Dubai
De Viquipèdia
 |
|
| Classificació | Emirat, Ciutat |
|---|---|
| Emirat | Dubai |
| Xeïc | Muhammad ben Rashid Al-Maktum |
| Àrea | 3,885 km² [1] |
| Població — Ciutat propera — Densitat — EAU rangle |
1,186,862 (total) [2] 1,182,376 [3] 293.94/km² 2on (Emirat), 1er (Ciutat) |
| Religió | Islam |
| Zona Horària | (UTC) +4 |
| Latitud / Longitud | 25° 16′ N, 55° 20′ E |
| Pàgina Oficial | |
| http://www.dubai.ae/ | |
Dubai o Dubayy (àrab: دبيّ, IPA /ðʊ'bɪ/, generalment /dʊ'baɪ/ en anglès) és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units. La capital és la ciutat de Dubai, que forma una conurbació amb Sharjah i Ajman. Dubai fou capital (residència de l'agent polític britànic) dels Estats del Trucial Oman després del 1954; anteriorment la capital era Sharjah. El 1971 la capital dels Emirats Àrabs Units es va establir a Abu Dhabi
Taula de continguts |
[edita] Població i superfície
La població a finals del 2006 era de 1.422.000 habitants (un any abans era de 1.130.000) amb un creixement de 26.000 persones al mes; dels habitants el 75,5% son mascles i el 24,5 femelles. Encara que les xifres sobre residents no s'han facilitat, són estrangers al tomb del 85%. Els naixements en un any foren 12.385. Els morts anuals son prop de 1700 i els casaments vora 2700. El numero de telèfons mòbils a l'emirat es de 2.210.00 i les línees de telèfon de 547.375. Quasi un milió de turistes i viatgers van estar a l'emirat.
La població autòctona pertany a les tribu Al-Sudan, Al-Marar, Al-Mazari, , Al Bu Muhayr, Al-Hawamil, Al-Kumzan, Al-Mahariba, Al-Sabayis i Al Bu Falah, tots membres de la confederació tribal dels Banu Yas; i a la tribu beduïna dels Al-Manasir. El clan governant son els Al-Falasa de la tribu Rawashid, i la família son els Al-Maktum.
La superfície és de 3.885 km i és el segon emirat en superfície després d'Abu Dhabi.
[edita] Economia
Tot i la seva riquesa en petroli que el fa un dels dos emirats dirigents de la federació, Dubai només participa al pressupost federal amb una quantitat simbòlica (el 90% el posa Abu Dhabi) ja que el petroli, una vegada industrialitzat el país, representa només el 3% de la seva riquesa. La riquesa generada resta invertida a l'emirat.
La principal riquesa del país deriva de la seva industria i del port de Jebel Ali amb la seva zona franca.
A la ciutat de Dubai hi ha l'Aeroport Internacional de Dubai.
[edita] Geografia
Dubai esta formada per tres zones diferenciades: una zona costera amb els principals establiments i sobretot Dubai i Jebel Ali, que s'estenen cap a l'interior en alguns punts fins uns 15 Km; la zona interior de Dubai, desèrtica amb dunes d'arena, però ric camps de petroli i gas; i la zona agrícola de muntanya d'Djabal Hatta o Hajarain, un enclavament al sud de la part sud-est dels Emirats, limitada per Oman al sud i est, per Huwaylat (Ras al-Khaimah) al nord, i per Masfut (Ajman) a l'oest.
La frontera a la costa amb Abu Dhabi es troba entre Jebel Ali (Djubayl) i Khor Ghanada, i la frontera amb Sharjah és a l'est del barri (antigament una ciutat separada) de Dayra. Dos ciutats costeres, Umm al-Sukayn i Djumayra també formen part de l'emirat.
[edita] Fronteres
Dubai i Abu Dhabi van establir les seves fronteres al nord-oest de Dubai i nord-est d'Abu Dhabi, el 1949 després d'una guerra entre ambdós estats. La frontera al sud de Dubai i sud-est de Abu Dhabi és va fixar el 18 de febrer de 1969 al tractat de Sumaih, i es va establir una zona neutralitzada entre ambdós al sud de Dubai entre Tawi al-Ashuh i Tawi Faqqa. Dubai va establir la seva frontera amb Sharjah l'octubre de 1960, i l'acord es va precisar el 1980, però el 1985 va sorgir un conflicte seriós sobre el camp de gas de Moghran i és va produir una mediació que finalment va portar a un acord el mateix any.
