[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

President de Mèxic - Viquipèdia

President de Mèxic

De Viquipèdia

El president dels Estats Units Mexicans és el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exèrcit, l'armada i la força aèria mexicanes. Com a representant del poder executiu de la federació sota un sistema presidencialista, el president és electe de manera separada de la branca legislativa. A partir de la promulgació de la Constitució de 1917, el president de la nació no pot ser reelegit, i des de 1934 el període presidencial és sexennal. A Mèxic no existeix el càrrec de vicepresident. En cas d'"absència absoluta" del president (incapacitat, mort o impugnació), el Congrés de la Unió elegeix un president interí que ha de convocar a eleccions en un període no menor a 14 mesos i no major a 18 mesos. Si, però, l'absència ocorre durant els útlims dos anys del sexenni, el president interí governarà la resta del sexenni.

Taula de continguts

[edita] Llista de presidents de Mèxic

Des de la creació de la federació mexicana fins al 2006 han ostentat el càrrec de president dels Estats Units Mexicans 60 persones.

[edita] Primera República Federal

Després de la caiguda del Primer Imperi Mexicà, encapçalat per Agustí I de Mèxic, el govern provisional va estar encapçalat per un triumvirat, fins a la promulgació de la Constitució de 1824. Aquesta constitució emulava el sistema electoral nord-americà, establia un col·legi electoral en què el candidat havia de guanyar el vot col·legial i no pas el vot proporcional. La constitució establia una unió de estats autònoms units en una federació.

  • 1824–1829: Guadalupe Victoria
  • 1829–1829: Vicente Guerrero
  • 1829–1829: José María Bocanegra
  • 1829–1829: Pedro Vélez
  • 1830–1832: Anastasio Bustamante
  • 1832–1832: Melchor Múzquiz
  • 1832–1833: Manuel Gómez Pedraza
  • 1833–1833: Valentín Gómez Farías
  • 1833–1835: Antonio López de Santa Anna

[edita] Primera República Central

Antonio López de Santa Anna
Antonio López de Santa Anna

Amb l'arribada dels conservadors al poder, es va establir el sistema centralista a Mèxic, abolint la federació. Els estats es van convertir en departaments o províncies els governadors de les quals eren assignats pel president de la República. No es va promulgar cap constitució, sinó una sèrie de lleis anomenades les "Set Lleis". Amb la dissolució de la federació, Texas i Yucatán, van declarar-ne la independència.

  • 1835–1836: Miguel Barragán
  • 1836–1837: José Justo Corro
  • 1837–1839: Anastasio Bustamante
  • 1839–1839: Antonio López de Santa Anna
  • 1839–1839: Nicolás Bravo
  • 1839–1841: Anastasio Bustamante
  • 1841–1841: Francisco Javier Echeverría

[edita] Règim anticonstitucional

  • 1841–1842: Antonio López de Santa Anna

[edita] Segona República Central

Després del breu període dictatorial de López de Santa Anna, es van promulgar les Bases Orgàniques de la República. Es confirmava el govern centralista.

  • 1842–1843: Nicolás Bravo
  • 1843–1843: Antonio López de Santa Anna
  • 1843–1844: Valentín Canalizo
  • 1844–1844: Antonio López de Santa Anna
  • 1844–1844: Valentín Canalizo
  • 1844–1845: José Joaquín de Herrera
  • 1846–1846: Mariano Paredes y Arrillaga
  • 1846–1846: Nicolás Bravo

[edita] Segona República Federal

Es va restablir la federació mexicana. La República de Yucatán es va reincorporar a la federació després de la Guerra Estats Units-Mèxic.

  • 1846–1846: José Mariano de Salas
  • 1846–1847: Valentín Gómez Farías
  • 1847–1847: Antonio López de Santa Anna
  • 1847–1847: Pedro María Anaya
  • 1847–1848: José Manuel de la Peña y Peña
  • 1848–1851: José Joaquín de Herrera
  • 1851–1853: Mariano Arista
  • 1853–1853: Juan Bautista Ceballos

[edita] Règim anticonstitucional

  • 1853–1853: Manuel María Lombardini
  • 1853–1855: Antonio López de Santa Anna

[edita] Tercera República Federal

Es va formar el Pla d'Ayutla per acabar amb la dictadura el 1854. Santa Anna va renunciar el 1855. Es va formar un Congrés Constituent que promulgaria una nova constitució federal el 1857.

