Ur (b??vid)
De Viquip??dia
Ur |
||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Bos primigenius |
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Bos primigenius primigenius |
||||||||||||||||
L'ur ??s un b??vid desaparegut, auj??l de las races actuals de bovins dom??stics. El seu nom cient??fic ??s Bos primigenius; i els seus noms llatins s??n urus o ura.
[edita] Hist??ria
L'ur aparegu?? a l'??ndia al Pleistoc?? inferior, fa prop de dos milions d'anys [1],[2]. Hauria probablament eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, coneguts dins les Siwaliks [3].
R??pidament hauria migrat cap a l'Orient Mij?? i a la resta d'Asia per arribar a Europa al Ple??stoc?? mitj??. La data precisa de la seva difusi?? a Europa varia segon les fonts : comen??ament del Ple??stoc?? mitj?? (o sigui fa prop de 780.000 anys) [3], 275.000 ans [4] o 250.000 anys [5].
Molts autors distingeixen tres subesp??cies, llargament esteses arreu del mon antic :
- els urs europeus i mitjan-orientals (Bos primigenius primigenius) ;
- els urs asi??tics o indians (Bos primigenius namadicus[6]) ;
- els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[7] ??.
Es de notar que van existir formes regionals poc conegudes, i ??s possible que hagu??s existit subesp??cies no descrites. L'ur de Sic??lia tenia una talla inferior de 20 % als urs continentals[8].
L'ur fou ca??at pels grups de Neandertalians, com ho atesten les descobertas arqueol??giques realitzades dins els sites com Biache-Saint-Vaast o La B??rda. L'ur es estat en seguida f??rt frequentament representat dins l'art parietal del Paleolitic superior, en particular a Lascau?? o Font de Gaume.
Apr??p sa desaparicion dins las autras regions del mo??n, es demorat pro abondent dins los b??sques d'Europa fins a l'Edat Mitjana, data a laquala qualques mesuras de proteccion son presas, per protegir una cacilha de tria per la noblesa. ??ra l'unic simb??l de la Principautat de Mold??via (roman??s: bour del latin bubalus), i ??s representat al blassonament de Romania i de la Republica de Mold??via. Aquestes mesures restrenhidas demor??ron de pauc d'efi??ches, i el darri??r ur salvatge identificat fogu??t tuat dins lo b??sc de Jaktor??w, en Pol??nia, el 1627.
[edita] La domesticaci?? de l'ur
La domesticaci?? de l'ur salvatge, Bos primigenius, es remuntaria a 8 000 ab. J.-C., a l'Orient Mitj?? pu??i en ??ndia[9].
Caduna de las tres sosesp??cias seri??n estadas domesticada, e seri??n a l'origina de ra??as domesticas : los urs europ??us e mejan-orientals (Bos primigenius primigenius) seri??n a l'origina dels bestials sens b????a domestics (Bos primigenius f. taurus), los urs asiatics o indians (Bos primigenius namadicus) an vresemblablament donat lo bestial domestic de b????a, o z??bu (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus) e l'ur nord-afric?? (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) poiri?? aver contribuit al patrim??ni gen??tic dels bestials domestics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[7] ??.
[edita] Refer??ncies
- ??? Error de cita: Etiqueta
<ref>
no v??lida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaDict_pr.C3.A9hist
- ??? Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo
- ??? 3,0 3,1 E. Cr??gut-Bonnoure et Cl. Gu??rin (1996), ?? Familha dels Bovids ??, Les grands mammif??res plio-pl??istoc??nes d'Europe, Masson, coll. Pr??histoire.
- ??? d'apr??p Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
- ??? segons el Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo.
- ??? Grisson (1980), va proposar fer d'aquest t??xon una esp??cie pr??pia, per?? no va ser gaire seguit.
- ??? 7,0 7,1 Margret Bunzel-Dr??ke, ?? Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs ??, WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
- ??? segon Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
- ??? Font : Laboratoire de Pr??histoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1]. Sus la domesticacion en ??ndia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.