Joseph Merrick

De Viquip??dia

Joseph Carey Merrick. Nascut a Leicester, Anglaterra el 5 d'agost de 1862 i mort a Londres l' onze d'Abril de 1890. Va ser conegut popularment com "l'home elefant" degut a les severes malformacions que pat?? des dels 18 mesos d'edat. Els seus pares no patien cap tipus de malformaci?? ni tampoc els seus dos germans, William (mort als quatre anys) i Marion Eliza. Tampoc es va donar cap cas com el seu ni en els seus oncles ni cosins.

Metges especialitzats en malalties cong??nites i genetistes han aconseguit saber quin tipus de malaltia patia Joseph Merrick, gr??cies a que es va conservar el seu esquelet i mostres org??niques (cabell). Es tracta d'una malaltia anomenada S??ndrome de Proteus, que va ser descoberta l'any 1979. Aquesta s??ndrome ??s molt rara i nom??s se n'han descrit 100 casos en tot el m??n. Es sospita tamb?? que Merrick patia tamb?? una neurofibromatosi de tipus I, ja que tamb?? presenta s??mptomes clars d'aquesta malaltia.

[edita] Vida

Joseph Merrick va cr??ixer a la ciutat de Leicester. La seva malaltia va comen??ar a manifestar-se en el seu aspecte deformant cap els 18 mesos d'edat en forma d'una protuber??ncia sobre el llavi superior. Als dotze anys mor?? la seva mare que sempre l'havia cuidat amb devoci??. Merrick a pesar de la seva malaltia que li dificultava el caminar, va anar a escola dels 6 als 12 anys. Despr??s de la mort de la seva mare el seu pare es va tornar a casar i la nova parella del seu pare no va acceptar Merrick. Joseph treball?? dels 13 als 15 anys en una f??brica de tabacs fins que el seu bra?? i m?? dretes es van deformar tant que va quedar impedit per treballar fent servir els dos bra??os. Tal va ser l'impediment, que essent Merrick dret?? va haver d'aprendre a escriure de nou amb la m?? esquerra. Despr??s de perdre la feina el seu pare li va aconseguir una llic??ncia per ser venedor ambulant. Merrick venia pels carrers alguns articles de la merceria del seu pare. A causa del seu aspecte no venia gaireb?? res i sovint la gent li feia rotllanes o l'increpaven. Durant aquest temps, Merrick va fugir un grapat de vegades de casa seva per lliurar-se del maltracte de la seva madrastra i la desatenci?? del seu pare vers ell. Un dia va marxar per sempre despr??s de rebre una pallissa i el seu pare no es va tornar a preocupar mai m??s per ell. Merrick va perdre totalment el contacte amb ell i amb la seva germana petita, Marion Eliza que comptava en aquells dies uns sis anys. El seu oncle patern Charles Merrick el va acollir a casa seva durant un any. Durant aquest any Merrick va continuar treballant com a venedor ambulant per?? el seu aspecte ja molt deforme esfere??a la gent i provocava que no vengu??s res. El gremi de venedors ambulants va protestar per la pres??ncia de Merrick i quan la seva llic??ncia per vendre va expirar, no li va ser renovada. Continuava sota la protecci?? del seu oncle, per?? sabent que no es podia guanyar la vida no va voler ser una c??rrega per al seu oncle i a finals de desembre de 1879, als 17 anys va ingressar volunt??riament a la WorkHouse de Leicester. Les WorkHouses eren una xarxa d'asils estesa per tot el Regne Unit on anaven a parar gent sense recursos, fins i tot fam??lies senceres. All?? amb un r??gim penitenciari treballaven per guanyar-se l'estada. Les feines m??s comunes eren treballar pedres per fer carrers, fer maons, etc. Merrick sempre record?? la seva estada a la WorkHouse amb horror.

All?? hi romangu?? durant quatre anys. La seva deformitat continuava progressant. La protuber??ncia del llavi superior va arribar a un punt que li impedia menjar i parlar amb claredat. El 1884 va ser traslladat a la Leicester Infirmary on li operar la cara extraient-li la protuber??ncia. Segons pr??pies paraules de Merrick li van treure mig quilo de teixit malalt. Mentre es recuperava de la dolorosa operaci?? va saber que un promotor de fires especialitzat en fen??mens (freaks) anomenat Sam Torr estava a la ciutat i li va escriure demanant-li feina. Torr el va anar a veure i el va contractar immediatament. D'aquesta manera Merrick va fer realitat el seu somni de marxar de la WorkHouse.

