Ludwig Mies van der Rohe

De Viquipèdia

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 1886 – Chicago, 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del segle XX. Les característiques de la seva obra queden resumides pel seu lema: “Less is more” (Menys és més), que tantes vegades proclamà. Va ser el creador de l'anomenat Estil Internacional.

[edita] Vida

Pavelló d'Alemanya, reconstruit l'any 1986

Fou el fill d’un negociant de marbres. L’any 1905 es traslladà a Berlín per completar els seus estudis d’arquitectura. Allà prengué contacte amb Peter Behrens, Walter Gropius i Le Corbusier. L’any 1912 obrí el seu primer estudi d’arquitectura a la capital alemanya.

Després de la Primera Guerra Mundial, on Mies van der Rohe va participar activament, la seva família es trencà. Va ser aleshores quan entrà en contacte amb l'avantguarda del moment. Cap a l'any 1919 començà a desenvolupar projectes on es començaven a mostrar aquells trets que posteriorment caracteritzarien la seva obra, com els gratacels de vidre i acer, o els edificis residencials de planta única amb espai interior continu. Durant aquesta etapa, Mies començà a elaborar les seves primeres obres significatives. L’any 1929 construí el Pavelló d’Alemanya per a la Exposició Internacional de Barcelona, considerat per a molts la seva gran obra mestra. També destaca la Casa Tugendhat a Brno (República Txeca), aixecada l'any 1930.

Va ser aquell mateix any, quan Mies es posà a càrrec de la Bauhaus (la prestigiosa escola fundada per Walter Gropius), substituint a Hannes Mayer. L’any següent, l'escola es veu obligada a abandonar Dessau i es traslladà a Berlín, sota l'amenaça nazi. Finalment, l'any 1933 la Bauhaus tancà i Mies es traslladà a Estats Units, on va ésser anomenat l'any 1938 director de la facultat d’arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de Chicago.

L’arquitecte alemany va desenvolupar durant el període comprés entre els anys 1940 i 1956 nombrosos projectes en aquesta ciutat, destacant el nou campus de la universitat que dirigia, on Mies fa ús dels materials més característics de la seva obra, l'acer i el vidre. També va ésser durant aquest període, quan projectà una de les seves obres més emblemàtiques, la Casa Farnsworth, situada en un prat d’Illinois. Aquest edifici, amb façana de vidre i amb planta totalment diàfana i aixecada del terra, destaca per la seva simplicitat i la seva harmonia amb l'entorn natural que l'envolta.

Entre els anys 1948 i 1951, Mies aconseguí aixecar els seus primers gratacels. Aquests varen ser uns edificis residencials construïts a Chicago, on l'arquitecte va usar el mètode del mur cortina, consistent en centrar les càrregues estructurals al nucli de l'edifici i poder crear, d’aquesta forma, una façana íntegrament de vidre. Uns anys més tard, construiria el seu gratacel més emblemàtic, el Seagram Building de Nova York, on Mies perfeccionà el mètode del mur cortina. Aquest edifici es considera el precursor de tot un sistema constructiu.

Anys més tard, Mies tornaria a construir a Alemanya. Fou l'any 1968, quan aixecà la Galeria Nacional de Berlín, on emprà novament el vidre i l'acer com a principals material

El 17 d'agost de 1969, Ludwig Mies van der Rohe morí a Chicago, deixant com a llegat tota una extensa i reconeguda trajectòria com a arquitecte i una àmplia obra que abarca tant el continent europeu, com l'Amèrica del Nord.