Incunable
De Viquipèdia
Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - abans de l'any 1501 a Europa. Aquests són objectes molt estranys i de gran fragilitat, la seva autenticitat només ens la pot confirmar un expert. La paraula és d’etimologia llatina incunabulum i significa que pertany al bressol, utilitzat per extensió per objectes o subjectes que tenen poc temps.
Així, és incunable tot imprès entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1501. Aquesta data s'ha agafat arbitràriament; encara que és cert que al segle XVI a Europa deixen de ser comuns els tallers de manuscrits i hi ha una proliferació d'impremtes a les capitals europees. Bernard von Mallinckrodt utilitza per primer cop la paraula incunabula per referir-se a un llibre en un pamflet, De ortu et progressu artis typographicae "Del naixement i l'evolució de l'art de la tipografia" publicat a Colònia el 1639 que inclou la frase prima typographicae incunabula, "la primera infància de la impressió".
Es considera que hi ha milers d’edicions i publicacions realitzades amb anterioritat al 1501. La relació més autoritzada és en el catàleg Alemany, el Gesamtkatalog der Wiegendrucke que encara està essent compilat pel Staatsbibliothek zu Berlin.
Hi ha dos tipus d'incunables: els xilogràfics (realitzats a partir d'un sol tac de fusta) i els tipogràfics (realitzats amb tipus movibles). Hi ha autors que reserven el terme incunable als llibres tipogràfics.
[edita] Incunables de prestigi
- La Bíblia de Gutenberg de 1455
- Liber chronicarum de Hartmann Schedel, imprès per Anton Koberger el 1493
- Hypnerotomachia Poliphili de 1499
[edita] Incunables catalans
- Bíblia Valenciana 1478
- Obres o trobes en lahors de la Verge Maria 1479
- Liber Elegantiarum de 1489
- Tirant lo Blanc de 1490
- Constitucions de Catalunya (1495) de 1495
[edita] Vegeu també