Ur (bòvid)
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Bos primigenius |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Bos primigenius primigenius |
||||||||||||||||
L'ur és un bòvid desaparegut, aujòl de las races actuals de bovins domèstics. El seu nom científic és Bos primigenius; i els seus noms llatins són urus o ura.
[edita] Història
L'ur aparegué a l'Índia al Pleistocè inferior, fa prop de dos milions d'anys [1],[2]. Hauria probablament eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, coneguts dins les Siwaliks [3].
Ràpidament hauria migrat cap a l'Orient Mijà i a la resta d'Asia per arribar a Europa al Pleïstocè mitjà. La data precisa de la seva difusió a Europa varia segon les fonts : començament del Pleïstocè mitjà (o sigui fa prop de 780.000 anys) [3], 275.000 ans [4] o 250.000 anys [5].
Molts autors distingeixen tres subespècies, llargament esteses arreu del mon antic :
- els urs europeus i mitjan-orientals (Bos primigenius primigenius) ;
- els urs asiàtics o indians (Bos primigenius namadicus[6]) ;
- els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[7] ».
Es de notar que van existir formes regionals poc conegudes, i és possible que hagués existit subespècies no descrites. L'ur de Sicília tenia una talla inferior de 20 % als urs continentals[8].
L'ur fou caçat pels grups de Neandertalians, com ho atesten les descobertas arqueològiques realitzades dins els sites com Biache-Saint-Vaast o La Bòrda. L'ur es estat en seguida fòrt frequentament representat dins l'art parietal del Paleolitic superior, en particular a Lascauç o Font de Gaume.
Aprèp sa desaparicion dins las autras regions del moón, es demorat pro abondent dins los bòsques d'Europa fins a l'Edat Mitjana, data a laquala qualques mesuras de proteccion son presas, per protegir una cacilha de tria per la noblesa. Èra l'unic simbòl de la Principautat de Moldàvia (romanès: bour del latin bubalus), i és representat al blassonament de Romania i de la Republica de Moldàvia. Aquestes mesures restrenhidas demorèron de pauc d'efièches, i el darrièr ur salvatge identificat foguèt tuat dins lo bòsc de Jaktorów, en Polònia, el 1627.
[edita] La domesticació de l'ur
La domesticació de l'ur salvatge, Bos primigenius, es remuntaria a 8 000 ab. J.-C., a l'Orient Mitjà puèi en Índia[9].
Caduna de las tres sosespècias serián estadas domesticada, e serián a l'origina de raças domesticas : los urs europèus e mejan-orientals (Bos primigenius primigenius) serián a l'origina dels bestials sens bòça domestics (Bos primigenius f. taurus), los urs asiatics o indians (Bos primigenius namadicus) an vresemblablament donat lo bestial domestic de bòça, o zèbu (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus) e l'ur nord-africà (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) poiriá aver contribuit al patrimòni genètic dels bestials domestics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[7] ».
[edita] Referències
- ↑ Error de cita: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaDict_pr.C3.A9hist - ↑ Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo
- ↑ 3,0 3,1 E. Crégut-Bonnoure et Cl. Guérin (1996), « Familha dels Bovids », Les grands mammifères plio-pléistocènes d'Europe, Masson, coll. Préhistoire.
- ↑ d'aprèp Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
- ↑ segons el Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo.
- ↑ Grisson (1980), va proposar fer d'aquest tàxon una espècie pròpia, però no va ser gaire seguit.
- ↑ 7,0 7,1 Margret Bunzel-Drüke, « Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs », WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
- ↑ segon Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
- ↑ Font : Laboratoire de Préhistoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1]. Sus la domesticacion en Índia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.
