Ciutat de Kalba
De Viquipèdia
Kalba és una ciutat dels Emirats Àrabs Units capital de la dependencia o enclavament de Kalba, a la costa del golf d'Oman, al sud-est dels Emirats.
La ciutat avui dia és un lloc residencial que encara conserva una part del seu passat de port pesquer; s'estén des de uns 4 km al sud de kla ciutat de Fujairah fins al khor de Kalba en una distancia de uns 10 km al llarg de la costa (però amb una profunditat reduïda sempre respectant la frontera amb Fujairah); està regada pel Wadi Shaarah i esta formada per diverses zones com: al nord el barri de Sur Kalba (regada pel Wasi Sur i on és el port); al sud, Hayat; i a l'oest Tarif Kalba; modernament la ciutat ha crescut en direcció al sud cap el wadi Hamad i la petita sabkhat de Kalba (avui desapareguda) per enllaçar uns 3 o 4 km al sud amb la ciutat de Khor Kalba avui de fet un suburbi de la mateixa conurbació.
La frontera occidental la delimiten el Wadi Yifan i les muntanyes Djabal al-Qusiy i Djabal Hafarah, a l'oest de les quals ja est territori de Fujairah. A tocar de Khor Kalba, a la vora de la mar, hi ha el llogaret de Ziab i a l'oest d'aquesta ciutat el de Daramikah a un km a l'oest del qual la vila de Hafarah ja pertany a Fujairah. Seguint al sud és troben els manglars del khor de Kalba que s'inicien al Wadi Rum; l'extrem sud dels manglars (uns 500 metres) ja és en territori d'Oman i hi ha el lloc fronterer omanita de Khatmat Malahah. A l'oest del Khor es troba la vila de Ghayl, a l'oest de la qual ja és territori de Fujairah.
L'edifici principal de la vila és l'antiga residencia o palau del xeic Said ben Hamad al-Qasimi a la vora de la mar, restaurada recentment, i el fortí (avui Museu) anomenat Hisn Kalba, construït fa entre 150 i 200 anys, i molt proper al palau, on s'han iniciat estudis arqueològics. Té també diversos establiments moderns com el hospital, escoles, policia i edificis administratius i comercials, incloent un Hotel (l'hotel Marina) el principal de la ciutat.
Kalba fou possessió portuguesa del 1507 al 1623, i després va pertanyer als imans d'Oman. El 1737 fou ocupada pels perses pero fou evacuada el 1743. Va romandre en mans nominalment dels imans i de fet en mans de tribus àrabs, fins que fou ocupada pels Qawasimi vers el 1775 que l'han conservat fins a l'actualitat.
