Imperi Gal
De Viquip??dia
Imperi Gal fou el nom donat a l'estat independent sorgit a les G??l??lies, Hisp??nia i Brit??nia del 260 al 274.
La font principal dels fets es la Historia Augusta complementada per monedes i arqueologia i alguna font suplement??ria no contempor??nia.
El 253 els sass??nides van envair S??ria i l'emperador Valeri?? I va haver de retirar legions de la frontera del Rin, frontera que immediatament fou atacada pels germ??nics el 256 i moltes ciutats foren destru??des. Col??nia es va salvar per les seves muralles, per?? la majoria de les altres foren devastades pels alamans i francs.
Valeri?? va enviar a la zona fronterera al seu fill Gal??li??, que va recuperar Tr??veris, va reorganitzar la defensa de la Germ??nia Superior i la G??l??lia Belga i va aconseguir expulsar els alamans i francs, per?? en general no degut a una vict??ria militar sin?? al pagament de quantitats als caps d'algunes tribus per atacar els francs. El 259 havia aconseguit restaurar la frontera de la Germ??nia Superior i va prendre el cognom de Germanicus Maximus; llavors va procedir a una reorganitzaci?? de les mil??cies i una reforma fiscal. El general P??stum I fou encarregat de la recuperaci?? de les fortaleses de la Germania Inferior, per?? la campanya es va aturar el 260 quant es va con??ixer la noticia de que Valeri?? havia estat fet presoner pels perses. Els germ??nics van tornar a creuar el Rin i van arribar fins el nord d'It??lia on finalment Gal??li?? els va poder rebutjar.
La Historia Augusta diu que, mentre Gal??li?? era a Roma, el general P??stum va restaurar l'ordre a l'??rea del Rin a la part inferior i per el seu valor i noblesa es va guanyar l'adhesi?? de l'ex??rcit i dels gals. Gal??li?? li va encarregar la cust??dia del seu jove fill Salon??, al que havia nomenat governador de les G??l??lies, com a guardi?? de la seva vida i conducta i instructor dels seus deures com a governant. Contra el seu car??cter, P??stum va trencar la seva paraula, va matar a Salon??, i es va proclamar emperador. Els gals no apreciaven a Gal??li?? i no estaven disposats a aguantar un noi (Salon??) com a governant, i van enviar soldats a matar al jove, i despr??s van proclamar emperador a P??stum, que va acceptar encantat. En els seg??ents set anys P??stum va restaurar l'ordre mentre Gal??li?? passava el temps amb plaers i tavernes i s'aparellava a una dona b??rbara. Gal??li?? li va fer la guerra i en un combat va resultar ferit d'una fletxa. Quant P??stum va comen??ar a comportar-se com altres emperadors, seguint el seu costum els gals el van matar sota la direcci?? de Loli??.
Tot aix?? no es correspon a la realitat. P??stum mai fou el guardi?? de Salon??, i va regnar mes de set anys, i la seva mort no fou instigada per Loli?? (en realitat Leli??). Gal??li?? fou per seu costat menys indolent que com es descrit, i no era costum dels gals de canviar de governant i matar el que tenien.
Es probable que P??stum, encarregat de la guerra, aconsegu??s derrotar els germ??nics decisivament (no es torna a parlar d'ells durant bastant de temps). Els germ??nics derrotats i fets presoners es van poder quedar al Imperi i van rebre granges a condici?? de ajudar a defensar la frontera i aquesta pol??tica va tenir a curt termini alguns resultats. Aconseguida la vict??ria, Salon??, fill de Gal??li??, va reclamar la direcci?? dels afers, cosa que va desagradar als soldats que devien proclamar a P??stum emperador i matar a Salon??. Aquestes proclamacions no eren espont??nies i probablement fou instigada pel mateix P??stum i els seus oficials mes addictes. El seu govern va durar uns 9 anys i fou seguit per Mari (269), Victor?? (169-271) i T??tric I (271-274).