Sabent que l'??nica sortida per guanyar-se la vida degut al seu sorprenent aspecte seria la d'exhibir-se en fires, es va unir a la fira de Sam Torr on hi treball?? uns mesos fins que es va passar, per recomanaci?? del mateix Torr, a la fira de Tom Norman. L'exhibici?? de Merrick era una atracci?? de molt ??xit, per?? no estava exempta de problemes, ja que les autoritats trobaven que era massa degradant. Aix?? que poble darrera poble, Merrick s'exhibia i als pocs dies la exhibici?? era clausurada. Com que la companyia era itinerant, la clausura no revestia problemes. Per?? va arribar un moment en qu?? la fira ja no va tenir llocs on exhibir l'atracci?? de Merrick sense que gaireb?? immediatament fos clausurada. Cal senyalar tanmateix, que Merrick sempre va parlar b?? de la seva etapa com a fenomen de fira, a pesar que li desagradava profundament exhibir-se, ja que es va sentir ben tractat pels seus companys i va poder fer una bona caixa de diners. Com a curiositat, va ser Tom Norman qui va confeccionar la gorra amb el vel que cobria totalment la cara i el cap de Merrick. El vel tenia un trau obert per a la visi?? de Merrick. Aquest estrany vel amb gorra es conserva, juntament amb altres efectes personals seus, al Royal London Hospital, Londres.

Tom Norman i Joseph Merrick van arribar a Londres a finals de 1884 i van instal??lar l'exhibici?? en una botiga davant del London Royal Hospital. Al ser tant a prop de l'hospital va cridar de seguida l'atenci?? dels estudiants que van informar al doctor Frederick Treves, home molt interessat en les malalties deformants, de l'exist??ncia de Joseph Merrick. Aix??, a finals de 1884 Treves i Merrick es van con??ixer. Treves li va donar a Norman una targeta de visita per a que pogu??s portar Merrick a l'hospital ja que li voler fer un reconeixement exhaustiu. Norman hi va estar d'acord i va portar Merrick al London Royal Hospital. All??, Treves va examinar Merrick i el va presentar a la comunitat cient??fica com un cas de neurofibromatosi greu. Com que aquest hospital no acollia malalts cr??nics, un cop acabada la seva primera trobada amb la comunitat cient??fica, Merrick va tornar a la seva vida d'exhibici??. Va romandre a Londres fins a la primavera de 1885. Continu?? treballant en diferents ciutats. Despr??s que la seva exhibici?? fos clausurada definitivament, Norman va proposar Merrick que marx??s al continent amb un promotor itali?? anomenat Ferrari, ja que al Regne Unit ja no podia fer carrera perqu?? les seves exhibicions eren constantment clausurades. Merrick va marxar amb Ferrari cap el continent el Juny de 1886.

Era costum que els promotors guardessin els diners dels seus treballadors i Torr li va confiar a Ferrari els estalvis de Merrick, unes 40 o 50 lliures. El que no comptaven ni Ferrari ni Merrick ??s que al continent europeu les lleis per a les exhibicions a les fires eren molt severes, i els dos homes van ser constantment perseguits per les autoritats. Les exhibicions de Merrick duraven tan poc que no donaven ni per menjar. Aix?? veient Ferrari que no faria negoci amb Merrick, l'abandon?? a la seva sort a Brussel??les a finals de 1886, emportant-se tots els estalvis que Merrick havia fet durant dos anys. Amb molt??ssimes dificultats, Merrick aconsegu?? embarcar en un vaixell de tornada a Anglaterra. El bitllet inclo??a el viatge en tren de Dover fins l'estaci?? Liverpool, a Londres. Despr??s d'un dur viatge, Merrick va arribar a aquesta estaci?? on la gent en veure'l li van fer rotllana fins a provocar un tumult. Com que li era impossible c??rrer per escapar i es trobava completament sol, Merrick va caure pres d'un atac de p??nic fins que la policia el va atendre. Com que duia encara la targeta de visita del doctor Treves la policia el va fer cridar i aquest se'l va endur al Royal London Hospital.

