Imperi Mexicà
De Viquipèdia
L'Imperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el segle XIX en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia constitucional.
Taula de continguts |
[edita] El Primer Imperi Mexicà
El període conegut com el Primer Imperi Mexicà va començar després de la Guerra d'Independència de Mèxic el 1821. Durant la guerra l'exèrcit independentista republicà havia assolit molt poc, atès que els criolls i espanyols, que representaven més del 50% de la població eren lleials a Espanya, però quan a Espanya es va signar la Constitució liberal de Cadis, els conservadors de l'exèrcit reialista (lleial al Rei) es van unir a l'exèrcit republicà. Agustín de Iturbide, militar reialista, va proclamar el 1821 el Pla de Iguala que establia tres garanties: la Independència de Mèxic, la conservació de la religió catòlica i la unió de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols. El pla no canviaba la situació social de la Nova Espanya, tan sols donava de més poder als criolls i mexicans, però es convidaria a Ferran VII d'Espanya, a un dels seus germans, o a un monarca europeu a prendre el títol d'Emperador de Mèxic. Ningún monarca europeu ho va fer, per evitar conflictes amb Espanya, i per això, i a una suposada petició del poble i del Parlament, Agustín de Iturbide va ser declarat emperador. El seu govern no va durar ni un any, i l'exèrcit republicà va prendre el poder establint el sistema republicà federal a Mèxic el 1824.
[edita] El Segon Imperi Mexicà
Després de l'establiment del sistema republicà el 1824, durant gairebé 40 anys, els centralistes (conservadors) i els federalistes (liberals) van governar al país alternadament, encara que les diferències entre ells es van fer més grans. Benito Juárez, president liberal de Mèxic el 1861, i el primer president indígena del continent, va proclamar les Lleis de Reforma, lleis liberals que afectaven els interessos dels conservadors, que pretenien retornar a la monarquia parlamentària. A Napoleó III de França li va agradar la idea, i va decidir donar suport als conservadors enviant a l'exèrcit francès per a envair Mèxic, i per a establir un govern pro-francès a Amèrica. Els francesos van ser derrotats el 1862 en la famosa Batalla de Puebla, però l'any següent van prendre el control del país. Maximilià d'Habsburg, va ser proclamat emperador de Mèxic amb el suport dels conservadors, i la monarquia parlamentària va ser establerta per segona ocasió. La casa oficial de l'Emperador va ser el Castell de Chapultepec localiztat al centre de la Ciutat de Mèxic.
El Segon Imperi Mexicà sería més llarg que el primer, del 1864 al 1867. El govern de Maximilià, però, va sorprendre als conservadors. Maximilià era un home il·lustrat i modern, molt més proper als liberals mexicans que als conservadors, i aviat va decebre a qui li van instaurar. L'exèrcit republicà de Benito Juarez va lluitar contra els invasors, i el 1867 va retornar a la Ciutat de Mèxic derrotant als conservadors i invasors. Maximilià va ser afusellat, i el govern republicà restaurat.
