Organitzaci?? territorial de M??xic

De Viquip??dia

Els Estats Units Mexicans conformen una federaci?? integrada per trenta-un estats sobirans i aut??noms. Els estats conformen un sol Estat federat o Uni?? que tradicionalment ha exercit jurisdicci?? exclusiva sobre el Districte federal, un territori especial que pertany a tota la federaci?? i n'??s la capital. No obstant, des de 1997, at??s la grand??ria de la poblaci?? del Districte federal, aquesta entitat ha rebut major autonomia, i els residents poden elegir un cap de govern i els representants d'una assemblea legislativa local. Els estats de M??xic i el Districte Federal de manera conjunta es coneixen com a entitats federals o entitats federatives.

Taula de continguts 1 Naixement i hist??ria de la federaci?? 2 De les parts que integren la federaci??: les entitats federatives 2.1 Els estats 2.1.1 Dades generals dels estats 2.1.2 Organitzaci?? interna dels estats: els municipis 2.2 El Districte Federal 2.2.1 Organitzaci?? interna del Districte Federal: les delegacions 3 Autonomia dels pobles ind??genes 4 Refer??ncies

[edita] Naixement i hist??ria de la federaci??

Els Estats Units Mexicans van n??ixer com a Uni?? independent despr??s de la promulgaci?? de la Constituci?? Federal dels Estats Units Mexicans el 4 d'octubre, 1824 i que donava fi al r??gim anterior de la monarquia constitucional. Abans de la promulgaci?? de la constituci?? els diversos estats que integrarien la federaci?? ja havien comen??at a redactar llurs pr??pies constitucions, encara que l'Am??rica Central, que havia pertangut a l'ef??mer primer Imperi Mexic?? va decidir no integrar-s'hi sin?? conformar un Estat independent el territori del qual abastaria el territori de la Capitania General de Guatemala. No obstant, a la regi?? centreamericana de Chiapas va sorgir un moviment unionista que propugnava per un refer??ndum que permet??s a la poblaci?? decidir si la regi?? es separava, com la resta de l'Am??rica Central, o s'integrava a la federaci?? mexicana. La majoria de la poblaci?? va optar per la Uni??, i Chiapas es va integrar a la federaci?? el 1824. Aix??, van ser 19 els estats originals o fundadors de la federaci??: Chiapas, Chihuahua, Coahuila i Texas, Durango, Guanaxuato, M??xic, Michoac??n, Nuevo Le??n, Oaxaca, Puebla de los ??ngeles, Quer??taro, San Luis Potos??, Sonora i Sinaloa (tamb?? conegut com l'Estat d'Occident), Tabasco, Tamaulipas, Veracruz, Xalisco, Yucat??n i Zacatecas. La federaci?? administrava, a m??s, els seg??ents territoris: l'Alta Calif??rnia, la Baixa Calif??rnia, Colima i Santa Fe de Nou M??xic. La ciutat de M??xic es va escindir de l'estat de M??xic i es va conformar com a Districte federal, seu dels poders de la Uni??.

La federaci?? es va dissoldre en dues ocasions durant el segle XIX. La primera va ser de 1835 a 1846 que va iniciar amb la publicaci?? de les Set Lleis (el 1835) que van originar la Primera Rep??blica Central) i despr??s d'un breu per??ode anticonstitucional, el centralisme es confirmaria amb la publicaci?? de les Bases Org??niques de la Rep??blica (el 1842, que van originar la Segona Rep??blica Central). El centralisme, tanmateix, no s'aplicaria efica??ment: Texas, Nuevo Le??n, Coahuila, Tamaulipas, Zacatecas i Yucat??n declaraven la independ??ncia de M??xic si el federalisme no era restaurat. Nom??s Texas i Yucat??n van assolir la independ??ncia. No obstant, la reintegraci?? de Yucat??n a M??xic va estar condicionada a la preservaci?? de la seva autonomia (la seva pr??pia constituci?? i lleis de duanes), una caracter??stica que el diferenciava de la resta de les regions de M??xic.

Despr??s de la Guerra d'Intervenci?? Nord-Americana, els Estats Units van prendre gaireb?? la meitat del territori mexic??, aleshores els territoris de l'Alta Calif??rnia, i Santa Fe de Nou M??xic, que avui dia corresponen als estats nord-americans de Calif??rnia, Arizona, Nou M??xic, Nevada i una secci?? d'Utah aix?? com la secci?? disputada de l'oest i nord de Texas que inclo??a seccions de Colorado, Oklahoma, Kansas i Wyoming.

