Porfirio D??az
De Viquip??dia
Jos?? de la Cruz Porfirio D??az Mori (15 de setembre, 1830 - 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexic??, president (despr??s considerat dictador) que governaria M??xic de 1876-1880 i de 1884-1911.
Taula de continguts |
[edita] Carrera militar
Porfirio D??az va comen??ar els seus estudis en un seminari cat??lic el 1845, per??, l'any seg??ent es va unir al batall?? Trujano com a voluntari per defendre el pa??s durant la guerra d'Intervenci?? Nord-americana. M??s tard va ingressar a l'Institut de Ci??ncies i Arts d'Oaxaca per estudiar dret que acabaria el 1854. El 1855, any en qu?? iniciaria la revoluci?? d'Ayutla, es va aixecar en armes amb els revolucionaris que cercaven la restauraci?? del federalisme i la deposici?? del dictador Antonio L??pez de Santa Anna, comen??ant aix?? la seva carrera militar. El 1856 ja era capit?? de la infanteria de la Gu??rdia Nacional i el 1859 n'era el coronel efectiu.
[edita] Carrera pol??tica
El 1861 va ser elegit com a diputat federal d'un districte de l'estat d'Oaxaca, alhora que era promogut a general de brigada. Durant els anys de la Intervenci?? Francesa, va prendre part de nombroses accions de guerra contra els invasors. El 1862 va encap??alar la cavalleria en la famosa batalla de Puebla que derrotaria l'ex??rcit franc??s. El 1863, per??, seria capturat pels invasors. Despr??s de la seva fugida, el president en l'exili, Benito Ju??rez el volia fer Secretari de Defensa o Comandant en Cap de l'Ex??rcit, per?? D??az nom??s va acceptar el c??rrec de Comandant de l'Ex??rcit Central.
El 1864 els conservadors imperials el van demanar que s'un??s a llur causa, per?? D??az es va refusar. El 1866 va declarar formalment la seva lleialtat al president Ju??rez. El mateix any, el general de les forces imperials, el mariscal Bezaine el va oferir rendir la ciutat de M??xic si D??az se separava de Ju??rez. Un cop m??s, D??az no va acceptar la oferta i va continuar la lluita armada contra els imperials i l'ex??rcit franc??s. L'emperador mateix, Maximili?? d'Habsburg, el va oferir el suport imperial a les causes liberals si D??az acceptava el c??rrec de Comandant de l'Ex??rcit Imperial, oferta que D??az tamb?? rebutjaria. Finalment, el 1867 D??az va encap??alar les forces republicanes que guanyarien la batalla de Puebla i l'??ltima batalla de la ciutat de M??xic despr??s de la qual cauria l'Imperi i el republicanisme seria restaurat sota el lideratge de Benito Ju??rez.
D??az es va postular com a candidat d'oposici?? a Benito Ju??rez i va perdre en les eleccions presidencials de 1867 i 1871. En les ??ltimes eleccions va acusar al president de frau electoral, i va promulgar el Pla de la Noria per enderrocar el govern de Ju??rez, sota el lema "Sufragi Efectiu, No Reelecci??", per?? les seves forces van ser derrotades en la batalla de La Bufa, Zacatecas. Despr??s de la mort de Ju??rez, Sebasti??n Lerdo de Tejada, vicepresident, va assumir la presid??ncia, i va oferir amnistia als rebels. D??az va acceptar i es va retirar a la seva hisenda a l'estat de Veracruz.
