Herea
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Herea (festival)». |
Herea (llatí Heraea, grec Heraia) fou una ciutat d'Arcàdia, la mes important del curs del riu Alfeios. El seu territori es deia Heraiatis i es situava prop de la frontera amb l'Èlide, essent format per vuit ciutats totes a la riba del Alfeios o dels afluents Ladon i Erimantos. Finalment el rei espartà Cleombrot o el rei Cleònim va unificar les 8 ciutats sota la direcció d'Herea. Heraiatis o Heraeatis estava separada de Pisatis pel riu Erimantos, i del territori de Megalòpolis pel riu Bufagos (llatí Buphagus).
La llegenda atribueix la fundació d'Herea a Hereos, fill de Licaó, i el seu primer nom hauria estat Sologorgos. A un període molt antic (vers el 580 aC) la ciutat va concertar un tractat de defensa mútua per cent anys amb Elis, i el tractat , gravat en una tauleta de bronze amb dialecte peloponesi antic, es avui al Museu Britànic. Amb aquest tractat Elis va poder consolidar la seva supremacia sobre els veïns districtes de Pisatis i Trifília.
L'aliança d'Herea amb Esparta va provocar l'hostilitat de la resta de ciutats d'Arcàdia que van assolar el territori d'Herea el 370 aC.
Després la ciutat fou membre de la Lliga Aquea, i es va enfrontar amb Elis que era una de les principals ciutats de la Lliga Etòlia. Va caure en mans de Felip V de Macedònia (que el 219 aC va reconstruir el pont prop de la ciutat que creuava l'Alfeios) però finalment fou retornada a la Lliga Aquea. Pausànies l'esmenta com a una ciutat mitjana amb temples (dos d'ells dedicats a Dionís, un a Pan, i un a Hera, aquest darrer en ruïnes), banys, plantacions i molts arbres a la vora del Alfeios. Posteriorment va quedar despoblada i es esmentada com a deserta en temps d'Estrabó.
Les seves ruïnes es troben prop de la desembocadura del riu Ladon, a la vila d'Aiánni (antiga Sant Joan). A la zona es cultiven les vinyes de raïm negre i els cultius van eliminar bona part de les ruïnes. El vi d'Herea ja era conegut a l'antiguitat i se li atribuïa contribuir a la fertilitat de les dones. La ciutat era al camí que portava d'Olímpia cap d'Arcàdia; també arribava a la ciutat un camí des el nord d'Arcàdia, i altres venia des Megalòpolis, Messene i Figàlia. Un pont creuava el Alfeios prop de la ciutat.