Gal??li?? va creuar els Alps per lluitar contra P??stum per?? aquest va refusar la lluita. Gal??li?? va desafiar a P??stum a un combat singular que tamb?? fou refusat. Finalment van acordar que entre ells no lluitarien i ho farien nomes contra els enemics externs. P??stum va complir la seva paraula; quan els rebels del nord d'It??lia el van voler proclamar com el seu cap, va refusar. El 262 o 263 P??stum va creuar al Rin per atacar als alamans i francs mes enll?? del Rin i va tenir una alian??a amb els turingis (s'han trobat centenars de monedes d'or de P??stum al territori turingi) que per un costat feien pressi?? a la reraguarda dels francs i alamans i per altra servien com a mercenaris a les fortaleses frontereres. Gal??li?? va complir la paraula nom??s fins el 265, i quant es va sentir prou fort va atacar altre cop les G??l??lies per?? altre cop el combat li fou refusat. Ferit per una fletxa en una escaramussa, Gal??li?? va tornar a It??lia.
P??stum es va adonar que una l??nea defensiva era insuficient, doncs si era creuada ja no es podia aturar als invasors, i va establir una l??nea de fortaleses (Aardenburg, Velzeke, Mechelen, Tongeren, Maastricht, Col??nia) i darrera aquesta l??nea unitats de cavalleria de gran mobilitat que es despla??aven als sector atacats. Aquest sistema contra els francs es va repetir despr??s al Rin mitja contra els alamans. No era una idea de P??stum sin?? de Gal??li?? que l'havia establert anteriorment al Danubi. En tota la resta l'Imperi Gal imitava l'Imperi Rom?? amb les mateixes institucions, magistratures, legions, governadors i fins i tot un senat.
El 268 es va revoltar Leli?? a Clinia i Mag??ncia. P??stum va sufocar la rebel??li?? per?? no va permetre a les tropes el saqueig de Mag??ncia, la capital de Leli??. Les tropes enfurismades el van matar junt amb el seu fill P??stum II i el mateix Leli??.
Fou proclamat emperador Mari que va governar poc temps. Va emetre monedes amb la seva cara.
Fou probablement enderrocat pel cap de la gu??rdia pretoriana Victor?? del que es sap que havia estat c??nsol amb P??stum el 266-267 (el consolat junt amb l'emperador era un honor que no es donava a tothom) i probablement era la seva ma dreta. Alguns llocs no el van recon??ixer i el hivern del 269-270 va haver de sotmetre Autun; el 270 ja era reconegut per tots, per?? va morir la primavera del 271.
La seva mare Vict??ria era una dama molt influent i va poder elegir un nou governant: T??tric I, del que es desconeix si era un parent d'ella i Victor??. Un intent dels alamans i francs de creuar el Rin fou rebutjat r??pidament.
El 274 Aureli?? que havia estat reconegut emperador pel senat el 270, va derrotar a les forces de T??tric prop de Ch??lons-sur-Marne en una sagnant batalla. Aureli?? es va fer dir restitutor orbis (restaurador del mon).
La mort de milers de soldats en la batalla va deixar sense prou defenses la frontera del Rin. Els francs i els alamans van creuar el Rin i els grangers germ??nics establerts per P??stum, que encara no estaven prou romanitzats, els hi van fer costat. Algunes fortaleses foren conquerides, Col??nia i Tr??veris ocupades, i altres ciutats es van abandonar o es van despoblar o be foren destru??des; la costa fou assolada per pirates saxons. Les ciutats del nord de la G??l??lia tot i que tenien muralles, no van poder resistir i moltes foren saquejades com Metz i Reims; Paris fou incendiada; Germania Inferir va quedar en bona part despoblada. Les parts que no foren atacades van haver de pagar taxes extraordin??ries per pagar als exercits del Danubi i de l'Eufrates i la frontera del Rin va quedar desguarnida. Quant mes tard les G??l??lies foren recuperades es va establir el sistema de prefectures i la Prefectura de Les G??l??lies fou una continuaci?? de l'Imperi Gal.
