Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pobles ind??genes de M??xic - Viquip??dia

Pobles ind??genes de M??xic

De Viquip??dia

Nens chatins
Nens chatins

M??xic s'ha definit a si mateix en la seva constituci?? com a naci?? "pluricultural" en reconeixement de les diverses ??tnies que la conformen. El segon article de la constituci?? reconeix el dret a la determinaci?? i autonomia dels pobles ind??genes i el comprom??s nacional per a llur desenvolupament integral [1]

Viuen a M??xic, d'acord a les xifres del Consell Nacional de Poblaci?? (CONAPO), de l'Institut Nacional d'Estad??stica, Geografia i Hist??ria (INEGI) i de la Comissi?? Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Ind??genes (CDI), 12 milions d'ind??genes, ??s a dir, el 12% de la poblaci?? nacional. Altres organismes nacionals i internacionals, per??, prefereixen reportar una xifra de prop del 30% de persones mestisses d'ascend??ncia predominantment ind??gena, molts dels quals, per??, s'han adaptat a la cultura occidental i han oblidat llurs costums i lleng??es.

A difer??ncia, per??, d'altres pa??sos Llatinoam??rica, en qu?? els pobles ind??genes estan conformats per una sola ??tnia predominant o majorit??ria (pa??sos en qu?? una sola llengua amer??ndia ??s predominant o fins i tot co-oficial amb el castell??), a M??xic hi ha 62 pobles ind??genes que parlen 62 lleng??es diferents (oficialment reconegudes pel govern mexic??), i molts m??s dialectes. Segons l'INEGI, el 6% de la poblaci?? mexicana encara parla una llengua ind??gena, de les quals el n??huatl i el maia s??n les m??s importants.

Hist??ricament, alguns estats de la federaci?? mexicana s'han identificat amb algun o alguns dels diversos pobles ind??genes que hi habiten o habitaven; per exemple: Tlaxcala amb els tlaxcalteques, Yucat??n, amb els maies, Chichuahua amb els tarahumares et. al.

Taula de continguts

[edita] Situaci?? social dels pobles ind??genes

[edita] Hist??ria de la diversitat ??tnica

La diversitat ??tnica dels pobles ind??genes mexicans t?? el seu origen des d'??poques pre-hisp??niques. La secci?? nord de M??xic (al nord de l'estat de San Luis Potos??, prenent al Tr??pic de C??ncer com a frontera artificial), s'encontrava escassament habitada per diversos pobles n??mada-ca??adors, que sovint s??n agrupats com a amerindis nord-americans. Per contra el centre i sud-est de M??xic, una ??rea molt m??s f??rtil, va formar part de la regi?? de Mesoam??rica, una regi?? en qu?? es desenvoluparien diverses, complexes i avan??ades civilitzacions al llarg de la hist??ria, com ara la civilitzaci?? asteca, civilitzaci?? maia, civilitzaci?? olmeca, civilitzaci?? zapoteca, civilitzaci?? teotihuacana, civilitzaci?? tolteca entre altres. Aquesta regi?? era densament poblada. Cadascun d'aquests pobles tenia una llengua i cultura ??niques, encara que van influenciar-se les unes a les altres.

Lleng??es parlades a M??xic
Lleng??es parlades a M??xic

A l'arribada dels espanyols, aquesta regi?? estava pol??ticament i/o econ??micament unida sota l'Imperi Asteca (al sud-est per exemple, el poble maia tenia formes aut??nomes de govern, per??, pagaven tributs a l'imperi). A la majoria de les ciutats pre-hisp??niques importants s'han trobat evid??ncies de l'exist??ncia de barris multi-racials o multi-culturals, habitats pels immigrants que s'hi establien durant l'??poca de major influ??ncia de les respectives civilitzacions o imperis. (Alguns exemples s??n: Tenochtitlan, Teotihuacan i Cholula).

Durant la conquesta de M??xic, els conquistadors es van aprofitar de la diversitat ??tnica del pa??s en les seves lluites, realitzant aliances amb els diversos pobles subjugats pels asteques. Aquestes aliances van ser decisives en la vict??ria dels espanyols, per??, els pobles alliberats serien subjugats a un altre imperi. Les guerres, l'exterminaci?? i les pand??mies (de verola i tifus) van matar el 90% de la poblaci?? ind??gena de M??xic; el 1521, any de la caiguda de Tenochtitlan la poblaci?? de M??xic era de 18 milions d'habitants; el 1581, era menor a 2 milions. Els pobles ind??genes van ser oprimits i marginats durant el per??ode colonial de la Nova Espanya.

