[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ur (bòvid) - Viquipèdia

Ur (bòvid)

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article sembla una traducció automàtica de baixa qualitat:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
mala traducció del llenguadocià.


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Ur

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Cetartiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Bovinae
Gènere: Bos
Espècie: B. primigenius
Nom binomial
Bos primigenius
Subespècies

Bos primigenius primigenius
  (Bojanus, 1827)
Bos primigenius namadicus
  (Falconer, 1859)
Bos primigenius mauretanicus
  (Thomas, 1881)

L'ur és un bòvid desaparegut, aujòl de las races actuals de bovins domèstics. El seu nom científic és Bos primigenius; i els seus noms llatins són urus o ura.

[edita] Història

La mapa de l'hàbitat original de l'ur.
La mapa de l'hàbitat original de l'ur.

L'ur aparegué a l'Índia al Pleistocè inferior, fa prop de dos milions d'anys [1],[2]. Hauria probablament eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, coneguts dins les Siwaliks [3].

Ràpidament hauria migrat cap a l'Orient Mijà i a la resta d'Asia per arribar a Europa al Pleïstocè mitjà. La data precisa de la seva difusió a Europa varia segon les fonts : començament del Pleïstocè mitjà (o sigui fa prop de 780.000 anys) [3], 275.000 ans [4] o 250.000 anys [5].

Molts autors distingeixen tres subespècies, llargament esteses arreu del mon antic :

  • els urs europeus i mitjan-orientals (Bos primigenius primigenius) ;
  • els urs asiàtics o indians (Bos primigenius namadicus[6]) ;
  • els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[7] ».

Es de notar que van existir formes regionals poc conegudes, i és possible que hagués existit subespècies no descrites. L'ur de Sicília tenia una talla inferior de 20 % als urs continentals[8].

L'ur fou caçat pels grups de Neandertalians, com ho atesten les descobertas arqueològiques realitzades dins els sites com Biache-Saint-Vaast o La Bòrda. L'ur es estat en seguida fòrt frequentament representat dins l'art parietal del Paleolitic superior, en particular a Lascauç o Font de Gaume.

Aprèp sa desaparicion dins las autras regions del moón, es demorat pro abondent dins los bòsques d'Europa fins a l'Edat Mitjana, data a laquala qualques mesuras de proteccion son presas, per protegir una cacilha de tria per la noblesa. Èra l'unic simbòl de la Principautat de Moldàvia (romanès: bour del latin bubalus), i és representat al blassonament de Romania i de la Republica de Moldàvia. Aquestes mesures restrenhidas demorèron de pauc d'efièches, i el darrièr ur salvatge identificat foguèt tuat dins lo bòsc de Jaktorów, en Polònia, el 1627.

[edita] La domesticació de l'ur

La domesticació de l'ur salvatge, Bos primigenius, es remuntaria a 8 000 ab. J.-C., a l'Orient Mitjà puèi en Índia[9].

Caduna de las tres sosespècias serián estadas domesticada, e serián a l'origina de raças domesticas : los urs europèus e mejan-orientals (Bos primigenius primigenius) serián a l'origina dels bestials sens bòça domestics (Bos primigenius f. taurus), los urs asiatics o indians (Bos primigenius namadicus) an vresemblablament donat lo bestial domestic de bòça, o zèbu (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus) e l'ur nord-africà (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) poiriá aver contribuit al patrimòni genètic dels bestials domestics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[7] ».

[edita] Referències

  1. Error de cita: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Dict_pr.C3.A9hist
  2. Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo
  3. 3,0 3,1 E. Crégut-Bonnoure et Cl. Guérin (1996), « Familha dels Bovids », Les grands mammifères plio-pléistocènes d'Europe, Masson, coll. Préhistoire.
  4. d'aprèp Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
  5. segons el Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo.
  6. Grisson (1980), va proposar fer d'aquest tàxon una espècie pròpia, però no va ser gaire seguit.
  7. 7,0 7,1 Margret Bunzel-Drüke, « Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs », WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
  8. segon Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
  9. Font : Laboratoire de Préhistoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1]. Sus la domesticacion en Índia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.