[edita] Historia
A la zona s'han trobat objectes de l'època omeia i abbàssida, però l'existència de Dubai no consta abans del 1095 quan l'esmenta el geògraf Al-Bakri. El joier venecià Gaspero Balbi va visitar la zona el 1580 i esmenta la ciutat de Dibei com a centre de la industria de la perla. Es esmentada per primera vegada a fonts consultables el 1799 (Lorimer), quan era una dependència dels Banu Yas d'Abu Dhabi i s'hi va establir el clan Al-Falasa o Al Bu Falasa. Ex xeic va signar el 8 de gener de 1820 el primer tractat de pau amb el britànics. La germana del xeic Muhammad ben Hazza ben Zaal es va casar amb Sultan ben Saqr de Sharjah (1803-1866) i la influència de Sharjah va substituir a la d'Abu Dhabi [1]sota la direcció del seu cap xeic Maktum I ben Bati ben Suhayl, i esdevingué la família més important de Dubai ja que el 1835 fou qui signà l'acord temporal de treva amb els britànics. El 1841 una greu epidèmia va obligar a evacuar la zona de Bur Dubai i la població es va traslladar a Dayra; molts edificis foren enderrocats. El seu germà Said ben Bati que el va succeir a la seva mort el 1852, va signar el 1855 el tractat de treva perpetua amb els britànics. A la mort de Said els seus nebots Hushur (1859-1886) i Rashid (1886-1894) van continuar al capdavant jugant amb la rivalitat entre Abu Dhabi i Sharjah i amb el suport de vegades d'un de vagades de l'altra (i fins i tot alguna vegada amb els petits xeicats d'Ajman i Umm al-Qaiwain), i el 1892 fou el segon, Rashid, qui va signar els Acords Exclusius que posaven l'emirat sota protectorat britànic; en virtut d'aquestos acords el xeic no podia establir acord amb cap estat estranger excepte la ran Bretanya, a menys d'obtenir el consentiment previ. La crisis general que el final dels actes de pirateria van suposar a alguns ports de la zona no va afectar a Dubai, que va créixer en importància pel desenvolupament del comerç d les perles i pel seu caràcter d'empori que atreia a molts comerciants que visitaven Sharjah i Langeh, i encara més a partir de 1890 després que el port de Langeh havia estat tancat poc abans. Molts indis es van establir tanmateix a Dubai.
El 1922 el xeic Said II ben Maktum va signar un acord pel qual no podria donar concessions de recerca petrolífera a cap persona o societat que no fos designada pel govern britànic. Les concessions foren atorgades en dos terços a la British Petroleum Exploration Company Limited (antiga D'Arcy Exploration Company Limited) i en un terç a la Compagnie Francaise des Pétroles. Totes les prospeccions es van fer al llarg de la costa en territori de l'emirat i les concessions a la mar foren per la Trucial Coast Petroleum Development Limited (filial de la Iraq Petroleum Company).
Primer la guerra mundial de 1914 a 1918 i després la gran depressió del 1929 va afectar greument a la industria de la perla, i molts dels seus habitants van haver d'emigrar a altres llocs. Després de la segona guerra mundial el 1947 va esclatar la guerra amb Abu Dhabi per una qüestió de fronteres; l'arbitratge britànic de 1949 va imposar la línea fronterera a la zona costera entre Dubai i Abu Dhabi amb una zona neutralitzada a la frontera entre el Ras Hasia i el desert. L'acord de 1969 va establir la frontera que va esdevenir permanent. Dubai, per la seva condició comercial, la recuperació parcial de la industria de la perla, i l'exportació de peix sec, es va recuperar i el 1954 fou elegida com a residencia de l'agent polític dels Estats del Trucial (exclòs Abu Dhabi), fins llavors resident a Sharjah. En aquestos anys es va construir l'aeroport, i es va iniciar l'electrificació i les primera línees de telèfon.
El 1966 es va descobrir petroli i es van fer noves concessions. El 1967 Dubai es va incorporar a la nova moneda de Qatar (el riyal de Qatar) degut a la deflació de la rupia del golf per la devaluació feta de la seva matriu la rupia india, hi va romandre en aquest sistema monetari fins el 1973.
El 2 de desembre de 1971 Dubai va ingressar com un des xeicats constituents a la Federació dels Emirats Àrabs Units, junts amb Abu Dhabi, Ajman, Fujairah, Sharjah i Umm al-Qaiwain. Ras al-Khaimah va esdevenir independent però al cap de dos mesos va ingressar també a la federació. El 1979 es va signar un acord de límits entre Dubai i Abu Dhabi que fixava els detalls de la línea fronterera ja establerta.
