Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Poggio Bracciolini - Viquip??dia

Poggio Bracciolini

De Viquip??dia

Poggio Bracciolini
Poggio Bracciolini

Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, prov??ncia d'Arezzo (It??lia), 11 de febrer de 1380 - Flor??ncia (It??lia), 30 d'octubre de 1459), fou un humanista itali??.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Estudis

Inicia els seus primers estudis a Arezzo i, als 18 anys es despla??a, amb la seva fam??lia, a Flor??ncia. All?? estudia llat?? amb Giovanni Conversini de Ravenna i grec amb Manel Chrysoloras.

El "librarius" i codicista florent?? Vespasi?? de Bisticci va ressaltar la bell??ssima caligrafia de Poggio, el qual treball?? de copista de manuscrits antics per compte de Coluccio Salutati i de Leonardo Bruni, a fi de guanyar-se la vida. Fou Bruni qui l'incit?? a traslladar-se a Roma (1403, on el c??rrec de secretari del cardenal Landolfo Maramaldo.[1]

[edita] A Roma

Al cap de pocs mesos d'estar a Roma, i per recomanaci?? de Coluccio Salutati, gran humanista i deixeble de Petrarca, ??s nomenat secretari apost??lic de la c??ria romana.[2] Aquest c??rrec el mantindr?? gaireb?? durant cinquanta anys, sota vuit papes, des de Bonifaci IX fins a Calixte III de Borja, passant per els papes pisans, o antipapes com Alexandre V o Joan XIII.

[edita] Al Concili de Constan??a

El 1414 assisteix al Concili de Constan??a, com a secretari particular de Joan XIII, el qual fou deposat pel concili el 24 de maig de 1415. Sembla que aquesta circumst??ncia, que el deixa temporalment sense feina, l'impulsa a iniciar el seu recorregut per monestirs propers a Constan??a, en el que ara ??s Su??ssa, Alemanya i Fran??a, a la recerca de c??dexs antics.

[edita] Les descobertes de Bracciolini

En el seu periple pels monestirs Poggio rescat?? o, segons algunes opinions, "furt??" moltes obres de l'antiguitat que a It??lia feia temps es consideraven perdudes, tot i que a l'??rea germ??nica potser s?? que se'n tenia not??cia, com resulta de les cites d'autors medievals.

Aix??[3], el 1415 troba a Cluny les orationes de Cicer?? Pro Murena i Pro Sexto Roscio.

Un any despr??s, entre juny i juliol de 1418, juntament amb Cencio Rustici i Bartolomeo Aragazzi de Montepulciano va trobar a l'abadia de Sankt Gallen, actualment a Su??ssa, les seg??ents obres:

  • Les Institutiones oratoriae de Quintili?? (manuscrit ??ntegre)
  • Els Argonautica de Valeri Flac (nom??s tres llibres i mig)
  • Un comentari de Asconius Pedianus a cinc orationes de Cicer??
  • Un comentari an??nim a les quatre Verrinae, de Cicer??
  • El De ira Dei i De opificio hominis de Lactanci
  • El De Architectura de Vitruvi

Torn?? a Su??ssa el 1417, amb Bartolomeo Aragazzi i a l'abadia de Sankt Gallen troben:

Al monestir benedict?? de Fulda hi trob??:

L'estiu de 1417 troba:

A Langres:

  • L'oraci?? Pro Caecina, de Cicer??

A la Catedral de Col??nia, les oracions ciceronianes:

  • Pro Roscio Commoedo
  • De lege agraria
  • Contra Rullum
  • Pro Rabirio Postumo
  • In Pisonem
  • Pro Rabirio perduellonis reo

Tamb?? troba, probablement en aquest recorregut de 1417:

  • Les Silvae d'Estaci
  • El De re rustica de Columella
  • Un altre manuscrit ??ntegre de les Institutiones oratoriae de Quintili??

[edita] Bracciolini i Valla

Poggio, tot i ser un dels m??xims exponents de l'humanisme itali??, no fou un fil??leg impecable ni un exquisit dominador del llat??.[5] Va mantenir dures i agres disputes i confrontacions amb l'altre gran figura de l'humanisme itali??, Lorenzo Valla. La vituperatio personal entre ambd??s humanistes es cont??, b??sicament, en els Ap??legs de Valla i en les Invectives de Poggio, escrites entre els anys 1451 i 1454, en qu?? ambd??s coincidiren a la cort d'humanistes d'Alfons el Magn??nim, a N??pols.[6]

[edita] La grafia min??scula

Poggio destaca per la seva defensa i incentivaci?? de l'us de la grafia min??scula carolina, que havia caigut en des??s i havia estat substitu??da per l'escriptura g??tica, menys clara.

