Frida Kahlo
De Viquip??dia
Frida Kahlo Calder??n (Coyoac??n, M??xic, 1907-1954) va ser una pintora mexicana d'anomenada.
Nascuda a Coyoac??n (M??xic), el seu pare era alemany i la seva mare mexicana (amb or??gens ind??genes i espanyols). Va patir la poliomielitis als sis anys i un greu accident de tr??nsit als divuit anys. Ambdues coses van fer que la seva salut fos fr??gil. Es va casar amb l'artista Diego Rivera i com ell, va donar suport al partit comunista.
Gran part de les seves pintures s??n autorretrats que incorporen simbolismes personals completats amb refer??ncies anat??miques gr??fiques. Reb?? influ??ncies de la cultura ind??gena mexicana, que express?? en colors brillants barrejant realisme amb imaginaci??. Kahlo va discrepar de la seva suposada adscripci?? al surrealisme; en haver manifestat preocupaci?? pels temes femenins ??s considerada una destacada feminista.
[edita] Biografia
Nascuda a Coyoac??n, al sud de la Ciutat de M??xic, el 6 de juliol de 1907. Frida deia haver nascut en 1910, any de l'inici de la Revoluci?? Mexicana: "Vaig n??ixer amb la Revoluci??" , perqu?? volia que la seva vida comenc??s amb el M??xic modern. Aquest detall ens mostra la seva singular personalitat, caracteritzada des de la seva inf??ncia per un profund sentit de la independ??ncia i la rebel??lia contra els h??bits socials i morals ordinaris, moguda per la passi?? i la sensualitat. Orgullosa de la seva mexicanitat i de la seva tradici?? cultural, es va enfrontar a la penetraci?? dels costums nord-americans, tot aix?? barrejat amb el seu peculiar sentit de l'humor.
Frida va ser la tercera filla de Guillermo Kahlo, fot??graf d'origen germ??-hongar??s, de religi?? jueva i la mexicana Matilde Calder??n i Gonz??lez, d'ascend??ncia espanyola i ind??gena cat??lica. No obstant aix??, d'acord amb l'estudi de Gaby Franger i Rainer Huhle, formava part de la llegenda, poques vegades instigada per la pr??pia Frida, que Guillermo Kahlo tingu??s arrels hungareses o jueves. Aquests autors sostenen que probablement el fot??graf va n??ixer en Pforzheim, petita ciutat de l'estat de Baden-Wurtemberg i que els seus avis i resta d'avantpassats van pert??nyer a la burgesia local i eren de religi?? luterana.
En 1922 va entrar en l'Escola Nacional Preparat??ria de Ciutat de M??xic, la m??s prestigiosa instituci?? educativa de M??xic, la qual comen??ava per primera vegada a admetre noies com alumnes. All?? les seves trapelleries la van convertir en la "l??der" d'un grup majorit??riament format per nois rebels amb els quals va realitzar innombrables malifetes a l'escola.
Va ser precisament en aquesta escola on entraria en contacte amb el seu futur marit, el conegut muralista mexic?? Diego Rivera, a qui li havia estat encarregat pintar un mural a l'auditori de l'escola.
El 17 de setembre d'aquest mateix any un accident de tramvia la va deixar amb lesions permanents degut al fet que la seva columna vertebral va quedar fracturada i gaireb?? trencada, aix?? com diverses costelles, coll i la pelvis, el seu peu dret es va desllorigar quedant picat, el seu muscle es va desfer i un passamans li va travessar el ventre, introduint-se-li pel costat esquerre. La medicina del seu temps la va torturar amb operacions quir??rgiques (32 al llarg de tota la seva vida), va haver d'usar cotilles de diferents tipus i diversos mecanismes de "estirament".
L'avorriment que li provocava la seva postraci?? la va dur a pintar: el 1926, encara en la seva convalesc??ncia, va pintar el primer autorretrat, el primer d'una llarga s??rie en la qual expressar?? els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. La majoria de les seves pintures les realitzar?? estirada en el seu llit i al bany. No obstant aix?? la seva gran for??a i energia per viure li van permetre una important recuperaci??. Despr??s d'aquesta recuperaci??, que li va retornar la capacitat de caminar, una amiga ??ntima la va introduir en els ambients art??stics de M??xic on es trobaven, entre uns altres, la coneguda fot??grafa, artista i comunista Tina Modotti i el seu futur marit (de Frida) Diego Rivera. L'artista va contreure matrimoni amb Rivera el 21 d'agost de 1929. La seva relaci?? va consistir en amor, aventures amb altres persones, vincle creatiu, odi i un divorci en 1940 que solament va durar un any.