El 1874 va ser elegit com a diputat de l'estat de Veracruz. Enmig de la inestabilitat pol??tica i militar durant el govern de Lerdo de Tejada, D??az va planejar una rebel??li?? el 10 de gener, 1876 coneguda com el Pla de Tuxtepec. Despr??s d'enderrocar el president, va governar el pa??s per un per??ode (1876-1880) i at??s que la constituci?? prohibia la reelecci?? immediata, el 1880, un dels seus seguidors, Manuel Gonz??lez va ser elegit com el seu successor. El per??ode de Gonz??lez es va caracteritzar per la corrupci?? i incompet??ncia, i el 1884 D??az es va postular com a candidat i va guanyar les eleccions presidencials amb facilitat, malgrat haver-se oposat abans a la reelecci??. Despr??s d'una esmena constitucional, va ser reelegit consecutivament, de vegades amb frau electoral, assassinats dels seus opositors i corrupci??, fins el 1911. La premsa nacional va publicar el nou lema ir??nic de l'??poca porifirana, "Sufragi Efectiu No, Reelecci??". Encara que el Congr??s mai no seria dissolt i que se celebrarien eleccions (fraudulentes), D??az va tenir el poder quasi absolut i governaria gaireb?? com dictador.
[edita] El Porfiriato: Pau i Progr??s
El llarg govern de D??az, conegut a M??xic com "El Porfiriato" va ser un per??ode de gran creixement econ??mic. D??az va promoure la modernitzaci?? del pa??s, el progr??s tecnol??gic, la inversi?? estrangera, la construcci?? de vies de ferrocarril i tel??graf que unirien tots els estats, i l'explotaci?? dels recursos naturals, principalment del petroli, amb importants concessions a empreses nord-americanes i angleses. Va promoure les arts, i va comen??ar la construcci?? de edificis sumptuosos, com ara el Palau de Belles Arts. Tamb?? promouria la immigraci?? europea, principalment d'It??lia i Alemanya, oferint-los terres per "ensenyar als camperols ind??genes les tecnologies agr??ries modernes". D??az va estar influenciat pel positivisme, la creen??a en el triomf de la ci??ncia i del m??tode cient??fic, i va anomenar prominents positivistes, coneguts a M??xic com a cient??fics, com a membres del seu gabinet, entre ells a Jose Yves Limantour, que reformaria el sistema fiscal del pa??s i que aconseguiria la estabilitat financera. Amb la desaparici?? o assassinat dels seus opositors, va aconseguir la "pau" necess??ria per promoure el desenvolupament econ??mic.Aquesta pau i progr??s relatius es van assolir a costa de la sobreexplotaci?? de les classes camperola i obrera, concentrant la riquesa, el poder pol??tic i l'acc??s a l'educaci?? en un grapat de fam??lies posse??dores de grans latifundis.
Malgrat el creixement econ??mic, la prosperitat nom??s va beneficiar les classes altes, les empreses estrangeres i els grans terratinents, mentre que els camperols i els ind??genes perdien les seves terres comunals i treballaven pels grans hisendats, que s'oposaven a la transformaci?? capitalista del camp i s'aferraven al sistema quasi feudal de les plantacions. La desigualtat social i econ??mica era for??a terrible: les terres estaven en mans d'unes poques persones (les hisendes abastaven gaireb?? estats sencers) mentre que milions d'ind??genes les llauraven i rebien salaris miserables. Aquesta seria una de les causes principals de l'aixecament armat de la Revoluci?? Mexicana de 1910.
[edita] La caiguda del seu r??gim
El 1908 en una entrevista amb el periodista nord-americ?? James Creelman, D??az va declarar que M??xic estava preparat per a la democr??cia, que celebraria eleccions lliures el 1910 i que no es postularia com candidat presidencial. Francisco I. Madero, mexic?? liberal i socialista, educat a la Universitat de Calif??rnia a Berkeley, va respondre r??pidament postulant-se coma candidat. D??az, per??, no va complir la seva paraula, es va postular com a candidat, i va empresonar Madero que havia guanyat massa suport popular. Despr??s d'un flagrant frau electoral, va aconseguir reelegir-se el 1910. Madero va convocar el poble per aixecar-se contra el govern dictatorial de D??az, donant inici a la Revoluci?? Mexicana. D??az va renunciar i es va exiliar a Fran??a, on moriria el 1915.
[edita] Cites
- Es creu que D??az va encunyar la famosa frase: Pobre M??xic! Tan lluny de D??u i tan a prop dels Estats Units!
- Abans d'exiliar-se va declarar: Madero ha alliberat un tigre; vegem si podr?? controlar-lo.