En el proc??s de c??pia dels manuscrits abans referits, Poggio i els altres humanistes s'entusiasmaren amb la grafia d'aquests, pensant fins i tot que era l'escriptura pr??pia dels antics romans, si b?? es tractava de l'escriptura min??scula carolina dels monjos i clergues dels segles IX a XII.[7]. Aquest retorn fou obra de Coluccio Salutati i de Poggio Bracciolini, i ha marcat l'escriptura i la tipografia fins als nostres dies.

[edita] Estada a Anglaterra

Despr??s del Concili de Constan??a Poggio se'n va a Anglaterra, amb el bisbe de Winchester, Beaufort, nomenat cardenal del Mart?? V, el primer papa conciliar, que pos?? fi al cisma. S'hi estigu?? des de 1418 fins a principis de 1423.[8]

[edita] Retorn a It??lia

D'Anglaterra retorn?? a It??lia, com a secretari aposl??lic del papa Mart?? V. En aquesta ??poca public?? una recerca, que es pot qualificar d'arqueol??gica, sobre les ru??nes de Roma.

El 1450 retorn?? a Terranuova per fugir d'una epid??mia de la pesta i va escriure, en llat??, l'obra humor??stica titulada Facetiarum liber o Facetiae .

El 1453 an?? a Flor??ncia, a red??s dels Medici, i es dedic?? a escriure una hist??ria d'aquesta ciutat. All?? mor?? el 30 d'octubre de 1459.

[edita] Les obres de Poggio a les terres de parla catalana

Es t??nen dades que mostren que les obres de Poggio, en especial les seves Fac??cies, van tenir difusi?? a les terres catalanes.

Un rastre es pot trobar, seguint les investigacions de Francesc de Borja Moll[9], en l' Espill, o Llibre de les Dones, de Jaume Roig, en el que aquest, al fer refer??ncia als entreteniments m??s o menys bullanguers i reprovables de la seva primera dona, diu que aquesta i els seus companys es lliuraven a diversos jocs i a

m??s dir rahons,
desvarions
e maravelles
de cent novelles
e fac??cies,
filosofies
del gran Plat??,
Tuli, Cat??,
Dant, poesies
e tragedies...

Les cent novelles, segons Moll, poden ser tan les Cento novelle antiche del Novellino, com els cent contes del Decamer??; per??, diu, sembla segur que a l'anomenar les fac??cies es referia Roig a les de Poggio. Per tant, el Facetiarum Liber de ben segur que circulava per la Val??ncia del segle XV, b?? en c??pies en llat??, b?? en alguna traducci??, total o parcial, al catal??.

Per altra banda, les recents investigacions a partir dels inventaris notarials (amb motiu d'her??ncies, per exemple) de biblioteques barcelonines del segle XVI, ens mostra que el Facetiarum liber (lo Pogi, com se l'anomena en alguns d'aquests inventaris) estava molt dif??s a la capital del Principat, reflexe del seu extraordinari ??xit per tot Europa.[10] [11]


[edita] Obres[12]

  • Historia tripartita disceptativa convivalis (1450)
  • Historia disceptativa de avaritia (1428-1429)
  • Historia convivalis, uter alteri gratias debeat pro convivio, an qui vocatur, an qui vocat (1450)
  • Historia convivalis, utra artium, medicinae an juris civilis praestet
  • Historia convivalis, utrum priscis Romanis latina lingua omnibus communis fuerit, an alia quaedam doctorum virorum, alia plebis et vulgi
  • De nobilitate liber disceptatorius (1440)
  • De humanae conditionis miseria libri (1455)
  • Asinus Luciani per Poggium e graeco in latinum versus
  • Invectiva in Felicem, antipapam
  • Invectivas in Franciscum Philelphum
  • Invectivas in Laurentium Vallam
  • Oratio in funere Cardinalis Florentini
  • Oratio in funere Cardinalis S.Crucis
  • Oratio in funere Nicolai Nicoli
  • Oratio in funere Laurentii de Medicis
  • Oratio ad Nicolaum V Pontificem
  • In lascive scribentes poetas
  • Disceptatio pulchra super praestantia Scipionis Africani et C.Julii Caesaris
  • De infelicitate principum dialogus (1440)
  • Facetiarum liber
  • Historia Florentina