Poc despr??s del seu divorci amb Diego Rivera, Frida Kahlo va acabar un autorretrat constitu??t de dues personalitats: "Les Dues Frides". Amb aquest quadre, assimila la crisi matrimonial, a trav??s de la separaci?? entre la Frida en vestit de tehuana, el favorit de Diego, i l'altra Frida, d'arrels europees, la qual va existir abans de la seva trobada amb ell. Els cors de les dues dones estan connectats uneixo a l'altre per una vena, la part europea rebutjada de Frida Kahlo que ??s amena??ada amb perdre tota la seva sang.
Al matrimoni elo van arribar a metaforitzar com "la uni?? entre un elefant i un colom", ja que Diego era enorme i ob??s mentre que ella era petita i prima. Per altra banda; Frida, a causa de les seves lesions, mai va poder tenir fills, cosa que va trigar molts anys a acceptar.
Malgrat les aventures de Diego amb altres dones (que van arribar a incloure a la pr??pia germana de la pintora), va ajudar a Frida en molts aspectes: ell va ser qui li va suggerir a Frida que vest??s amb el vestit tradicional mexic?? consistent en llargs vestits de colors i joieria ex??tica. Aix??, al costat del seu aspecte unicellat, es va convertir en la seva marca. Ell estimava la seva pintura i va ser el seu major admirador. Frida, en canvi, va ser la major cr??tica de Diego i l'amor de la seva vida.
La bona reputaci?? que tenia el seu marit a Estats Units va fer que el matrimoni pass??s diversos anys residint a ciutats com Nova York i Detroit.
Entre 1937 i 1939 el revolucionari ucraini?? Lev Trotsky va viure exiliat a casa de l'artista, juntament amb l'esposa del comunista. Frida tindr?? un roman?? amb el l??der comunista, a conseq????ncia d'aquest fet, despr??s del seu assassinat va ser acusada com autora del crim. Aix?? va provocar que estigu??s arrestada, per?? finalment va ser deixada en llibertat cosa que va oc??rrer d'igual manera amb el seu marit. El 1938, el poeta i assagista del surrealisme Andr?? Bret??n qualifica la seva obra de surrealista en un assaig que escriu per a l'exposici?? de Kahlo en la galeria Julien Levy de Nova York. No obstant aix??, ella mateixa declara m??s tard: "Creien que jo era surrealista, per?? no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis. Vaig pintar la meva pr??pia realitat".
El 1939 exposa a la galeria Ren??n et Collea Par??s gr??cies a Bret??n. Durant la seva estada a la capital francesa va relacionar-se amb el pintor Picasso i va apar??ixer en la portada del Vogue franc??s.
A partir de 1943 va donar classes a l'escola La Maragda de M??xic D.F.
A la primavera de 1953, la Galeria d'Art Contemporani d'aquesta mateixa ciutat li va organitzar, per primera vegada, una important exposici??. La salut de Frida era molt dolenta en aquells dies i els metges li van prohibir assistir, minuts despr??s que tots els convidats es trobessin a l'interior de la galeria es van comen??ar a escoltar sirenes des de l'exterior, la gent embogida es va dirigir a l'exterior, all?? hi havia una ambul??ncia acompanyada d'un escorta amb motocicleta. Frida Kahlo havia estat duta a la seva exposici?? en un llit d'hospital. Els fot??grafs i els periodistes es van quedar impressionats. Se la va col??locar en el centre de la galeria i la multitud va anar a saludar-la. Frida va explicar acudits, va cantar i va beure la tarda sencera. L'exhibici?? havia estat un ??xit rotund.
Aquest mateix any li van haver de amputar la cama per sota del genoll a causa de una infecci?? de gangrena. Aix?? la va sumir en una gran depressi?? que la va dur a intentar el su??cidi en un parell d'ocasions. Durant aquest temps, degut a que no podia fer gaire cosa, escrivia poemes als seus diaris, la majoria relacionats amb el dolor i remordiment.
Va morir a Coyoac??n el 13 de juliol de 1954. Va ser vetllada al Palau de Belles Arts de la Ciutat de M??xic i el seu f??retre va ser cobert amb la bandera del Partit Comunista mexic??, cosa que va ser molt criticada per tota la premsa nacional. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres les alberga la Casa Blava de Coyoac??n, lloc que la va veure n??ixer.
Les seves ??ltimes paraules en el seu diari van ser: "Espero que la marxa sigui feli?? i espero no tornar".
Als quatre anys de la seva mort, la Casa Blava es va convertir en el Museu Frida Kahlo.
