Centralisme
De Viquip??dia
Un Estat unitari o Estat centralitzat ??s un Estat o pa??s governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb nom??s una assemblea legislativa, nom??s un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i nom??s una constituci??. El poder pol??tic del govern en aquests Estats pot ser transferit a nivells inferiors, a les assemblees regionals o locals, als governadors o als batlles per mitj?? d'un proc??s de devoluci?? de poders, per?? el poder central conserva el dret de revocar qualsevol poder delegat. La majoria dels Estats del m??n s??n Estats unitaris.
At??s que el poder del govern recau en la seva totalitat o majorit??riament sobre el govern central, el sistema de govern dels Estats unitaris sovint es coneix com a centralisme. En el sentit m??s pur, tanmateix, tots els Estats del m??n exhibeixen un grau relatiu de centralisme o una converg??ncia del poder cap al govern central. L'extrem m??s radical del centralisme ??s la dictadura en qu?? totes les decisions de govern, de l'Estat o de les regions que el constitueixen, s??n preses per una sola autoritat. En les democr??cies, els Estats centralitzats podrien ser classificats en dues categories:
- aquells Estats en qu?? les autoritats regionals s??n designades directament pel govern central; com ??s el cas de Xile, el president del qual designa els intendents de les regions (divisions administratives de primer nivell) i els governants de les prov??ncies (divisions administratives de segon nivell).
- aquells Estats en qu?? algunes, la majoria o totes les autoritats regionals s??n elegides democr??ticament pels residents, per?? el govern central conserva el dret de revocar o limitar l'autonomia atorgada a les regions, com ??s el cas de Fran??a o Espanya; el proc??s de devoluci?? de poders a les regions pot dur a la creaci?? d'un Estat unitari amb descentralitzaci?? funcional, que podria ser considerat un estatus intermedi entre el centralisme pur i el federalisme, encara que si l'autonomia atorgada ??s ??mplia, no difereixen en res tret de l'origen de les atribucions auton??miques: l'autonomia de les regions dels Estats unitaris amb descentralitzaci?? procedeix del govern central, mentre que l'autonomia de les regions dels Estats federats ??s intr??nseca i el poder del govern central emana de les regions.
Hist??ricament, el centralisme va ser la forma de govern de la majoria dels Estats europeus del segle XIX, mentre que els Estats Units es van conformar com la primera federaci?? democr??tica constitucional. A la majoria dels pa??sos llatinoamericans, els corrents pol??tics van prendre un dels dos extrems: els conservadors o centralistes advocaven per la conformaci?? d'Estats unitaris segons el model franc??s, i els liberals o federalistes advocaven per la conformaci?? de Estats federats segons el model nord-americ??. Les discrep??ncies van dur a llargs i violents conflictes armats i sovint el centralisme i el federalisme es van alternar repetidament com a formes de govern. A Europa, la majoria dels Estats federats que s'han conformat ho han fet m??s recentment, durant el segle XX, per?? d'altres han preferit un model de descentralitzaci?? funcional que no arriba a la federaci?? de les regions.