[edita] Notes

  1. ??? Avelino Sotelo ??lvarez, Poggio Guccio Bracciolini (1380-1459). Humanista florentino; PhD ??RISTOS ??ditor's; Torrevella, 2001 ISBN 9788492156764 , p??g. 3.
  2. ??? Avelino Sotelo ??lvarez, Ob. cit.; p??g. 3.
  3. ??? Avelino Sotelo ??lvarez, Ob. cit.; p??gs. 3 i 4.
  4. ??? Avelino Sotelo, Ob.cit., p??g.4, situa la troballa a Fulda, si b?? altres fonts parlen de l'abadia de Murbach.
  5. ??? Guido M. Capelli; El Humanismo italiano, Alianza Editorial, Madrid, 2007. ISBN 9788420648804 ; p??g. 47
  6. ??? La S??tira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla, Virginia BONMAT?? S??NCHEZ, Cuadernos de Filolog??a Cl??sica. Estudios Latinos 2005, 25, n??m. 2, p??g. 3. en l??nia (PDF).
  7. ??? La escritura human??stica. Manuel Romero Tallafigo. Disponible en l??nia (PDF)
  8. ??? Avelino Sotelo ??lvarez, Ob. cit.; p??g. 4.
  9. ??? Francesc de Borja Moll, El "Liber Elegantiarum". Lecci??n profesada el d??a 9 de abril de 1959 en la C??tedra Mil?? y Fontanals, Universidad de Barcelona, Barcelona 1960, p??g. 50
  10. ??? ??...en Barcelona se recogen diversas noticias de su presencia (del Facetiarum Liber) en bibliotecas barcelonesas desde finales del siglo XV hasta mediados de la centuria (del segle XVI). Ejemplos de esta posesi??n son los inventarios del jurista Llu??s Llull (1496), del escribano Nicolau Pere (1506), del Notario Andreu Miquel MIr (1541), del jurista Francesc Serra (1589) o del presb??tero Miquel Sabater (1563).??. Manuel Pe??a D??az, El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos, Fundaci??n Germ??n S??nchez Ruip??rez, Madrid, 1997; p??g.192. En canvi, el mateix autor, Ob.cit., p??g. 188, destaca que no es troben rastres, a les biblioteques barcelonines de l'??poca, de la Historia florentina de Poggio.
  11. ??? A l'inventari de la llibreria de l???escriv?? reial Nicolau Pere (14 de mar??-12 de maig de 1506), s'hi llegeix: ??24. Item altre libre de paper, de forma de quart de full, scrit de letra de ploma, cubert de pregam??, ab tancadors de baga e bot??, en qu?? ha diverses obres scrites, ??o ??s, la Ret??rica nova; e un tractat de S??neca de moribus; e les faules de Isop e lo Pogi, e algunes formes de Art de notaria??. Citat a Cicer?? a les terres catalanes. Segles XIII-XVI, Jaume Medina. Faventia 24/1, 2002; p??g. 201. (PDF), que l'extreu de: J. Antoni Iglesias i Fonseca, Llibres i lectors a la Barcelona del s. XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a trav??s de la documentaci?? notarial (anys 1396-1475). 2 volums. Tesi doctoral in??dita.
  12. ??? Avelino Sotelo ??lvarez, Ob.cit., p??g. 9., que extreu el llistat de l'obra poggiana del volum publicat a Basilea, el 1513, on en la p??gina successiva a la nota bibliogr??fica de l'edici?? es d??na una llista de les obres de Poggio.

[edita] Bibliografia

  • Avelino Sotelo ??lvarez, Poggio Guccio Bracciolini (1380-1459). Humanista florentino; PhD ??RISTOS ??ditor's; Torrevella, 2001 ISBN 9788492156764
  • Guido M. Capelli; El Humanismo italiano, Alianza Editorial, Madrid, 2007. ISBN 9788420648804
  • Virg??nia Bonmat?? S??nchez; La S??tira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla, Cuadernos de Filolog??a Cl??sica. Estudios Latinos 2005, 25, n??m. 2. en l??nia (PDF).
  • Gianfrancesco Poggio Bracciolini. Llibre de fac??cies. Traducci?? al catal?? de Francesc de Borja Moll. Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1978. ISBN 8427302436
  • Virginia Bonmat?? S??nchez, La S??tira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla; Universidad Complutense; Cuadernos de Filolog??a Cl??sica. Estudios Latinos 2005, 25, n??m. 2 p??gines 85-100 Disponible en l??nia (PDF)
  • Virginia Bonmat?? S??nchez; El Sermo Vulgaris frente a la Romana lingua de Lorenzo Valla (e. 1407-1457) en el Ap??logo contra Poggio Bracciolini (1380-1459); Universidad Complutense, Cuadernos de Filolog??a Cl??sica. Estudios Latinos 2004, 24, n??. 2, p??gs 303-318. Disponible en l??nia (PDF)


[edita] Enlla??os externs