Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ur (b??vid) - Viquip??dia

Ur (b??vid)

De Viquip??dia

Icona de copyedit
Nota: L'article sembla una traducci?? autom??tica de baixa qualitat:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
mala traducci?? del llenguadoci??.


Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Ur

Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Cetartiodactyla
Fam??lia: Bovidae
Subfam??lia: Bovinae
G??nere: Bos
Esp??cie: B. primigenius
Nom binomial
Bos primigenius
Subesp??cies

Bos primigenius primigenius
  (Bojanus, 1827)
Bos primigenius namadicus
  (Falconer, 1859)
Bos primigenius mauretanicus
  (Thomas, 1881)

L'ur ??s un b??vid desaparegut, auj??l de las races actuals de bovins dom??stics. El seu nom cient??fic ??s Bos primigenius; i els seus noms llatins s??n urus o ura.

[edita] Hist??ria

La mapa de l'h??bitat original de l'ur.
La mapa de l'h??bitat original de l'ur.

L'ur aparegu?? a l'??ndia al Pleistoc?? inferior, fa prop de dos milions d'anys [1],[2]. Hauria probablament eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, coneguts dins les Siwaliks [3].

R??pidament hauria migrat cap a l'Orient Mij?? i a la resta d'Asia per arribar a Europa al Ple??stoc?? mitj??. La data precisa de la seva difusi?? a Europa varia segon les fonts : comen??ament del Ple??stoc?? mitj?? (o sigui fa prop de 780.000 anys) [3], 275.000 ans [4] o 250.000 anys [5].

Molts autors distingeixen tres subesp??cies, llargament esteses arreu del mon antic :

  • els urs europeus i mitjan-orientals (Bos primigenius primigenius) ;
  • els urs asi??tics o indians (Bos primigenius namadicus[6]) ;
  • els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[7] ??.

Es de notar que van existir formes regionals poc conegudes, i ??s possible que hagu??s existit subesp??cies no descrites. L'ur de Sic??lia tenia una talla inferior de 20 % als urs continentals[8].

L'ur fou ca??at pels grups de Neandertalians, com ho atesten les descobertas arqueol??giques realitzades dins els sites com Biache-Saint-Vaast o La B??rda. L'ur es estat en seguida f??rt frequentament representat dins l'art parietal del Paleolitic superior, en particular a Lascau?? o Font de Gaume.

Apr??p sa desaparicion dins las autras regions del mo??n, es demorat pro abondent dins los b??sques d'Europa fins a l'Edat Mitjana, data a laquala qualques mesuras de proteccion son presas, per protegir una cacilha de tria per la noblesa. ??ra l'unic simb??l de la Principautat de Mold??via (roman??s: bour del latin bubalus), i ??s representat al blassonament de Romania i de la Republica de Mold??via. Aquestes mesures restrenhidas demor??ron de pauc d'efi??ches, i el darri??r ur salvatge identificat fogu??t tuat dins lo b??sc de Jaktor??w, en Pol??nia, el 1627.

[edita] La domesticaci?? de l'ur

La domesticaci?? de l'ur salvatge, Bos primigenius, es remuntaria a 8 000 ab. J.-C., a l'Orient Mitj?? pu??i en ??ndia[9].

Caduna de las tres sosesp??cias seri??n estadas domesticada, e seri??n a l'origina de ra??as domesticas : los urs europ??us e mejan-orientals (Bos primigenius primigenius) seri??n a l'origina dels bestials sens b????a domestics (Bos primigenius f. taurus), los urs asiatics o indians (Bos primigenius namadicus) an vresemblablament donat lo bestial domestic de b????a, o z??bu (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus) e l'ur nord-afric?? (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) poiri?? aver contribuit al patrim??ni gen??tic dels bestials domestics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[7] ??.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Error de cita: Etiqueta <ref> no v??lida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Dict_pr.C3.A9hist
  2. ??? Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo
  3. ??? 3,0 3,1 E. Cr??gut-Bonnoure et Cl. Gu??rin (1996), ?? Familha dels Bovids ??, Les grands mammif??res plio-pl??istoc??nes d'Europe, Masson, coll. Pr??histoire.
  4. ??? d'apr??p Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
  5. ??? segons el Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo.
  6. ??? Grisson (1980), va proposar fer d'aquest t??xon una esp??cie pr??pia, per?? no va ser gaire seguit.
  7. ??? 7,0 7,1 Margret Bunzel-Dr??ke, ?? Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs ??, WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
  8. ??? segon Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
  9. ??? Font : Laboratoire de Pr??histoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1]. Sus la domesticacion en ??ndia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.