[edita] M??xic pluricultural

Com a naci?? independent, M??xic va declarar la llibertat de tots els esclaus (la majoria ind??genes), per??, la situaci?? econ??mica i social dels pobles ind??genes va canviar molt poc durant el segle XIX. No obstant, diversos ind??genes van integrar-se a la societat mexicana, que s'havia definit a s?? mateixa, arran de la independ??ncia, com a naci?? mestissa, com ara Benito Ju??rez que seria el primer president amerindi d'un pa??s d'Am??rica (d'origen zapoteca), i que ampliaria els drets i les oportunitats econ??miques dels ind??genes per mitj?? de la venda for??ada de les "terres de mans mortes" (terres llaurables en mans de l'Esgl??sia Cat??lica).

No obstant, el major i m??s important canvi va ser resultat de la Revoluci?? Mexicana, un moviment violent, social i cultural que va marcar la vida del M??xic del segle XX. La constituci?? que va sorgir del moviment, el 1917, seria la primera del m??n a establir garanties individuals per a tots els ciutadans, incloent-hi els pobles ind??genes. La revoluci?? tamb?? produiria un sentiment nacional en qu?? els pobles ind??genes eren, al menys nominalment, el fonament de la societat mexicana. Diverses figures prominents, pol??tiques i art??stiques van promoure el sentiment indigenista de M??xic, com ara Frida Kahlo i Diego Rivera. En termes econ??mics i socials, es va establir el sistema de l'"ejido", un repartiment gratu??t de terres als camperols ind??genes. Es van recon??ixer oficialment 62 lleng??es ind??genes, i es va establir l'educaci?? p??blica biling??e a les comunitats ind??genes, que inclou la publicaci?? de llibres de text biling??es gratu??ts.

[edita] Situaci?? dels pobles ind??genes avui dia

No obstant el reconeixement oficial dels pobles ind??genes, les car??ncies econ??miques, accentuades per les crisis dels anys vuitanta i noranta, no han perm??s el desenvolupament de les diverses comunitats ind??genes. Milers d'ind??genes han emigrat cap a les grans ciutats, principalment a la ciutat de M??xic i als Estats Units. Els pobles maies de Chiapas, s'han aixecat, demanant la fi a la opressi?? social i a les car??ncies econ??miques que han patit al llarg de la hist??ria (reclams que mant?? l'Ex??rcit Zapatista d'Alliberament Nacional). La situaci?? difereix depenent de l'estat. A Yucat??n, per exemple, els ciutadans han trobat una identitat cultural i regional pr??pia com a poble maia, fins i tot a la desenvolupada capital M??rida, i han realitzat campanyes per la defensa els valors tradicionals yucatecs en oposici?? a la influ??ncia cultural del centre de M??xic.

El govern continua realitzant diverses campanyes per al desenvolupament de les comunitats rurals i ind??genes, i pel reconeixement i preservaci?? de llurs lleng??es. Existeixen diversos programes radials en lleng??es ind??genes, patrocinats pel govern (alguns dels quals poden ser accedits via internet). El 2001 el Congr??s va ampliar les lleis existents, creant la "Llei Federal de Drets Ling????stics" que s??n reconegudes com a lleng??es nacionals als territoris on es parlen[2].

[edita] Composici?? poblacional ind??gena

[edita] Pobles ind??genes com a percentatge de la poblaci?? nacional

Oficialment 12 milions de mexicans s??n ind??genes, (12% de la poblaci?? nacional), per??, nom??s el 6% parla una llengua ind??gena. Els estats amb major proporci?? ind??gena s??n (segons les dades de la CDI):

[edita] Classificaci?? dels pobles ind??genes d'acord a la llengua que parlen

Vegeu tamb??: Lleng??es de M??xic

El CDI realitza la classificaci?? dels pobles ind??genes en base a la llengua que parlen, agrupant als dialectes d'una llengua (en bases ling????stiques i/o hist??riques) encara que siguin parcialment inintel??ligibles. Aquesta ??s la classificaci?? dels pobles ind??genes:

[edita] Enlla??os externs