El federalisme va ser restaurat el 1846 i el 1857 es va elaborar una segona constituci?? federal. El 1864, no obstant, i com a resultat de la Intervenci?? francesa, es va restablir el sistema mon??rquic i centralista, per??ode conegut com el Segon Imperi Mexic??, encap??alat per Maximili?? d'Habsburg, que seria deposat el 1867 i el federalisme republic?? seria restaurat de manera definitiva. Despr??s de la Revoluci?? Mexicana, la constituci?? que sorgiria del moviment, encara vigent des de 1917, va confirmar el sistema federal que uneix als estats mexicans.

[edita] De les parts que integren la federaci??: les entitats federatives

[edita] Els estats

Els estats de la federaci?? mexicana s??n lliures, aut??noms, sobirans i independents els uns dels altres; tenen la llibertat de governar-se segons les seves pr??pies lleis, i tenen una constituci?? pr??pia, que no ha de contradir la Constituci?? Federal que nom??s abasta temes de compet??ncia federal. Els estats no poden realitzar aliances amb altres estats ni amb altra naci?? independent, sense el perm??s de tota la federaci??, llevat dels acords de defensa i protecci?? amb estats fronterers de la federaci?? estatunidenca. Cada estat est?? governat per una separaci?? de poders: el poder legislatiu est?? representat per un congr??s unicameral estatal, el poder executiu est?? presidit per un governador electe per vot popular, i el poder judicial est?? representat per un Tribunal de Just??cia Superior. At??s que els estats tenen autonomia legal, cada estat t?? els seus propis codis civil i penal, i un cos judicial.

En la federaci??, els estats s??n representats per quatre senadors en el Senat, dos electes per vot directe a la primera majoria, un altre desingat a la primera minoria, i l'altre electe per representaci?? proporcional dels partits. Els diputats, per contra, no representen als estats sin?? als ciutadans de manera directa, en la Cambra de Diputats. El Senat i la Cambra de Diputats conformen el Congr??s de la Uni??.

[edita] Dades generals dels estats

¹El territori de Coahuila pertanyia a l'estat de Coahuila i Texas, integrat a la federaci?? el 1824. Amb l'escici?? de Texas el 1836, l'estat va canviar el seu nom a Coahuila. Breument durant el 1856 Nuevo Le??n va annexar Coahuila per plebiscit per formar una rep??blica independent. Despr??s de la derrota de les forces independentistes, Coahuila es va separar de Nuevo Le??n.

²El 1824 es va integrar a la federaci?? l'Estat d'Occident que comprenia els territoris de Sinaloa i Sonora. Aquest estat es va dividir el 1831 en els dos estats actuals.

³Coahuila, Nuevo Le??n y Tamaulipas van declarar la independ??ncia de M??xic per formar una rep??blica inependent; seria independent de facto per menys de 250 dies at??s que les forces independentistes van ser derrotades per les forces centralistes de Santa Anna.

²Yucat??n es va independitzar de M??xic en dues ocassions (1841-1843 y 1846-1848) formant la Rep??blica de Yucat??n que comprenia els estats acuals de Yucat??n, Quintana Roo i Campeche. Es va reintegrar definitivament a la federaci?? el 1848.

[edita] Organitzaci?? interna dels estats: els municipis

Article principal: Municipis de M??xic

Els estats, al seu torn, s??n dividits en municipis que poden abastar una o m??s ciutats i s??n la divisi?? administrativa m??s petita del pa??s. Els municipis gaudeixen d'autonomia per a la gesti?? de llurs activitats i s??n responsables de la provisi?? de tots els serveis p??blics que requereixi la seva poblaci??. Aquest concepte va sorgir arran de la Revoluci?? Mexicana i es coneix com a municipi lliure. L'ajuntament del municipi ??s encap??alat per un president municipal, elegit cada tres anys i sense possibilitat de reelecci?? immediata, i un grup de s??ndics. Si el municipi ??s extens, els pobles que siguin separats de la seu municipal poden elegir un president auxiliar. En total, a M??xic, hi ha 2.438 municipis; l'estat amb el major nombre de municipis ??s Oaxaca que en t?? 570; i l'estat amb el menor nombre de municipis ??s Baixa Calif??rnia, amb nom??s 5.

