Maximili?? I de M??xic
De Viquip??dia
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg (6 de juliol, 1832 ??? 19 de juny, 1867) va n??ixer sent Ferdinand Maximili?? Jospeh, Pr??ncep Imperial i Arxiduc d'??ustria, Pr??ncep Reial d'Hongria i Boh??mia per?? va renunciar als seus t??tols per a convertir-se en l'Emperador Maximili?? I de M??xic, el qual va encap??alar el Segon Imperi Mexic?? de 1864 a 1867 i va morir executat per les tropes republicanes al comandament del President Benito Ju??rez.
Maximili?? va n??ixer en el Palau de Sch??nbrunn de Viena, ??ustria, del matrimoni de l'arxiduc Francesc Carles d'??ustria i de la princesa Sofia de Baviera. De jove va sobresortir en l'estudi de la bot??nica i les ci??ncies navals i va ser pe??a clau en el desenvolupament del port naval de Trieste, It??lia, col??laborant de manera decisiva en el triomf del seu pa??s en la guerra amb aquest pa??s. Pels seus serveis a l'imperi va ser nomenat Virrei del Regne Lombardo-Veneto.
El 27 de juliol, 1857 va contreure matrimoni amb la princesa Carlota de B??lgica, filla del rei Leopold I de B??lgica. Van viure en la ciutat de Mil?? fins a l'any de 1859, data que l'emperador ??ustro-hongar??s, furi??s per les pol??tiques liberals de Maximili?? a It??lia, el va fer ren??nciar. Al poc temps de la ren??ncia de Maximli??, ??ustria va perdre les seves possessions a It??lia i l'arxiduc va decidir retirar-se de la vida p??blica en el seu Castell de Miramare, molt prop de Trieste.
Taula de continguts |
[edita] La corona de M??xic
El 1859 Maximili?? va ser contactat per primera ocasi?? pels conservadors mexicans, els quals buscaven un pr??ncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexic??, el qual tot just planejaven amb el suport de Fran??a i de la Esgl??sia cat??lica. Maximili?? no es va interessar en els plans i va preferir marxar a una expedici?? bot??nica als boscos tropicals de Sud-Am??rica. Al seu retorn, el 1863, l'Emperador Napole?? III de Fran??a el va pressionar perqu?? accept??s el tron i al mostrar-se-li xifres d'un plebiscit efectuat a la Ciutat de M??xic, on la majoria sol??licitava la seva pres??ncia com emperador, va decidir acceptar l'oferta, no sense abans renunciar a tots els seus t??tols per a evitar qualsevol inger??ncia del seu germ?? en les pol??tiques del seu govern.
El plebiscit mostrat a Maximili?? s'havia realitzat a la Ciutat de M??xic per?? sota la pressi?? de les tropes franceses en la capital mexicana. Addicionalment, feia tot just quaranta anys que el primer emperador mexic?? havia estat enderrocat, bandejat i posteriorment afusellat. En tot aquest temps els intents espanyols per recolonitzar el pa??s, la Guerra d'independ??ncia de Texas, els conflictes entre liberals i conservadors, la brutal invasi?? nord-americana i la m??s recent invasi?? francesa havien aniquilat les arques, l'ex??rcit i la moral de la nova naci??. Una part important dels mexicans havia abandonat les seves esperances en les alternatives pol??tiques de l'aristocr??cia i van donar el seu suport al primer president ind??gena de tot Am??rica, Benito Ju??rez, un ferm partidari del sistema republic?? i un liberal.
[edita] El Segon Imperi Mexic??
Maximili?? va arribar al port de Veracruz el 28 de maig, 1864 entre el goig i alegria dels conservadors. La travessia a la Ciutat de M??xic li va oferir un panorama distint: un pa??s ferit per la guerra i profundament dividit en les seves conviccions. En arribar a la ciutat va escollir el Castell de Chapultepec com a resid??ncia i va manar tra??ar un cam?? que li connect??s al centre de la ciutat que va anomenar "Avinguda de l'Emperadriu" (l'actual Passeig de la Reforma).
At??s que Maximili?? i Carlota no podien tener fills, van adoptar Agust??n de Iturbide y Green i el seu cos?? Salvador de Iturbide y de Marz??n, ambd??s n??ts d'Agust??n de Iturbide, el primer emperador de M??xic. Agust??n de Iturbide i Green va rebre el t??tol "Sa Altesa, el Pr??ncep d'Iturbide", qui seria l'hereu al tron mexic??. Encara que no tenen cap reconeixement oficial (a M??xic els t??tols nobiliaris s??n prohibits per la llei), els descendents del Pr??ncep d'Iturbide encara conserven llur t??tol.
Molt poc va gaudir Maximili?? del suport conservador. Sent un home de conviccions liberals es va interessar molt aviat pel programa dels republicans i va adoptar algunes mesures de reconciliaci?? i concordes als seus ideals, com el repartiment de les terres als camperols, la llibertat de culte i el dret al vot dels desposse??ts, coses que van causar un profund descontentament entre les files conservadores. Els liberals van veure els canvis amb simpatia per?? la seva c??pula, encap??alada pel president Benito Ju??rez, romania ferm en el seu intent per enderrocar a la monarquia, derrotar a les tropes franceses que li donaven suport i en el seu desig de tornar a un r??gim nacional i republic??, restaurant la constituci?? federal de 1858.
Al final els canvis pol??tics a nivell internacional van repercutir en l'Imperi Mexic??. Els Estats Units, que durant la major part del temps havien estat lliurant una guerra civil entre els estats del nord i els del sud, ja havien aconseguit la pau i estaven preperats per donar suport al govern republic?? de Ju??rez. Napole?? III de Fran??a, per la seva banda, enfrontava serioses amenaces a Europa i requeria que les seves tropes tornessin a Fran??a. Amb el suport econ??mic dels nord-americans a la facci?? republicana i sense el suport franc??s ni conservador al pa??s poc li quedava per fer a Maximili??. Va decidir enfrontar les conseq????ncies desoint els consells que li suggerien tornar a ??ustria, i va decidir lluitar, per?? l'ex??rcit republic?? aviat va v??ncer als conservadors i va prendre el control del pa??s.
Despr??s d'un judici en abs??ncia celebrat al teatre municipal per un coronel i sis capitans, sense dret a apel??lacions i en base a un interrogatori que l'emperador es va negar a contestar, va ser condemnat a mort. Els monarques europeus van solicitar que Benito Ju??rez li atorgu??s el perd??. Per??, el president mexic?? volia fer una declaraci?? devant Europa: M??xic no toleraria cap intervenci?? estrangera mai. Va morir afusellat al Tur?? de les Campanes de la ciutat de Quer??taro el 19 de juny, 1867. Les seves restes van ser dipositades a l'any seg??ent dins la Cripta Imperial de l'Esgl??sia dels Caputxins, a Viena.
