Constituci?? de M??xic
De Viquip??dia
La Constituci?? Pol??tica dels Estats Units Mexicans ??s el document de govern i llei suprema de M??xic. Va ser redactada a Santiago de Quer??taro pel Congr??s Constituent convocat per Venustiano Carranza i aprovada el 5 de febrer, 1917, la qual cosa marcaria la fi de la Revoluci?? Mexicana. El Congr??s Constituent va reunir delegats radicals influenciats pels ideals del liberalisme europeu del segle XIX i la constituci?? que va sorgir va ser la primera del m??n a recon??ixer, oficialment, els drets socials dels treballadors, dos anys abans de la Constituci?? Alemanya de Weimar.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
La primera constituci?? mexicana es va escriure el 1814 durant la Guerra d'Independ??ncia i va ser coneguda com la Constituci?? d'Apatzingan. Aquesta constituci?? declarava la independ??ncia d'Espanya i l'establiment d'un govern republic?? i democr??tic per a l'"Am??rica Mexicana". Aquesta constituci??, per??, mai no va entrar en vigor.
La independ??ncia de M??xic es va assolir el 1821 per mitj?? de la uni?? de l'ex??rcit reialista i republic??, i la naci?? es va conformar com a monarquia constitucional. El 1822 s'aprovaria l'??nica constituci?? d'aquest ef??mer imperi, anomenada "Reglament Provisional Pol??tic de l'Imperi Mexic??". Amb la caiguda de l'imperi i la vict??ria dels republicans, el 1824, M??xic es va conformar com una federaci?? d'estats lliures i sobirans. Les constitucions dels Estats Units Mexicans han estat:
- La Constituci?? Federal dels Estats Units Mexicans de 1824, amb la qual neix la federaci?? mexicana.
- La Constituci?? Federal dels Estats Units Mexicans de 1857, una constituci?? molt liberal a la qual els conservadors s'oposarien donant inici a la Guerra de Reforma.
- La Constituci?? Pol??tica dels Estats Units Mexicans de 1917, la constituci?? vigent, que va n??ixer a partir dels ideals de la Revoluci?? Mexicana.
[edita] Origen de la constituci??
La Revoluci?? Mexicana va ser un moviment social i violent que va comen??ar el 20 de novembre, 1910 per enderrocar al dictador Porfirio D??az que, en haver empresonat Francisco I. Madero, el candidat d'oposici?? a les eleccions presidencials, i en haver com??s un flagrant frau electoral, havia aconseguit reelegir-se per cinquena ocasi??. Amb el lema, "Sufragi Efectiu, No Reelecci??", i sota el pla de San Luis, que va redactar Madero, el poble es va aixecar en armes. Despr??s de la renuncia de D??az, es van realitzar noves eleccions i Madero va ser elegit president i els liberals van aconseguir nombrosos escons en el Congr??s de la Uni??. Les mesures liberals, per??, afectaven els interessos dels estrangers, principalment estatunidencs que controlaven la ind??stria petroliera del pa??s. El 1913 el cap de les forces armades, Victoriano Huerta es va reunir amb l'ambaixador nord-americ?? Henry Lane Wilson, i va executar un cop d'Estat assassinant Madero i imposant-se com a president. El 19 de febrer, 1913 el Congr??s de l'estat de Coahuila i el seu governador, Venustiano Carranza van descon??ixer Huerta i a diverses regions del pa??s la lluita armada va comen??ar una vegada m??s. El 27 de mar?? es va redactar el Pla de Guadalupe que exposava els ideals d'aquest nou moviment armat i designava Carranza com a cap de l'Ex??rcit Constitucionalista i cap del govern executiu, que deposaria Huerta i convocaria a eleccions generals.
Carranza, com a cap del govern executiu, va promulgar dues lleis importants: la llei del municipi lliure (que atorgava autonomia plena als municipis per a la gesti?? de les seves activitats), reformes al Codi civil que inclo??en la llei del divorci, aix?? com les importants reformes agr??ries segons els ideals dels camperols i de llurs l??ders Emiliano Zapata i Pancho Villa entre altres. La constituci?? de 1857 ja no s'ajustava a les noves lleis i es va convocar el 1916, un Congr??s Constituent per reformar radicalment aquesta constituci??. D'aquesta convenci??, per??, no va sorgir una reforma, sin?? una constituci?? nova que es promulgaria el 5 de febrer, 1917.
[edita] Les idees liberals de la constituci?? de 1917
La constituci?? de 1917 es va basar en la Constituci?? Federal de 1857. Tanmateix, va incloure articles liberals importants que havien sorgit dels ideals revolucionaris. Alguns dels temes m??s rellevants eren:
- l'educaci?? gratu??ta, universal, obligat??ria i completament laica;
- les terres i els recursos naturals del territori mexic?? com a propietat de la naci?? (llei que permetria l'expropiaci?? petroliera de les empreses nord-americanes i angleses el 1938);
- els drets socials dels treballadors com ara el dret de vaga, dret a organitzar-se en sindicats, dret al descans obligatori, dret a la indemnitzaci?? i el repartiment dels guanys de l'empresa als empleats;
- una clara separaci?? entre l'Esgl??sia i l'Estat; l'Esgl??sia perdia totes les seves propietats i els sacerdots i ministres perdien dret al vot i el dret d'ocupar un c??rrec p??blic, llevat que renunciessin al sacerdoci (a l'actualitat els ministres ja han recuperat el dret al vot, per?? no pas el dret a ser votats); no hi ha cap religi?? oficial de l'Estat i l'Estat no sost?? econ??micament l'Esgl??sia ni qualsevol altre religi??;
- el reconeixement dels drets dels empresonats; el prop??sit de l'empresonament ??s la rehabilitaci?? o readaptaci?? social i per tant s'aboleix la pena de mort aix?? com qualsevol tipus de c??stig f??sic i psicol??gic;
- l'establiment del sistema de l'ejido, el repartiment gratu??t de terres als camperols sota el lema "la terra pertany a qui la llaura";
- l'eliminaci?? de la possibilitat de reelecci?? immediata o permanent per a tots els c??rrecs p??blics.
