Huastecs
De Viquipèdia
Els huastecs són un poble indígena de Mèxic que habita al nord-est de l'estat de San Luis Potosí i al nord-est de l'estat de Veracruz, una regió que es coneix amb el nom de "La Huasteca". Es diuen a si mateixos teenek, una contracció de te'inik, conformada per dues paraules: te' , "aquí" i inik, "home". Parlen la llengua huasteca o teenek, la qual és l'única llengua d'origen maia separada geogràficament del territori dels maies (la península de Yucatán).
Els huastecs es dediquen principalment a l'agricultura, i a més del blat de moro, produeixen canya de sucre, cafè, arròs, cacauet, taronja, plàtan, pinya americana i mango. obstant, molts joves emigran temporalment a les ciutats de la regió per realitzar feines industrials. El cens del 2000 va registrar 226.447 huastecs, dels quals el 76,5% encara parla la llengua teenek. La seva llengua és dividida en quatre dialectes principals:
- Huastec de San Luis Potosí (ISO hva)
- Huastec del sud-est (ISO hsf)
- Huastec de Veracruz (ISO hus).
Aquests dialectes són intel·ligibles fins al 80%, i per tant es consideren una sola llengua amb més de 150.000 parlants. Un altre dialecte, el Chicomuceltec (ISO cob), ja extint, però molt relacionat amb el huastec, es parlava al sud de Mèxic i Guatemala. Avui dia sobreviuen 1.500 descendents del poble que el parlava.
