Johannes Gutenberg
De Viquipèdia
Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (vora 1398, Mainz - 3 de febrer, 1468) va ser un ferrer i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450, inspirat en les premses del vi.
El seu invent va facilitar enormement la publicació de llibres i va ser un dels condicionants del Renaixement a Europa.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Gutenberg va néixer a Magúncia, Alemanya, fill del comerciant Friele Gensfleisch zu Laden, qui adoptaria més endavant el nom "zum Gutenberg", homònim del veïnat on la família s'havia traslladat.
Abans d'inventar els tipus mòbils havia sigut joier, coneixedor de l'art de la construcció de motlles i de la fundició d'or i argent; per això va aconseguir fer excel·lents tipus, valuosos fins i tot artísticament com a treball d'orfebre.
El 1434, Gutenberg es va traslladar a Estrasburg on va romandre diversos anys.
Després de tornar a la seua Magúncia, Gutenberg es va associar amb un comerciant que li financià la impressió de la Bíblia.
No es coneix molt sobre els darrers anys de la vida de Gutenberg. Va morir el 3 de febrer de 1468.
[edita] Els tipus individuals mòbils
A Gutenberg se'l considera l'inventor a Europa dels tipus mòbils de plom fos, ja que els xinesos i els coreans ja els utilitzaven. Són més duraders i resistents que els fabricats amb fusta i, per tant, reutilitzables. Això confereix una enorme versatilitat al procés d'el·laboració de llibres i a la seva massificació. Inicialment aquestes eren únics, com una obra d'art, el·laborats a mà lletra per lletra, paraula per paraula per un Scriba en un Scriptorium. En l'alta edat mitjana ja s'utilitzaven matrius d'impressió, que són el negatiu, la imatge especular d'una pàgina tallada en un mitjà rígid per entintar-la i transferir-la mitjançant pressió al pergamí o paper. Aquestes matrius de tipus fixe com ara xifres, paraules, frases, paràgrafs, etc. gravats sobre taules d'argila tova i cuites o tallades sobre fusta, es coneixien des de feia molt de temps. Les primeres van ser gairebé contemporànies de la invenció de l'escriptura, les taules d'argila sobre les que els sumeris van codificar i marcar els primers inventaris de producció agrícola i van cobrar els primers impostos, cap al 3500 a.C.
La diferència —i avantatge— entre els tipus mòbils de Gutenberg i els orientals dels xinesos i coreans és força important. Es troba en el caràcter alfabètic de l'escriptura occidental que només requereix l'el·laboració d'un nombre reduït de classes de tipus, un per cada lletra de l'alfabet, mentre que l'escriptura xinesa, també utilitzada pels coreans, és ideogràfica i requereix milers de classes de tipus, un per cada concepte, idea o paraula.
[edita] La premsa
És una altra de les contribucions de Gutenberg. Anteriorment, s'havien utilitzat, també des de l'època de Sumeria, discs o cilindres sobre els quals es gravava el negatiu del text que es volia imprimir, que generalment només era la rúbrica de l'amo del cilindre i atorgava veracitat i autenticitat a les tauletes que la portaven. Les premses a l'edat mitjana eren simples taules gruixudes i pesades o blocs de pedra que es recolzaven sobre la matriu d'impressió que ja estava entintada per transferir la seva imatge al pergamí o al paper. La premsa de Gutenberg és una adaptació de les utilitzades per exprimir el suc del raïm en la fabricació del vi, amb les quals Gutenberg estava familiaritzat, ja que Magúncia, on va néixer i viure, està situat a la vall del Rin, una regió vinícola des de l'època dels romans.
[edita] Les tintes i el paper d'impressió
Després de la invenció dels tipus i de l'adaptació de la premsa vinícola, Gutenberg va seguir experimentant amb la premsa fins aconseguir un aparell funcional. També va investigar sobre el paper o el velló i les tintes. Uns i altres s'havien de comportar de manera que les tintes s'absorbissin amb el paper sense escampar-se. D'aquesta manera s'assegurava la precisió del traç, per la qual cosa es necessitava que l'assecament fos ràpid i la impressió permanent. Per això, Gutenberg va experimentar amb pigments de base d'oli -que no només va utilitzar per imprimir amb les matrius, sinó que també per les capitulars i les il·lustracions que es realitzaven manualment- i amb el paper de drap d'origen xinès introduït a Europa a la seva època.
[edita] Bíblia de Gutenberg
El primer incunable imprés per Gutenberg va ser la Bíblia, procés que va iniciar el 23 de febrer de 1455 i va concloure uns cinc anys més tard. S'estima que aconseguí imprimir, il·luminar i enquadernar 180 Bíblies de 1282 pàgines cadascuna, a dues columnes de 42 renglons. Actualment existeixen 60 Bíblies de Gutenberg, 12 en pergamí i 48 en paper. Alemanya poseeix com a mínim 15 Bíblies de Gutenberg, la majoria en les biblioteques d'institucions universitàries.
L'interès de Gutenberg per la impressió ràpida i econòmica de llibres era, en gran mesura, comercial i, fins i tot, s'ha arribat a afirmar que va voler fer passar les seues primeres Bíblies per exemplars realitzats a mà.
[edita] Altres dades d'interès
- Altres impresos de Gutenberg (Incunables): monotips i il·lustracions, Gramàtica Llatina, Catholicon, Calendari, etc...
- Universitat de Maguncia és Johannes Gutenberg Universität Mainz.
- Lorenzo de Coster, impressor holandès, contemporani de Gutenberg tot i que més gran; s'afirma que va inventar la premsa tipogràfica abans que Gutenberg.
[edita] Enllaços externs
- Museu-Gutemberg de Magúncia (alemany)
