Liber Elegantiarum
De Viquipèdia
El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l’editor Paganinus de Paganinis l’any 1489. Es tracta d’una obra destinada a l’ensenyament del llatí en la que, partint de frases escrites en la llengua parlada a València en aquella època, s’ofereix la frase llatina equivalent.
Se’l considera el primer diccionari de la llengua catalana, ja que les obres lexicogràfiques anteriors són col·leccions de glosses o postil·les marginals de paraules difícils de determinades obres (explicacions de "vocables escurs"[1]), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).
Basant-se en la data de la seva dedicatòria (1472), se’l considera el primer diccionari d’una llengua romànica. Sigui fiable o no tal data, el cert és que es tracta d’una obra que apareix en una època (darreries del s. XV) en què es detecta una important atenció a la llengua romanç pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s’expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. Així, el 1487 Loys Garbin (Louis Cruse) publica a Ginebra el seu Vocabulaire latin-françois, el 1490 Alonso de Palencia publica el seu Universal vocabulario en latín y en romance i el 1492 Nebrija imprimeix el seu Lexicon latino-castellanum et castellano-latinum.
Taula de continguts |
[edita] Fonts
Els estudiosos de l’obra, entre els qui destaquen Francesc de Borja Moll, Germà Colón i Lluís Polanco, han assenyalat com a obres de les que Joan Esteve se serveix d’exemple en quant a la forma i, molt especialment, en quant als continguts, les Elegantiae latinae linguae (1471) de Lorenzo Valla, els Rudimenta grammatices (1473) de Niccolò Perotti[2] (un best seller de l’època) i, com va esbrinar Moll, el Liber Facietiarum (Llibre de les facècies) de Poggio Bracciolini, del que extreu les frases o fragments més lúbrics i desvergonyits. Recentment (2003) Andrés Colón i Germà Colón, en publicar les Sententiarum variationes seu Synonyma de Stephanus Fliscus (Stefano Fieschi de Soncino) --un manual per a l’ensenyament del llatí als minyons, amb frases en italià amb el seu equivalent en llatí, i que fou adaptat al castellà per Nebrija i al català per Jeroni Amiguet--, han desvelat que la meitat de les frases que conté aquest llibre de Fliscus foren manllevades per Joan Esteve i incloses al Liber Elegantiarum.
[edita] Notes
- ↑ Vegeu, per exemple Les obres de mossen Ausias March ab una declaratio en los marges de alguns vocables scurs (Disponible en línia)
- ↑ Lluís B. Polando Roig, Els "Rudimenta Grammatices" de Niccolò Perotti, inspiradors del "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve; Caplletra, Revista Internacional de Filologia, nº 13, tardor de 1992, pàgs. 135-174. Disponible en línia (PDF)
[edita] Bibliografia
- MOLL, Francesc de Borja, El "Liber Elegantiarum". Lección profesada el día 9 de abril de 1959 en la Cátedra Milá y Fontanals., Universidad de Barcelona, Barcelona 1960.
- Liber Elegantiarum (Edifició facsímil i estudi preliminar de Germà COLÓN DOMÈNECH, Universitat de Basilea). Ed. Inculca, Castelló de la Plana, 1988.
- POLANCO ROIG, Lluís Bernat, El "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve. Edició crítica i estudi. Universitat de València. 1994. (Tesi doctoral publicada en microfitxes).
- RICO, Albert i SOLÀ, Joan, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica". Universitat de València, València 1995.
- COLÓN, Andrés i COLÓN, Germán, La enseñanza del latín en la Baja Edad Media. Ed. Gredos, Madrid 2003.
- FERRANDO FRANCÉS, Antoni i NICOLÁS AMORÓS, Miquel, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
