Estats de la Treva
De Viquipèdia
Els Estats de la Treva foren els estats sota protectorat britànic al Trucial Oman, regió més extensa, sota influència britànica però amb territoris sense reconeixement jurídic del poder britànic.
Els estats de la Treva van néixer el 1892 amb els Acords exclusius que Gran Bretanya va signar amb sis emirats:
El 1900 Ras al-Khaimah va quedar integrat dins Sharjah i no va recuperar la independència fins el 1921. Per tant entre 1900 i 1921 els estats de la Treva foren cinc:
El 1921 els britànics van signar acords amb el xeic de Ras al-Khaimah i el van reconèixer passant a ser altre cop sis:
El 1902 Fujairah i després Kalba és van separar de Sharjah però van quedar fora dels Estats de la Treva ja que no van signar cap acord amb els britànics. El 1932 es va independitzar Diba, però els britànics no van signar tampoc cap acord amb el seu xeic que sembla que fou aliat del sultà de Mascat. El 1936, interessats els anglesos en establir un aeròdrom a Kalba, van reconèixer a l'emir de Kalba, i els estats van passar a ser set:
El 1952 els britànics van afavorir la reintegració de Kalba i Diba a Sharjah, però van haver de reconèixer a Fujairah, doncs els territoris del xeic estaven poblats per una tribu concreta que li donava suport. Fujairah va signar els Acords Exclusius el 1952 i els estats van esdevenir set definitivament:
Sis d'aquestos estats van formar els Emirats Àrabs Units el 18 de juliol de 1971, i van esdevenir independents el 2 de desembre de 1971, l'endemà de l'abolició dels Acords Exclusius (1 de desembre de 1971). El setè, Ras al-Khaimah, va esdevenir estat independent el mateix dia, fins que va entrar a la federació dels Emirats Àrabs Units el 10 de febrer de 1972.