El 1973 va adoptar la moneda federal, el dirham dels emirats. La ciutat va créixer extraordinàriament en part degut a l'habilitat dels libanesos establerts al país fugint de la guerra civil. El 1979 es va establir la zona franca de Jebel Ali que va tenir un èxit extraordinari al poder repatriar capital sense límit i poder importar treballadors sense restriccions.
Dubai va donar suport a les forces americanes durant la guerra del Golf de 1990 (alliberament de Kuwait) i durant la invasió americana d'Iraq el 2003. Darrerament s'han establert noves zones franques.
[edita] Llista dels xeics
- xeic Muhammad ben Hazza ben Zaal vers 1820-1830
- xeic Ubayd ben Saeed vers 1830-1833
- xeic Maktum I ben Bati ben Suhayl 9 de juny de 1833 - 1852
- xeic Saeed I ben Bati 1852 - 1859
- xeic Hushur ben Maktum 1859 - 22 de novembre de 1886
- xeic Rashid I ben Maktum 22 de novembre de 1886 - 7 d'abril de 1894
- xeic Maktum II ben Hushur 7 d'abril de 1894 - 16 de febrer de 1906
- xeic Bati ben Suhayl 16 de febrer de 1906 - novembre de 1912
- xeic Saeed II ben Maktum Novembre de 1912 - 15 d'abril de 1929
- xeic Mani ben Rashid 15 d'abril de 1929 - 18 d'abril de 1929
- xeic Saeed II ben Maktum 18 d'abril de 1929 - 10 de setembre de 1958
- xeic Rashid II ben Saeed Al-Maktum 10 de setembre de 1958 - 7 d'octubre de 1990
- xeic Maktum III ben Rashid Al-Maktum 7 d'octubre de 1990 - 4 de gener del 2006
- xeic Muhammad ben Rashid Al-Maktum 4 de gener del 2006 -
[edita] Genealogia de la dinastia governant
[edita] Escut i bandera
El tractat de 1820 va imposar al xeic el pavelló vermell amb franja blanca al pal, encara que a terra probablement es va conservar la bandera vermella llisa. No se sap en quin moment es va començar a usar la bandera amb la franja blanca a terra però en tot cas la proporció fou rectangular 1:3 o més llarga, i probablement no fou abans del tractat de treva temporal de 1835. Aquesta bandera era preferida pels Banu Yas i els seus aliats sobre l'altra bandera de vora blanca que usaven els Qawasimi. El 1939 el Flaggenbuch de la marina alemanya dona l'amplada de la franja en 1/6.
Els anys cinquanta (segle XX) està constat l'ús de la bandera amb franja i amb el nom del xeicat en blanc a la part vermella, ben segur utilitzada després del 1947 per distingir-se d'Abu Dhabi amb el que va estar en guerra del 1947 al 1949. Les banderes modernes s'utilitzen amb una franja blanca de 1/3 i proporció 1:2 però el model oficial seria segons l'Àlbum de la Marina Francesa amb franja de 1/4 i proporció 1:2.
La bandera de la guardi del xeic és verda amb l'escut al centre; la policia de Dubai utilitza també bandera verda amb l'emblema en daurat al centre; l'acadèmia de policia té la mateixa bandera però al centre hi ha l'escut de l'acadèmia. Les duanes, l'aeroport, la zona de Jebel Ali, la universitat i la municipalitat utilitzen banderes blanques amb el logotip. La bandera de la Dubai Petroleum Company es vermella amb el logotip blanc al centre. Els departaments administratius també tenen banderes blanques amb el logotip al mig.
Dubai disposa d'un escut i un emblema. L'escut es un oval amb dos imatges, una d'un vaixell, que simbolitza la costa i sota una d'una palmera que simbolitza la part interior. ; al damunt un falcó; l'oval esta flanquejat per rames de llorers i la bandera de l'emirat a cada costat. Sota una cinta blanca amb el nom de l'emirat escrit en caràcters llatins i aràbics.
L'emblema es na simplificació de l'escut, amb el vaixell sobre unes línees ondulades a amanera d'ones, i flanquejat per branques de llorers a cada costat i sota una cinta amb inscripció en lletres aràbigues.
| Emirats Àrabs Units |  |
|---|---|
| Emirats | |
 Abu Dhabi |  Ajman | Dubai |  Fujairah |  Ras al-Khaimah | Sharjah|  Umm al-Qaiwain |
