Lèucada

De Viquipèdia

Lèucada (en grec Λευκάδα, Lefkada) és una de les illes Jòniques, arxipèlag pertanyent a Grècia. Situada entre les illes de Paxí i Antípaxi al nord i Cefalònia i Ítaca al sud, a l'extrem nord-oriental està connectada a la costa d'Acarnània per un pont. Té una extensió de 325 km² i uns 21.000 habitants, anomenats lefkaditis («leucadites»). La capital de l'illa és la vila homònima, Lèucada (Lefkada), al nord de l'illa, amb uns 10.000 habitants.

També s'ha conegut amb els noms de Leucàs o Lefkàs. La fortalesa veneciana de Santa Maura al nord-est, construida pels Orsini (el 1300) pero reconstruida pels venecians i després pels romans, va donar a l'illa el seu nom a l'edat mitjana. La fortalesa fou residencia del governador venecià. A la rodalia es va formar la ciutat de Amaxíkhi (Ἀμαξίχιον) que fou considerada la capital (les runes son al lloc avui anomenat Kaligóni) no lluny de l'antiga Nerikos i de la corintia Leucàs.

Juntament amb les illes adjacents de Meganisi, Kàlamos i Kastós forma el districte o nomós de Lèucada, de 356 km² i 22.879 habitants el 2005. Se subdivideix en 6 municipis (dimi) i dues comunitats (kinótites).

Municipis:

Apollonia (capital Vasilikí)
Ellomenos (capital Nidrí)
Karià (capital Karià)
Lefkada (capital Lefkada)
Meganisi (capital Meganisi)
Sfakiotes (capital Lazarata)

Comunitats:

Kàlamos
Kastós

Localitats compreses dins els municipis de Lèucada:

Àgios Ilias
Àgios Nikitas
Àgios Petros
Aléxandros
Apoplena
Athani
Dràgano
Englouví
Évgiros
Fternó
Kalamitsi
Karià
Kariotes
Katokhori
Katouna
Kàvallos
Kharadiàtika
Khortata
Komili
Kontàrena
Lazarata
Lefkada
Ligià
Marantokhori
Meganissi
Neokhori
Nidrí
Nikiana
Nikolís
Platístoma
Poros
Porto Katsiki
Sivros
Vafkerí
Vasilikí
Vlikhó

Localitats de les illes adjacents:

Episkopí, a Kàlamos
Kàlamos, a Kàlamos
Kastós, a Kastós
Katomeri, a Meganisi
Kefalí, a Kàlamos
Meganisi, a Meganisi
Spartokhori, a Meganissi

[edita] Història

Homer esmenta l'illa i diu que estava unida al continent; Nerikos era la principal ciutat i era poblada pels leleges i els telebons que en foren expulsats pels acarnanis que hi van viure fins vers la meitat del segle VII aC quant els corintis van fundar la ciutat de Leucàs o Epilecàudia, a l'istme que la separava del continent, i hi van establir mil colons i als habitants de Nerikos; els colons van fer un canal al istme i Lèucada va esdevenir una illa; el canal, inicialment navegable, després fou cobert per la sorra i els vaixells no hi van poder passar més (Polibi diu que Filip V de Macedònia el va creuar després de netejar-lo, el 218 aC) i després fou restaurat pels romans el 197 aC quant estaven assetjant Leucàs. Sobre el canal es va fer un pont que existia en temps d'Estrabó)

Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent. A les guerres mèdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la batalla de Salamina (480 aC) i 800 homes a la batalla de Platees. A la guerra del Peloponès va estar al costat de Corint la seva metròpoli, i per tant generalment al costat d'Esparta. El 343 aC va esdevenir aliada d'Atenes contra Macedònia, i victoriós el rei Filip II de Macedònia l'illa va passar al seu control. El 312 aC la seva independència fou restaurada. Al segle següent va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El 230 aC fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i el 197 aC va passar a domini romà al ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutat de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (Λευκάτας).

Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia (segle I aC) i a finals de segle es va construir la capital Nicòpolis. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el 375) i després els bizantins, sota els quals va patir en nombroses èpoques atacs dels pirates. El segle VII fou inclosa al thema de Kefalonia. Vers el 1083 fou ocupada pels normands de Sicília que la van abandonar el 1085. Al repartiment de l'Imperi el 1205 va correspondre al príncep d'Acaia i la senyoria en fou donada a Gaius, príncep de Tàrent però fou ocupada per el dèspota d'Epir el 1215; Epir la va dominar fins el 1294. En aquest any Nicèfor Andrònic Àngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Tomàs I de l'Epir o Tomàs Àngel), quant es va casar amb Joan Orsini, filla del comte de Cefalònia Ricard I Orsini, que a l'any 1300 hi va construir una fortalesa (Agia Mavra o Santa Maura), i el 1304 a la mort del seu pare va esdevenir comte de Cefalònia i Zante i senyor de Santa Maura o Lèucada incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va seguir en mans dels comtes de Cefalònia, primer els Orsini i després els Tocco, que temporalment foren dèspotes de l'Epir (Àngel-Comnè). Lleonard I Tocco, fill de Guillem II Tocco i de Margarita Orsini, i net de Ricard I Orsini per via femenina, va rebre la senyoria el 1352 (incloent Vonitza) i el 1358 a la mort del seu cosí Nicèfor II Àngel-Comnè Orsini va heretar Cefalònia i Zante (va ser afavorit en la successió en front del seu cosí Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir el 1381. El 1357 va esclatar la revolta anomenada “Voukentra" dels camperols de l'illa contra el domini eclesiàstic de la terra. El 1362 els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de Lèucada va rebre el títol de duc de Santa Maura. Des el 1386 va estar sota protectorat de Venècia.

La dinastia Tocco va esdevenir tributaria de Turquia des el 1478 i els otomans van desembarcar a l'illa el 1479 i de fet va passar a ser possessió turca que fou annexionada formalment el 1500. El 1502 fou ocupada per Venècia que la va abandonar el 1503. El 1684, després d'un setge, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini que la van conservar fins el 1797 excepte per una breu ocupació turca del 1714 al 1716 durant la guerra amb Venècia.

Al final de la República fou cedida a França (10 de juliol de 1797) però el 1798 fou ocupada per Rússia i el 1800 integra dins la República de les Set illes. El 1807 van tornar a França e foren integrades a les províncies Il·liriques i el 6 d'abril de 1810 fou ocupada pels britànics i al final de la guerra integrada dins la República de les Illes Jòniques el 5 de Novembre de 1815, la sobirania de la qual fou transferida a Grècia el 1 de juny de 1864.

Va romandre com a part de Grècia. El 1 de maig de 1943 fou ocupada pels italians i el 8 de setembre de 1943 pels alemanys. L'octubre de 1944 va quedar en mans dels aliats i fou retornada a Grècia.