Lorenzo Valla
De Viquip??dia
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 ??? Roma, 1 d???agost de 1457), humanista itali??.
Taula de continguts |
[edita] Joventut
Els seus pares eren de Piacenza (el pare era l???advocat Luca della Vallea). Va rebre la seva primera educaci?? a Roma i despr??s a Flor??ncia, prenent lli??ons d???eminents mestres com Leonardo Bruni i Giovanni Aurispa, dels qui aprengu?? grec.
A Flor??ncia va escriure el De comparatione Ciceronis Quintilianique (Confrontaci?? entre Cicer?? i Quintili??) en el que elogi?? el llat?? de Quintili?? enfront del ciceroni??, anant aix?? contracorrent i mostrant ja en aquest primer escrit el seu gust per la provocaci??.
El 1431 va esdevenir prelat i, despr??s d???haver intentat in??tilment d???obtenir el c??rrec de secretari apost??lic a Roma, se???n torn?? a Piacenza.
[edita] El per??ode de Pavia
D???all?? an?? a Pavia, ciutat en la que obt?? la c??tedra d???eloq????ncia i on roman fins el 1433. Aquests anys foren fonamentals per a ell. La ciutat era un centre cultural viu i Valla pogu?? aprofondir en els seus coneixements jur??dics, observant d???altra banda l???efic??cia del procediment d???an??lisi cr??tica dels textos, que l???Estudi de Pavia aplicava amb rigor.
A Pavia Valla adquir?? una gran reputaci?? amb el di??leg De Voluptate (El plaer), en el que s???oposa fermament a la moral estoica (estoicisme) i a l???ascetisme medieval, sostenint la possibilitat de conciliar el cristianisme, recondu??t als seu sentit original, amb l???hedonisme, recuperant aix?? el sentit del pensament d???Epicur i de Lucreci, que havien subratllat que total la vida de l???home est?? enfocada al plaer, ent??s no com a instintiu sin?? com a c??lcul dels avantatges i desavantatges conseg??ents a cada acci??. Al concloure el di??leg, Valla subratlla, no obstant, com a suprem plaer per l???home la recerca espiritual i la fe en D??u. Es tracta d???un escrit rellevant, perqu??, per primera vegada, una tend??ncia filos??fica que havia quedat confinada en l?????mbit del paganisme troba la seva expressi?? en una obra de nivell universitari i de valor filos??fic, donant-se-li nou valor a la llum del pensament cristi??. Les pol??miques que van derivar-se???n, per??, van obligar Valla a deixar Pavia.
[edita] El per??ode napolit??
Des d???aleshores, va passar d???una universitat a una altra, acceptant breus enc??rrecs i donant lli??ons en diverses ciutats. Durant aquest per??ode va con??ixer el rei Alfons el Magn??nim, al servei del qual va entrar el 1435, estant-s???hi fins al 1447. Alfons el feu el seu secretari i el defens?? dels seus enemics, encoratjant-lo a obrir una escola a N??pols.
El 1439, durant el pontificat d???Eugeni IV, public?? un breu text, el De falso credito el ementita Constantini donatione. En ell, Valla, amb arguments hist??rics i filol??gics, demostra la falsedat de la Donaci?? de Constant??, document ap??crif en base al qual l???Esgl??sia justificava la seva aspiraci?? al poder temporal: segons aquest document, de fet, hauria estat el propi emperador Constant?? qui, al transferir la seu de l???imperi a Constantinoble, hauria deixat a l???Esgl??sia el territori que restava de l???Imperi Rom??, configurant-se aix?? els Estats Pontificis. Avui dia se sap que es tracta d???un escrit del segle VIII o IX.
Demostr??, a m??s, que la carta a Abgar atribu??da a Crist era una falsificaci??, aixec?? dubtes sobre l???autenticitat d???altres documents espuris i pos?? en discussi?? la utilitat de la vida mon??stica, acusant-la d???hipocresia, a De professione religiorum, el que suscit?? l???ira de les altes jerarquies eclesi??stiques. Fou obligat a compar??ixer davant el tribunal de la Inquisici??, reeixint de sostreure???s de les seves acusacions gr??cies a la intervenci?? d'Alfons el Magn??nim.
El 1444 visit?? novament Roma, on tenia encara molts i potents adversaris. Reeix?? a salvar-se de la mort disfressant-se i fugint a Barcelona, d???on va retornar cap a N??pols.
Encara del 1444 ??s el seu tractat ???De elegantiae linguae latinae??? (Les eleg??ncies de la llengua llatina), publicat p??stumament el 1471. Aquest constitueix una de les fonts d???inspiraci?? del Liber Elegantiarum (Llibre de les Eleg??ncies), del valenci?? Joan Esteve, notari i curial a la cort reial de N??pols, que constitueix el primer diccionari catal?? i segurament el primer diccionari d???una llengua rom??nica. En les seves Elegantiae, Valla recull una s??rie extraordin??ria de passatges de les obres dels m??s c??lebres escriptors llatins (Virgili, Cicer??, Titus Livi), de l???estudi dels quals, sost?? Valla, resulta necessari codificar els c??nons ling????stics i ret??rics de la llengua llatina. El text constitueix la base cient??fica del moviment humanista empenyat a reformar el llat?? cristi?? sobre l???estil ciceroni??.
Durant el 1446 i el 1447 escriu les Emendationes sex librorum Titi Livi en les que discuteix amb la seva brillant i c??ustica forma d???escriure correccions als llibres 21 al 26 de Titus Livi, en oposici?? a dos altres intel??lectuals de la cort napolitana, el Panormita i Facio, que no tenien el seu bagatge filol??gic.
Va mantenir dures i agres disputes i confrontacions amb un altre rellevant humanista itali??, Poggio Bracciolini. La vituperatio personal entre ambd??s humanistes es cont??, b??sicament, en els Ap??legs de Valla i en les Invectives de Poggio, escrites entre els anys 1451 i 1454.[1]
[edita] La darrera fase
El febrer de 1447, amb la mort del Papa Eugeni IV, la seva sort comen???? a millorar. Retorn?? a Roma, on fou rebut pel nou pont??fex Nicolau V, que el nomen?? secretari apost??lic, i a partir del 1450 assum?? el c??rrec, m??s adient per ell, de professor de ret??rica.
Al Vatic?? mantingu??, no obstant, el seu esperit c??ustic i comen???? a ridiculitzar el llat?? de la Vulgata, confrontant-lo amb l???original grec i menystenint el rol de traductor de Sant Jeroni, acus?? Sant Agust?? d???heretgia i jutj?? esp??ria la correspond??ncia entre Seneca i Sant Pau.
En el papat de Calixt III, Valla assol?? el cimal de la seva carrera, esdevenint secretari apost??lic.
Mor?? a Roma l???1 d???agost de 1457.
[edita] Notes
- ??? La S??tira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla, Virginia BONMAT?? S??NCHEZ, Cuadernos de Filolog??a Cl??sica. Estudios Latinos 2005, 25, n??m. 2, p??g. 3. en l??nia (PDF).