[edita] El Districte Federal

Segons l'article 44 de la Constituci?? mexicana, la ciutat de M??xic ??s el Districte federal; ??s a dir, la ciutat ??s coextensiva amb el Districte federal, el qual ??s la seu dels poders de la Uni?? i alhora capital dels Estats Units Mexicans. Si els poders de la Uni?? es traslladessin a una altra ciutat, la ciutat perdr?? el seu estatus com a districte de la federaci?? i es transformar?? en un estat (anomenat "Estat de la Vall de M??xic") amb els l??mits i la nova extensi?? que el Congr??s de la Uni?? determini.

Com a capital de la federaci??, els poders federals administraven directament el Districte federal. El president de M??xic designava el cap de govern. No obstant, at??s la grand??ria de la poblaci?? de l'entitat (al voltant dels 9 milions d'habitants), des de 1997, els residents de la capital poden elegir directament el cap de govern i els representants d'un cos legislatiu unicameral, l'Assemblea Legislativa, que representen cadascuna de les delegacions en qu?? est?? dividida la ciutat. El Districte federal no t?? cap constituci?? sin?? nom??s un Estatut d'autonomia.

Al Congr??s de la Uni??, el Districte federal ??s representant com qualsevol estat de la federaci??, per tres senadors: dos senadors electes per majoria relativa i un d'altra assignat a la primera minoria.

Amb una poblaci?? de 8,5 milions, la ciutat de M??xic ??s la ciutat m??s poblada del pa??s i, en ser coextensiva amb el Districte Federal, ??s la segona entitat federativa m??s poblada de M??xic, despr??s de l'estat de M??xic. L'??rea metropolitana de la ciutat, per??, s'est??n sobre 40 municipis de l'estat de M??xic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, i amb una poblaci?? de 19,2 milions d'habitatns una de les aglomeracions urbanes m??s grans del m??n.

[edita] Organitzaci?? interna del Districte Federal: les delegacions

El Districte Federal se subdivideix, per a prop??sits merament administratius, en 16 delegacions. Encara que no s??n completament equivalents al concepte de municipi (o municipi lliure), les 16 delegacions des del 2000 han rebut major autonomia per a llur gesti?? interna i els residents n'elegeixen al cap de delegaci?? per sufragi universal. At??s que la ciutat de M??xic s'organitza com a districte federal, la majoria dels serveis p??blics, tanmateix, s??n gestionats pel Govern del Districte Federal i no pas per les delegacions mateixes, mentre que als estats de la federaci?? aquests servicis s??n gestionats pels ajuntaments dels municipis. Cal esmentar que tot i que els municipis exerceixen la seva autonomia per mitj?? de la gesti?? de l'ajuntament, alguns d'aquests, com ara el municipi de Santiago de Quer??taro, se subdivideix tamb?? en delegacions no aut??nomes.

[edita] Autonomia dels pobles ind??genes

L'article 2 de la Constituci?? mexicana reconeix la composici?? pluricultural de la Naci??, fonamentada en els pobles ind??genes, i els atorga el dret a la lliure determinaci??. Alguns dels drets que gaudeixen s??n:

• dret a decidir les formes internes d'organitzaci?? social, econ??mica, pol??tica i cultural;
• dret a aplicar els seus propis sistemes normatius de regulaci??, sempre que es respectin els drets humans i els drets de les dones; i el
• dret a preservar i enriquir llurs lleng??es i cultura.

L'Estat, a m??s, es compromet a impulsar el desenvolupament econ??mic i social de les comunitats ind??genes i a afavorir l'educaci?? biling??e i intercultural. Segons la Llei de Drets Ling????stics, l'Estat reconeix 62 lleng??es ind??genes com a "lleng??es nacionals" amb la mateixa validesa que el castell?? als territoris on es parlin i poden sol??licitar documents oficials en llurs lleng??es.

[edita] Refer??ncies

• T??tol Primer, Cap??tol I de la Constituci?? Pol??tica dels Estats Units Mexicans, article 2: Lliure determinaci?? i autonomia dels pobles ind??genes / Desenvolupament integral dels pobles ind??genes
• T??tol Segon, Cap??tol II de la Constituci?? Pol??tica dels Estats Units Mexicans, De les parts integrants de la federaci?? i el territori nacional, articles 42 al 48 [1]