Treves va exposar al director del hospital, el doctor Carr-Gomm el problema de consci??ncia i responsabilitat que tenien vers Merrick ja que la seva deformitat l'impedia valer-se per si mateix i els intents per a que fos acollit en alguna instituci?? per malalts cr??nics va ser infructuosa. El seu oncle Charles Merrick va voler fer-sen c??rrec per?? tant Treves com Carr-Gomm van estar d'acord que Merrick necessitava estar a l'hospital ja que la seva malaltia requeria atencions m??diques constants i una estrict??ssima higiene. Merrick, degut a l'efecte de les seves deformacions sobre la pell, aquesta desprenia una desagradable olor que quedava eliminada amb un bany o dos diaris.

Treves i el director de l'hospital per poder justificar l'estada de Merrick a l'hospital, ja que no estava permesa l'estada a malalts cr??nics, van decidir fer una col??lecta posant un anunci al diari explicant la hist??ria de Merrick. L'objectiu era recaptar fons per pagar la seva estada i aix?? justificar el donar-li habitaci?? i exist??ncia de per vida. La idea va ser un ??xit i la resposta popular va sobrepassar les expectatives de Treves i Carr-Gomm, el director de l'hospital. Merrick va romandre al Royal Hospital fins la seva mort, el 1890, als vint-i-set anys. Durant la seva estada va fer molta amistat amb Frederick Treves, que anys despr??s a les seves mem??ries dedicaria un llargu??ssim cap??tol a en Merrick, conscient que el seu nom quedaria per sempre lligat al de Merrick. En aquestes mem??ries escrites el 1923 poc abans de morir, la vellesa i la mem??ria van trair Treves, que va canviar el nom de Joseph Merrick pel de John. Treves es va sorprendre de la intel??lig??ncia i sensibilitat de Merrick, del seu inter??s per la literatura i la seva incre??ble habilitat pels treballs manuals a pesar de la deformitat del bra?? i m?? dretes. Merrick va aprendre a fer treballs amb v??met i construccions arquitect??niques amb cartr??. Destacava el seu car??cter educat, tranquil i la seva profunda religiositat. Merrick era de confessi?? Baptista. Treves tamb?? es va acostumar a la curiosa manera de parlar de Merrick, ja que aquest tenia el paladar i la mand??bula deformades i li impedien pronunciar correctament. La causa de la seva mort va ser que el pes del seu descomunal crani provoc?? un desnucament. En un principi es va especular que va morir d'asf??xia perqu?? s'havia adormit estirat. Merrick havia de dormir obligat??riament assegut i amb el cap recolzat als genolls. Si s'estirava, s'asfixiava. Per?? l'estudi de les seves v??rtebres cervicals demostren que va morir sobtadament desnucat i que la mort va ser tan r??pida que ni es va adonar.

Despr??s de fer-li un funeral, Treves va practicar l'aut??psia al cad??ver de Merrick i va separar l'esquelet per a conservar-lo a l'hospital per al seu estudi. Tamb?? es van guardar mostres de teixit, per?? es van perdre durant un bombardeig a la Segona Guerra Mundial. A m??s de l'esquelet, s'ha conservat cabell de Merrick. La conservaci?? d'aquestes restes han estat clau per descobrir qu?? li passava. Tamb?? han estat importants els estudis gen??tics a la fam??lia d'en Merrick, que ha continuat fins els dies d'avui en els descendents directes de l'oncle Charles Merrick.

Sobre la vida de Joseph Merrick se n'ha fet un musical anomenat "The Elephant Man" guardonat amb un premi Tony i protagonitzat per David Bowie l'any 1979 i tamb?? una pel??l??cula, tamb?? anomenada "The Elephan Man", dirigida per David Lynch l'any 1980.

[edita] Bibliografia Selecta

"The Illustrated true history of The Elephant Man", de Michael Howell and Peter Ford. Ed. Penguin Books, 1984. Aquest llibre inclou l'extens cap??tol que li dedic?? el doctor Frederick Treves en el seu llibre de mem??ries.

"The Elephant Man. A study in human Dignity",d'Ashley Montagu. Ed. Acadian House, 1996.

Nota: aquests dos llibres estan escrits en angl??s. Malauradament no han estat tradu??ts al catal?? i tampoc s'han publicat en cap de les lleng??es oficials de l'Estat Espanyol. Es poden trobar i comprar a Internet amb relativa facilitat.

[edita] Enlla??os externs

• P??gina-Tribut a Joseph Merrick (angl??s)
• Breu biografia (itali??)