Imperi Gal
De Viquipèdia
Imperi Gal fou el nom donat a l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274.
La font principal dels fets es la Historia Augusta complementada per monedes i arqueologia i alguna font suplementària no contemporània.
El 253 els sassànides van envair Síria i l'emperador Valerià I va haver de retirar legions de la frontera del Rin, frontera que immediatament fou atacada pels germànics el 256 i moltes ciutats foren destruïdes. Colònia es va salvar per les seves muralles, però la majoria de les altres foren devastades pels alamans i francs.
Valerià va enviar a la zona fronterera al seu fill Gal·liè, que va recuperar Trèveris, va reorganitzar la defensa de la Germània Superior i la Gàl·lia Belga i va aconseguir expulsar els alamans i francs, però en general no degut a una victòria militar sinó al pagament de quantitats als caps d'algunes tribus per atacar els francs. El 259 havia aconseguit restaurar la frontera de la Germània Superior i va prendre el cognom de Germanicus Maximus; llavors va procedir a una reorganització de les milícies i una reforma fiscal. El general Pòstum I fou encarregat de la recuperació de les fortaleses de la Germania Inferior, però la campanya es va aturar el 260 quant es va conèixer la noticia de que Valerià havia estat fet presoner pels perses. Els germànics van tornar a creuar el Rin i van arribar fins el nord d'Itàlia on finalment Gal·liè els va poder rebutjar.
La Historia Augusta diu que, mentre Gal·liè era a Roma, el general Pòstum va restaurar l'ordre a l'àrea del Rin a la part inferior i per el seu valor i noblesa es va guanyar l'adhesió de l'exèrcit i dels gals. Gal·liè li va encarregar la custòdia del seu jove fill Saloní, al que havia nomenat governador de les Gàl·lies, com a guardià de la seva vida i conducta i instructor dels seus deures com a governant. Contra el seu caràcter, Pòstum va trencar la seva paraula, va matar a Saloní, i es va proclamar emperador. Els gals no apreciaven a Gal·liè i no estaven disposats a aguantar un noi (Saloní) com a governant, i van enviar soldats a matar al jove, i després van proclamar emperador a Pòstum, que va acceptar encantat. En els següents set anys Pòstum va restaurar l'ordre mentre Gal·liè passava el temps amb plaers i tavernes i s'aparellava a una dona bàrbara. Gal·liè li va fer la guerra i en un combat va resultar ferit d'una fletxa. Quant Pòstum va començar a comportar-se com altres emperadors, seguint el seu costum els gals el van matar sota la direcció de Lolià.
Tot això no es correspon a la realitat. Pòstum mai fou el guardià de Saloní, i va regnar mes de set anys, i la seva mort no fou instigada per Lolià (en realitat Lelià). Gal·liè fou per seu costat menys indolent que com es descrit, i no era costum dels gals de canviar de governant i matar el que tenien.
Es probable que Pòstum, encarregat de la guerra, aconseguís derrotar els germànics decisivament (no es torna a parlar d'ells durant bastant de temps). Els germànics derrotats i fets presoners es van poder quedar al Imperi i van rebre granges a condició de ajudar a defensar la frontera i aquesta política va tenir a curt termini alguns resultats. Aconseguida la victòria, Saloní, fill de Gal·liè, va reclamar la direcció dels afers, cosa que va desagradar als soldats que devien proclamar a Pòstum emperador i matar a Saloní. Aquestes proclamacions no eren espontànies i probablement fou instigada pel mateix Pòstum i els seus oficials mes addictes. El seu govern va durar uns 9 anys i fou seguit per Mari (269), Victorí (169-271) i Tètric I (271-274).
Gal·liè va creuar els Alps per lluitar contra Pòstum però aquest va refusar la lluita. Gal·liè va desafiar a Pòstum a un combat singular que també fou refusat. Finalment van acordar que entre ells no lluitarien i ho farien nomes contra els enemics externs. Pòstum va complir la seva paraula; quan els rebels del nord d'Itàlia el van voler proclamar com el seu cap, va refusar. El 262 o 263 Pòstum va creuar al Rin per atacar als alamans i francs mes enllà del Rin i va tenir una aliança amb els turingis (s'han trobat centenars de monedes d'or de Pòstum al territori turingi) que per un costat feien pressió a la reraguarda dels francs i alamans i per altra servien com a mercenaris a les fortaleses frontereres. Gal·liè va complir la paraula només fins el 265, i quant es va sentir prou fort va atacar altre cop les Gàl·lies però altre cop el combat li fou refusat. Ferit per una fletxa en una escaramussa, Gal·liè va tornar a Itàlia.
Pòstum es va adonar que una línea defensiva era insuficient, doncs si era creuada ja no es podia aturar als invasors, i va establir una línea de fortaleses (Aardenburg, Velzeke, Mechelen, Tongeren, Maastricht, Colònia) i darrera aquesta línea unitats de cavalleria de gran mobilitat que es desplaçaven als sector atacats. Aquest sistema contra els francs es va repetir després al Rin mitja contra els alamans. No era una idea de Pòstum sinó de Gal·liè que l'havia establert anteriorment al Danubi. En tota la resta l'Imperi Gal imitava l'Imperi Romà amb les mateixes institucions, magistratures, legions, governadors i fins i tot un senat.
El 268 es va revoltar Lelià a Clinia i Magúncia. Pòstum va sufocar la rebel·lió però no va permetre a les tropes el saqueig de Magúncia, la capital de Lelià. Les tropes enfurismades el van matar junt amb el seu fill Pòstum II i el mateix Lelià.
Fou proclamat emperador Mari que va governar poc temps. Va emetre monedes amb la seva cara.
Fou probablement enderrocat pel cap de la guàrdia pretoriana Victorí del que es sap que havia estat cònsol amb Pòstum el 266-267 (el consolat junt amb l'emperador era un honor que no es donava a tothom) i probablement era la seva ma dreta. Alguns llocs no el van reconèixer i el hivern del 269-270 va haver de sotmetre Autun; el 270 ja era reconegut per tots, però va morir la primavera del 271.
La seva mare Victòria era una dama molt influent i va poder elegir un nou governant: Tètric I, del que es desconeix si era un parent d'ella i Victorí. Un intent dels alamans i francs de creuar el Rin fou rebutjat ràpidament.
El 274 Aurelià que havia estat reconegut emperador pel senat el 270, va derrotar a les forces de Tètric prop de Châlons-sur-Marne en una sagnant batalla. Aurelià es va fer dir restitutor orbis (restaurador del mon).
La mort de milers de soldats en la batalla va deixar sense prou defenses la frontera del Rin. Els francs i els alamans van creuar el Rin i els grangers germànics establerts per Pòstum, que encara no estaven prou romanitzats, els hi van fer costat. Algunes fortaleses foren conquerides, Colònia i Trèveris ocupades, i altres ciutats es van abandonar o es van despoblar o be foren destruïdes; la costa fou assolada per pirates saxons. Les ciutats del nord de la Gàl·lia tot i que tenien muralles, no van poder resistir i moltes foren saquejades com Metz i Reims; Paris fou incendiada; Germania Inferir va quedar en bona part despoblada. Les parts que no foren atacades van haver de pagar taxes extraordinàries per pagar als exercits del Danubi i de l'Eufrates i la frontera del Rin va quedar desguarnida. Quant mes tard les Gàl·lies foren recuperades es va establir el sistema de prefectures i la Prefectura de Les Gàl·lies fou una continuació de l'Imperi Gal.