  • 1855–1855: Martín Carrera
  • 1855–1855: Rómulo Díaz de la Vega
  • 1855–1855: Juan Álvarez Benítez
  • 1855–1857: Ignacio Comonfort

[edita] Guerra de Reforma

Benito Juárez
Benito Juárez

Les lleis dels liberals i la constitució federal van produir un aixecament armat per part dels conservadors i centralistes. Els següents presidents conservadors van governar des de la ciutat de Mèxic. Mentrestant, Benito Juárez va formar un govern en oposició des de 1858 a 1861 des de diversos estats de la federació. La constitució, però, no seria abolida.

  • 1858–1858: Félix María Zuloaga
  • 1858–1859: Manuel Robles Pezuela
  • 1859–1860: Miguel Miramón

Després de la Guerra de Reforma, Benito Juárez va prendre la capital.

[edita] Segon Imperi

Maximilià d'Habsburg
Maximilià d'Habsburg

Amb els conservadors en el poder el 1863 es va conformar una monarquia parlamentària. Maximilià d'Habsburg va ser coronat emperador de Mèxic de 1864-1867. Benito Juárez va fugir cap al nord, i des de Chihuahua va formar un govern d'oposició a la monarquia. Encara que Europa va reconèixer el govern monàrquic, els Estats Units van reconèixer oficialment al govern republicà de Benito Juárez.

[edita] República Restaurada

Porfirio Díaz
Porfirio Díaz

La Tercera República Federal va ser restaurada, sota la constitució de 1857.

  • 1867–1872: Benito Juárez
  • 1872–1876: Sebastián Lerdo de Tejada
  • 1876–1880: Porfirio Díaz
  • 1880–1884: Manuel del Refugio González Flores
  • 1884–1911: Porfirio Díaz

Començament de la Revolució Mexicana

Francisco I. Madero
Francisco I. Madero
  • 1911–1911: Francisco León de la Barra
  • 1911–1913: Francisco Madero
  • 18 de febrer, 1913–18 de febrer, 1913: Pedro Lascuráin Paredes (president interí per menys d'una hora, després de l'assassinat de Madero, organitzat per Victoriano Huerta, amb el suport de l'ambaixador nord-americà)
  • 18 de febrer, 1913–14 de juliol, 1914: Victoriano Huerta
  • 15 de juliol, 1914–agost, 1914: Francisco S. Carvajal
  • 1914–1915: Eulalio Gutiérrez
  • 1915–1915: Roque González Garza
  • 1915–1915: Francisco Lagos Cházaro
  • 1915–1917: Venustiano Carranza

[edita] Període Constitucionalista

Felipe Calderón
Felipe Calderón

Amb la promulgació de la Constitució de 1917, es va confirmar el federalisme mexicà. Aquest període representaria la Quarta República Federal, encara que és més conegut com a Període Constitucionalista o Període Post-Revolucionari. Des del 1930 totes les transicions presidencials han estat pacífiques.

  • 1917 –1920: Venustiano Carranza
  • 1920: Adolfo de la Huerta
  • 1920–1924: Álvaro Obregón
  • 1924–1928: Plutarco Elías Calles
  • 1928–1930: Emilio Portes Gil
  • 1930–1932: Pascual Ortiz Rubio
  • 1932–1934: Abelardo L. Rodríguez
  • 1934–1940: Lázaro Cárdenas del Río
  • 1940–1946: Manuel Ávila Camacho
  • 1946–1952: Miguel Alemán
  • 1952–1958 Adolfo Ruiz Cortines
  • 1958–1964: Adolfo López Mateos
  • 1964–1970: Gustavo Díaz Ordaz
  • 1970–1976: Luis Echeverría
  • 1976–1982: José López Portillo
  • 1982–1988: Miguel de la Madrid
  • 1988–1994: Carlos Salinas de Gortari
  • 1994–2000: Ernesto Zedillo
  • 2000–2006: Vicente Fox
  • 2006–2012: Felipe Calderón

[edita] Enllaços externs