??s o Lefk??s. La fortalesa veneciana de Santa Maura al nord-est, construida pels Orsini (el 1300) pero reconstruida pels venecians i despr??s pels romans, va donar a l'illa el seu nom a l'edat mitjana. La fortalesa fou residencia del governador veneci??. A la rodalia es va formar la ciutat de Amax??khi (???????????????????) que fou considerada la capital (les runes son al lloc avui anomenat Kalig??ni) no lluny de l'antiga Nerikos i de la corintia Leuc??s.
Juntament amb les illes adjacents de Meganisi, K??lamos i Kast??s forma el districte o nom??s de L??ucada, de 356 km?? i 22.879 habitants el 2005. Se subdivideix en 6 municipis (dimi) i dues comunitats (kin??tites).
Municipis:
- Apollonia (capital Vasilik??)
- Ellomenos (capital Nidr??)
- Kari?? (capital Kari??)
- Lefkada (capital Lefkada)
- Meganisi (capital Meganisi)
- Sfakiotes (capital Lazarata)
Comunitats:
- K??lamos
- Kast??s
Localitats compreses dins els municipis de L??ucada:
- ??gios Ilias
- ??gios Nikitas
- ??gios Petros
- Al??xandros
- Apoplena
- Athani
- Dr??gano
- Englouv??
- ??vgiros
- Ftern??
- Kalamitsi
- Kari??
- Kariotes
- Katokhori
- Katouna
- K??vallos
- Kharadi??tika
- Khortata
- Komili
- Kont??rena
- Lazarata
- Lefkada
- Ligi??
- Marantokhori
- Meganissi
- Neokhori
- Nidr??
- Nikiana
- Nikol??s
- Plat??stoma
- Poros
- Porto Katsiki
- Sivros
- Vafker??
- Vasilik??
- Vlikh??
Localitats de les illes adjacents:
- Episkop??, a K??lamos
- K??lamos, a K??lamos
- Kast??s, a Kast??s
- Katomeri, a Meganisi
- Kefal??, a K??lamos
- Meganisi, a Meganisi
- Spartokhori, a Meganissi
[edita] Hist??ria
Homer esmenta l'illa i diu que estava unida al continent; Nerikos era la principal ciutat i era poblada pels leleges i els telebons que en foren expulsats pels acarnanis que hi van viure fins vers la meitat del segle VII aC quant els corintis van fundar la ciutat de Leuc??s o Epilec??udia, a l'istme que la separava del continent, i hi van establir mil colons i als habitants de Nerikos; els colons van fer un canal al istme i L??ucada va esdevenir una illa; el canal, inicialment navegable, despr??s fou cobert per la sorra i els vaixells no hi van poder passar m??s (Polibi diu que Filip V de Maced??nia el va creuar despr??s de netejar-lo, el 218 aC) i despr??s fou restaurat pels romans el 197 aC quant estaven assetjant Leuc??s. Sobre el canal es va fer un pont que existia en temps d'Estrab??)
Com a col??nia cor??ntia va esdevenir un estat independent. A les guerres m??diques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la batalla de Salamina (480 aC) i 800 homes a la batalla de Platees. A la guerra del Pelopon??s va estar al costat de Corint la seva metr??poli, i per tant generalment al costat d'Esparta. El 343 aC va esdevenir aliada d'Atenes contra Maced??nia, i victori??s el rei Filip II de Maced??nia l'illa va passar al seu control. El 312 aC la seva independ??ncia fou restaurada. Al segle seg??ent va passar a la confederaci?? d'Acarn??nia i fou seu de les reunions de la confederaci??. El 230 aC fou aliada de Maced??nia contra Roma, per?? fou derrotada i el 197 aC va passar a domini rom?? al ser conquerida despr??s d'un llarg setge. Altres ciutat de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara ????????) i Hellomenion (Hellomenium (??????????????????). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (????????????????).
L??ucada va ser inclosa a la prov??ncia romana d'Acaia (segle I aC) i a finals de segle es va construir la capital Nic??polis. Va romandre en mans dels romans (fou destru??da per un terratr??mol el 375) i despr??s els bizantins, sota els quals va patir en nombroses ??poques atacs dels pirates. El segle VII fou inclosa al thema de Kefalonia. Vers el 1083 fou ocupada pels normands de Sic??lia que la van abandonar el 1085. Al repartiment de l'Imperi el 1205 va correspondre al pr??ncep d'Acaia i la senyoria en fou donada a Gaius, pr??ncep de T??rent per?? fou ocupada per el d??spota d'Epir el 1215; Epir la va dominar fins el 1294. En aquest any Nic??for Andr??nic ??ngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Tom??s I de l'Epir o Tom??s ??ngel), quant es va casar amb Joan Orsini, filla del comte de Cefal??nia Ricard I Orsini, que a l'any 1300 hi va construir una fortalesa (Agia Mavra o Santa Maura), i el 1304 a la mort del seu pare va esdevenir comte de Cefal??nia i Zante i senyor de Santa Maura o L??ucada incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va seguir en mans dels comtes de Cefal??nia, primer els Orsini i despr??s els Tocco, que temporalment foren d??spotes de l'Epir (??ngel-Comn??). Lleonard I Tocco, fill de Guillem II Tocco i de Margarita Orsini, i net de Ricard I Orsini per via femenina, va rebre la senyoria el 1352 (incloent Vonitza) i el 1358 a la mort del seu cos?? Nic??for II ??ngel-Comn?? Orsini va heretar Cefal??nia i Zante (va ser afavorit en la successi?? en front del seu cos?? Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir el 1381. El 1357 va esclatar la revolta anomenada ???Voukentra" dels camperols de l'illa contra el domini eclesi??stic de la terra. El 1362 els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de L??ucada va rebre el t??tol de duc de Santa Maura. Des el 1386 va estar sota protectorat de Ven??cia.
La dinastia Tocco va esdevenir tributaria de Turquia des el 1478 i els otomans van desembarcar a l'illa el 1479 i de fet va passar a ser possessi?? turca que fou annexionada formalment el 1500. El 1502 fou ocupada per Ven??cia que la va abandonar el 1503. El 1684, despr??s d'un setge, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini que la van conservar fins el 1797 excepte per una breu ocupaci?? turca del 1714 al 1716 durant la guerra amb Ven??cia.
Al final de la Rep??blica fou cedida a Fran??a (10 de juliol de 1797) per?? el 1798 fou ocupada per R??ssia i el 1800 integra dins la Rep??blica de les Set illes. El 1807 van tornar a Fran??a e foren integrades a les prov??ncies Il??liriques i el 6 d'abril de 1810 fou ocupada pels brit??nics i al final de la guerra integrada dins la Rep??blica de les Illes J??niques el 5 de Novembre de 1815, la sobirania de la qual fou transferida a Gr??cia el 1 de juny de 1864.
Va romandre com a part de Gr??cia. El 1 de maig de 1943 fou ocupada pels italians i el 8 de setembre de 1943 pels alemanys. L'octubre de 1944 va quedar en mans dels aliats i fou retornada a Gr??cia.
[edita] Governadors venecians
- Rocco Cornaro 1753 - 1755
- Giulio Bembo 1755 - 1757
- Pietro Gezo 1757 - 1759
- Jacopo Contarini 1759 - 1761
- Antonio-Vettore Dolfin 1761 - 1763
- Francesco Soranzo 1763 - 1765
- Daniele-Lodovico Balbi 1765 - 1767
- Antoino Riva 1767 - 1770
- Nicol?? Balbi 1770 - 1772
- Gianfrancesco Sagredo 1772 - 1774
- Giovan-Girolamo Salamono 1774 - 1776
- Bernardo Di Mezzo 1776 - 1778
- Lorenzo Pizzamano I 1778 - 1780
- Lorenzo Pizzamano II 1780 - 1782
- Fortunato-Antonio-Maria Balbi 1782 - 1784
- Angelo Barbaro 1784 - 1786
- Luigi-Antonio Giorgio 1786 - 1788
- Francesco Morosini 1788 - 1790
- Giovanni Pasquligo 1790 - 1793
- Francesco Bonlini 1793 - 1795
- Giustiniano-Antonio Giorgio 1795 - 1797
- Luigi Bonlini 1797